Enric Garriga i Trullols
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 maig 1926 Barcelona |
| Mort | 17 novembre 2011 (85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | President de l'IPECC i del CAOC |
Enric Garriga Trullols (Barcelona, 31 de maig de 1926 - 17 de novembre de 2011[1]) fou un enginyer químic i activista polític català que va dedicar bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània.[2]
Es va graduar com a enginyer químic a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial i va exercir al Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya fins a la seva jubilació el 1996. El 1973 va rebre el certificat d'aptitud de la Junta Assessora per a l'Ensenyament del Català d'Òmnium Cultural, que l'acreditava com a professor de català. Durant els anys 1974-1976 fou militant del Partit Popular de Catalunya, un partit catalanista del qual era secretari general Joan Colomines i Puig. Els anys 1975-1977 va dirigir l'Àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana. El 1978 fou membre fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) on a partir del 1997 fou el president i des d'on va impulsar la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya i Bèlgica.[2] El mateix any participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català on n'assumí la presidència el 2001.[2][3]
Enric Garriga fou un defensor i un divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l'IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.[4][5]
| « | No sols hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència. | » |
| — Enric Garriga: entrevista al bloc l'Arbre de Darwin. | ||
Des del CAOC va treballar a favor de la nació occitana i del seu renaixement lingüistic, cultural i cívic. Va organitzar projectes i actes per l'agermanament catalano-occità, com l'Eurocongrés 2000 i la seva participació en la Llei de l'occità[6] promulgada pel Parlament de Catalunya, el 22 de setembre del 2010.
Referències[modifica]
- ↑ «Mor el gran occitanista català Enric Garriga Trullols». Vilaweb, 18-11-2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Enric Garriga i Trullols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mor als 85 anys Enric Garriga Trullols, president del Cercle d'Agermanament Occità-Català». Ara, 19-11-2011 [Consulta: 26 agost 2016].
- ↑ «Adhesió d'Enric Garriga a la plataforma independentista Ara o Mai». Arxivat de l'original el 2011-11-18. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ «Adhesió d'Enric Garriga al Manifest de Solidaritat Internacional del CCSI». Arxivat de l'original el 2007-06-23. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ «Compareixença d'Enric Garriga i Trullols al Parlament de Catalunya amb relació al Projecte de llei de l'aranès». Arxivat de l'original el 2012-01-04. [Consulta: 18 novembre 2011].
Bibliografia[modifica]
- Amics dels càtars (13,5 x 18 cm.). Barcelona: a, 1996, p. 32.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Garriga i Trullols |