Enric Isidre Canela i Campos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Isidre Canela i Campos
Dades biogràfiques
Naixement 3 de desembre de 1949 (67 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació activista cultural
Modifica dades a Wikidata

Enric Isidre Canela i Campos (Barcelona, 3 de desembre de 1949), és membre de la Plataforma per la Sobirania, col·laborador del Centre d'Estudis Sobiranistes i membre fundador de l'Assemblea Nacional Catalana.

Des de setembre de 2008 és un dels principals promotors de la plataforma Deu Mil a Brussel·les, que va fer possible la manifestació del 7 de març de 2009 a Brussel·les per l'autodeterminació de la nació Catalana fita important de l'independentisme català. És, a més, promotor del manifest de suport a Suma Independència.

Currículum acadèmic[modifica | modifica el codi]

Es va llicenciar en Química per la Universitat de Barcelona l'any 1972 i després va fer el doctorat en Química, especialitat Bioquímica, que va defensar l'any 1976. És professor de la Universitat de Barcelona des de l'any 1974. Ara és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular al departament del mateix nom a la Facultat de Biologia de la UB i col·labora en la recerca sobre comunicació intracel·lular. També fa alguns treballs sobre bioquímica teòrica. S'ha anat especialitzant en bioquímica de la nutrició i imparteix classes d'aquesta assignatura i també fa treballs d'assessorament a empreses i institucions. Des de juny del 2006 és patró de la Fundació Bosch i Gimpera. Des del 14 de desembre de 2012 és vicerector de Política Científica i director de l'Escola de Doctorat.

Ha publicat amb els seus companys del grup de recerca més de 150 articles en llibres i revistes científics de rellevància internacional. És membre de diferents societats científiques. Entre els anys 1991 i 1995 va ser vicepresident de la Societat Catalana de Biologia.

Càrrecs[modifica | modifica el codi]

Va ser president del Cercle per al Coneixement des del mes de setembre de 2007 i prèviament va ser membre de la Junta directiva i responsable de l'àmbit d'Educació i desenvolupament social. També va ser secretari del comitè científic de la Fundació del Cercle per al Coneixement fins que aquest òrgan es va dissoldre.

És també membre d'Òmnium Cultural i del Cercle d'Economia.

He ocupat diferents càrrecs de govern a la UB. Així, ha estat vicepresident de la divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la UB entre els anys 1986 i 1989, President de la mateixa divisió entre els anys 1989 i 1994, vicerector d'Economia i Organització entre els anys 1994 i 2001, director del departament de Bioquímica i Biologia Molecular entre els anys 2007 i 2012 i director de l'escola de Doctorat des del 2012. Va ser patró de les fundacions Parc Científic de Barcelona, UB Mèdia, Josep Finestres, Montcelimar, i Bosch i Gimpera. De les fundacions UB Mèdia, Montcelimar i Bosch i Gimpera va ocupar la vicepresidència. Des del mes de juny torna a ser patró d'aquesta fundació.

Des de març de 2006 fins al febrer de 2010 va ser secretari del patronat i del consell executiu de la Fundació per al Disseny Tèxtil propietària de l'Escola Superior de Disseny. Des de febrer de 2010 és vocal del consell executiu.

Entre els anys 2002 i 2003 va dirigir l'Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya que tenia com a objectiu la internacionalització de les universitats del Principat de Catalunya. Des d'aquesta oficina van crear el programa Estudiar a les Universitats de Catalunya.

Des del juny del 2002 fins al maig del 2007 va ser membre, designat pel Senat espanyol, del Consejo de Coordinación Universitaria i durant aquest temps va formar part de les Comissions Mixta i Coordinació d'aquest òrgan. També de les subcomissions Permanent i d'Avaluació de Ciències Experimentals i de la Salut, de la que va ser el secretari.

Al novembre de 2004 va ser designat per formar part de la Comissió Estatal que tenia com a objectiu estudiar el finançament de les universitats i va treballar fins a la presentació del treball a l'abril del 2007.

Des del mes de juny de 2007 fins juny de 2011 va ser patró de la fundació estatal espanyola Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació.

Des de febrer del 2012 membre del Consell Científic de la Fundació Universitària ESERP Business School.

Currículum polític[modifica | modifica el codi]

Va militar a Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1984, a Sarrià – Sant Gervasi, fins al mes de juny de l'any 2009. Va ser President Nacional de la Sectorial d'Universitats i Recerca des de l'any 1994 fins a l'any 2000. President del Consell Sectorial d'Universitats i Recerca de la federació de CiU Barcelona fins a l'any 2004. Va ser membre del Comitè Executiu Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i va ocupar la Secretaria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació des del juliol de 2004 fins a l'octubre del 2007. Va ser Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1996 i Conseller Nacional de la Federació de CiU des de la seva creació. Finalment, va ser l'impulsor de Suma Independència.[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gordillo, Saül. Sobirania.cat (en català). Primera edició. Arenys de Mar: Crea't Edicions, Juny de 2014, p. 73, 74, 75, 76, 177 i 204. ISBN 978-84-942772-0-7. 
  2. «Enric I. Canela» (en català). Saül Gordillo, 12-02-2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]