Eneas Piccolomini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 gener 1840  Siena (Itàlia) |
| Mort | 30 gener 1910 (70 anys) Siena (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Siena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis bizantins, literatura de l'Antiga Grècia i filologia clàssica |
| Ocupació | filòleg clàssic, professor d'universitat, hel·lenista |
| Ocupador | Universitat de Pisa Universitat de Roma La Sapienza |
Eneas Piccolomini (Siena, 1840 - 1910) fou un hel·lenista italià.
Fou professor honorari de grec en les Universitats de Pisa i de Roma, i membre corresponent de l'Acadèmia dels Líncei. Estava en possessió de diverses condecoracions i del títol del comte.
Entre les seves publicacions i figuren:
- Due documenti ad acquisti di codici greci...con aggiute e rettificazioni, (1873-74)
- Del carme intitolato <<Sulpicia>>... (1874)
- Intorno alle condizione ed alle vicende della libreria mecea privata: ricerche (1875)
- Sulla essenza e sul metodo della filologia classica, (1877)
- Sopra alcuni luoghi delle <Nubi> di Aristofane (1878)
- Sulla <Griechische Paleographie von Gardthausen> (1880)
- Sulla leggenda di Timone il misantropo (1884)
- La simulata pazzia di Solone ´l'elegia <Salamis> (1887)
- I carmi di Eroda recentemente scoperti (1892)
- In Aristotelem et Herodam animadversiones críticae (1892)
- Nuove ossevazioní sugli Ucelli di Aristofane (1893)
- Le odi di Bacchilide (1898)
- Sul testo dei frammenti dell'Evangelio e dell'Apocalipssi del Pseudo Pietro (1899, etc.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 528 (ISBN 84-239-4544-8)