Empetrum nigrum
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | fulla d'èmpetre i black crowberry (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Empetrum |
| Espècie | Empetrum nigrum L., 1753 |
.svg){kind=icon}
L'èmpetre o camarina negra (Empetrum nigrum)[1] és una espècie de planta arbustiva amb flor de la família de les ericàcies (anteriorment considerada dins la família de les empetràcies).
Morfologia
[modifica]És una mata d'uns 30 cm d'alçària[2] i fins a 50 cm de longitud, sense pilositat, prostrada o ascendent, de tiges sense fulles a la base i densament fulloses a l'àpex. Les fulles són persistents, coriàcies de 3 a 7 mm de llarg i d'1 a 2 mm d'ample.
Floreix de juny a juliol amb flors d'uns 3 mm d'un rosa verdós. Les flors estan formades de 3 sèpals, 3 pètals i 3 estams.
El fruit és una drupa, d'uns 5 mm, primerament verda, després vermella i finalment negra (per això el nom específic de nigrum). El fruit té un gust amargant.
Distribució i hàbitat
[modifica]És originària de les parts més al nord o de les grans altituds de l'Hemisferi nord però també es troba a les illes Malvines de l'Hemisferi Sud.[3] [4] A Europa és present a Islàndia, Escandinàvia, del nord d'Alemanya al nord de Rússia, Irlanda i Gran Bretanya (excepte el sud) i muntanyes Europees (Carpats, Alps, Pirineus i altres zones d'alta muntanya).
A Catalunya creix habitualment entre els 1.800 i 2.800 metres d'altitud, només al Pirineu.[5]
Subespècies dels Països Catalans
[modifica]- E. nigrum ssp. nigrum: de tiges reptants, flors unisexuals (normalment dioica.) es troba a Andorra entre els 1.450 i 1.500 m d'altitud
- E. nigrum ssp. hermafroditum: de tiges prostrades i ascendents, flors hermafrodites i estams persistents en el fruit. Es troba de la Vall d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Canigó i al Ripollès entre 2.200 i 2.810 m d'altitud.[6]
Usos
[modifica]També es cultiva i aleshores necessita sòls àcids en llocs humits i situat a l'ombra. Els seus fruits són comestibles i molt apreciats en la dieta dels pobles de la tundra.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 185-186. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ «Empetrum nigrum L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2009-01-20. [Consulta: 14 juny 2009].
- ↑ «Empetrum nigrum L.». PLANTS.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ Flora dels Països Catalans Volum III, Oriol de Bolós i Josep Vigo, 1995
- ↑ «Empetrum nigrum - L.». Plants for a Future.
