Enric Heras i Sicars
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1888 Barcelona |
| Mort | 14 desembre 1955 (67 anys) Bombai (Índia) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, historiador, arqueòleg, acadèmic |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Enric Heras i Sicars (Barcelona, 11 de setembre de 1888 - Bombai, Índia, 14 de desembre de 1955), posteriorment conegut com a Henry Heras, va ser un religiós jesuïta, arqueòleg i historiador català de primers del segle XX. Va ser un dels experts més importants del món de la història de l'Índia.
Biografia[modifica]
Enric Heras va néixer al carrer Conde de Asalto (actualment Nou de la Rambla) de Barcelona, fill de Ponç Heras i Jordà, natural de Girona i de família originària de Canet d'Adri, i de Maria Sicars i Couret, natural de Perpinyà.[1]
El 1904 Enric Heras va entrar a formar part de la Companyia de Jesús. Vers 1920, després d'haver cursat estudis a Tortosa, exercí de professor a Oriola i fet estudis de teologia a Sarrià, va ser ordenat sacerdot.
Va emigrar més tard, el 1922, a l'Índia, llavors sota el Raj Britànic. Exercí de professor d'història al St. Xavier's College de Bombai on inicià les seves investigacions sobre la història i la cultura de l'Índia. Totalment dedicat a la seva feina, va fundar l'Indian Historical Research Institute dins el mateix St. Xavier's College el 1925. Més endavant, aquest institut es va dir Heras Institute of Indian History and Culture.[2] Les seves principals recerques es basaren en la dinastia Aravidu de Vijayanagara, la història de la dinastia Pal·lava i la interpretació de les inscripcions de la civilització de la Vall de l'Indus.[3] Durant la Guerra Civil Espanyola va simpatitzar amb el bàndol revoltat.[4] Després de la Independència de l'Índia Enric Heras va prendre la nacionalitat d'aquest estat. Va ser membre del senat de la Universitat de Bombai, vicepresident de la sucursal a Bombai de la Royal Asiatic Society, membre de l'Indian Historical Records Commission i de l'International Committee of Historical Sciences. A part de les activitats docents i d'investigació, va promoure la simbologia i l'estil de l'art de l'Índia en la iconografia cristiana índia. Enric Heras morí a Bombai a l'edat de 67 anys.[5]
L'any 1981 el Departament Postal de l'Índia va emetre un segell en honor d'Enric Heras amb el seu retrat i una tauleta de Mohenjo-Daro.[6]
Fou cunyat de l'industrial Ramon Par i Tusquets, casat amb la seva germana Josefina.
Obres[modifica]
- The Writing of History, Madras, 1926.
- The Aravida Dynasty of Vijayanagara, Madras, 1927.
- Beginning of Vijayanagara History, Bombay, 1929.
- The Conversion Policy of the Jesuits in India, Bombay, 1933.
- Studies in Pallava History, Madras, 1933.
- The Story of the Magi, Society of Saint Paul, Bombay, 1954
- Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture, 1955.
Bibliografia[modifica]
- Correia-Afonso, J. (ed). Henry Heras, the Scholar and his Work, Bombay, 1976.
- Balaguer, Melchior. Fr Henry Heras (1888–1955), in Jesuits in India: in Historical Perspective, Macao, 1992, pp. 297–300.
Referències[modifica]
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1888, número de registre 4716.
- ↑ «Heras Institute of Indian History and Culture». St. Xavier's College. Arxivat de l'original el 2009-09-18. [Consulta: 29 octubre 2009].
- ↑ A. L. Basham, Indica, 1978, 2(1).
- ↑ El Instituto Ibérico Oriental (1938-1941)
- ↑ Catholic Herald, 23 desembre 1955
- ↑ Henry Heras & the Indus Valley Seal