Empetrum nigrum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Empetrum nigrum
Empetrum nigrum 12.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asteridae
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Gènere: Empetrum
Espècie: E. nigrum
Nom binomial
Empetrum nigrum
L.

L'Empetrum (Empetrum nigrum)[1] és una espècie de planta arbustiva amb flor de la família de les ericàcies (anteriorment considerada dins la família de les empetràcies).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una mata d'uns 30 cm d'alçària[2] i fins a 50 cm de longitud, sense pilositat, prostrada o ascendent, de tiges sense fulles a la base i densament fulloses a l'àpex. Les fulles són persistents, coriàcies de 3 a 7 mm de llarg i d'1 a 2 mm d'ample.

Floreix de juny a juliol amb flors d'uns 3 mm d'un rosa verdós. Les flors estan formades de 3 sèpals, 3 pètals i 3 estams.

El fruit és una drupa, d'uns 5 mm, primerament verda, després vermella i finalment negra (per això el nom específic de nigrum). El fruit té un gust amargant.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

És originària de les parts més al nord o de les grans altituds de l'Hemisferi nord però també es troba a les illes Malvines de l'Hemisferi Sud.[3] [4] A Europa és present a Islàndia, Escandinàvia, del nord d'Alemanya al nord de Rússia, Irlanda i Gran Bretanya (excepte el sud) i muntanyes Europees (Carpats, Alps, Pirineus i altres zones d'alta muntanya).

A Catalunya creix habitualment entre els 1.800 i 2.800 metres d'altitud, només al Pirineu.[5]

Subespècies dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

  • E. nigrum ssp. nigrum: de tiges reptants, flors unisexuals (normalment dioica.) es troba a Andorra entre els 1.450 i 1.500 m d'altitud
  • E. nigrum ssp. hermafroditum: de tiges prostrades i ascendents, flors hermafrodites i estams persistents en el fruit. Es troba de la Vall d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Canigó i al Ripollès entre 2.200 i 2.810 m d'altitud.[6]

Usos[modifica | modifica el codi]

També es cultiva i aleshores necessita sòls àcids en llocs humits i situat a l'ombra. Els seus fruits són comestibles i molt apreciats en la dieta dels pobles de la tundra.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 185-186. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 5 gener 2016].
  3. «Empetrum nigrum L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture.
  4. «Empetrum nigrum L.». PLANTS.
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 5 gener 2016].
  6. Flora dels Països Catalans Volum III, Oriol de Bolós i Josep Vigo, 1995
  7. «Empetrum nigrum - L.». Plants for a Future.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]