Emma Amos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmma Amos
Biografia
Naixement16 març 1937 Modifica el valor a Wikidata
Atlanta (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 2020 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bedford (Nou Hampshire) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióAntioch College
Universitat de Nova York
Central Saint Martins
Mason Gross School of the Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals, pintura, gràfics i disseny tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, gravadora, dissenyador tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1992 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorUniversitat Rutgers
Dorothy Liebes
Dalton School
Newark School of Fine and Industrial Arts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentPostmodernitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webemmaamos.com Modifica el valor a Wikidata

Emma Amos (Atlanta, 16 de març de 1937 - Bedford, 20 de maig de 2020) fou una artista estatunidenca.

Va créixer amb el teló de fons del moviment pels drets civils als Estats Units; en el context de l'època i com a dona jove i de color, la seva intenció de fer carrera com a artista era una elecció radical. Però abans d'això va treballar com a dissenyadora tèxtil, de manera que més endavant va integrar els teixits en les seves obres figuratives. Va ser l'única artista femenina convidada a formar part del grup d'artistes afroamericans conegut amb el nom de Spiral (Espiral), en el decenni de 1960, i uns anys més tard, cap a mitjans de la dècada de 1970, va començar a mostrar dones afroamericanes en diferents contextos de la vida quotidiana: American Girl (Noia americana), Dream Girl (Noia somiant) o Pool Lady (Senyora a la piscina). Amos solia dir: «Cada vegada que penso en el color, és com una declaració política. […] Seria un autèntic luxe ser blanca i no haver de pensar-hi mai». El 1994 va mostrar els sentiments que s'experimenten sent una dona de color en un autoretrat en el qual, per sota del capot fosc que du, s'entreveu una disfressa de Wonder Woman.[1]

Referències[modifica]

  1. «FEMINISMES! | Exposicions». CCCB, 2019. [Consulta: 17 desembre 2019].