Elie Emile Gabriel Poiree
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1850  Villeneuve (França) |
| Mort | 25 maig 1925 (74 anys) París |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | musicògraf, crític musical, compositor, bibliotecari |
Elie Émile Gabriel Poirée (Villeneuve St. Georges, 1850 - París, 1925), fou un musicògraf i compositor francès.[1]
Fou bibliotecari de Santa Genoveva de París i president de la secció francesa de la Societat Internacional Musical. A més d'un bon nombre d'articles en diferents revistes, va publicar:
- L'évolution de la musique (1884);
- Etude sur Tanhäuser, el 1895, en col·laboració amb Alfred Ernst (1860-1898);
- Les Maîtres Chanteurs de R. Wagner(1898);
- Etude sur le discurs musical (1899);
- Le chant gnostico-megique des sept voyelles (1901);
- Une nouvelle interpretation du second Hymne delphique (1901);
- Chopin (1907).
També va compondre una sonata per a piano i violí, un trío, quartets, etc.
Referències[modifica]
- ↑ Pérez Gutiérrez, Mariano. «Poirée, Elie Émile Gabriel». A: Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 54. ISBN 978-84-7090-138-6 [Consulta: 2 juny 2019].
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 1181. (ISBN 84-239-4545-6)