Elfen Lied

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elfen Lied
エルフェンリート
Gènere Terror, Eròtic, Comèdia, Psicològic, Drama,
Manga
Autor Lynn Okamoto
Editorial Flag of Japan.svg Shueisha
Publicat a Flag of Japan.svg Weekly Young Jump
Durada juny del 2002 – novembre del 2005
Volums 12
Anime
Director Mamoru Kanbe[1]
Estudi Flag of Japan.svg ARMS[1]
Network Flag of Japan.svg AT-X
Durada 25 de juliol de 2004 – 17 d'octubre de 2004
Capítols 13
OVA: 10.5: Regenschauer
Director Mamoru Kanbe
Guionista {{{guionista}}}
Estudi Flag of Japan.svg ARMS
Episodis {{{num_episodis}}}
Data 21 d'abril del 2005

Elfen Lied és un manga creat per Lynn Okamoto i la seva adaptació a l'anime[2] dirigida per Mamoru Kanbe[1] i un OVA.[2] Els dos formats tracten sobre els diclonius, una mutació de l'ésser humà amb banyes, i una violenta reacció cap a la resta de la humanitat.[3] Elfen Lied està dirigit a un públic adult donat a la seva quantitat d'escenes amb nus, violència física i psicològica que presenta, sent principalment categoritzada en els gèneres de "seinen", "ecchi", terror[4] i drama.

La història se situa en un ambient real:[1] la costa de Kamakura.[5]

Lilium (significa en llatí "lliri") és el nom de la cançó d'apertura de l'anime. Les lletres provenen de psalms i passatges bíblics.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elfen Lied Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rodríguez Fernández, Iván. El realismo en el anime: una perspectiva occidental a través de sus obras populares (Tesi doctoral), 2015, p. 115. 
  2. 2,0 2,1 Hernández Pérez, 2013, p. 404.
  3. Ohlson, Alaric Francis Hanes. Anime: Fear and Anxiety in Texhnolyzed Worlds (Tesi), 2010, p. 55-56. 
  4. Herrera Fernández, Javier Fernando. Héroes Mediáticos y Representaciones Sociales de Justicia y del Ideal de Moral en la Formación Ciudadana de los Jóvenes Análisis del Caso de una Comunidad de Fans del Anime en una Institución Educativa Pública de Bogotá (Colegio I.E.D. San Rafael) (Treball fi de grau), 2016, p. 89. 
  5. Hernández Pérez, 2013, p. 80.
  6. Issa, 2015, p. 71.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]