Enric Isidre Canela i Campos
![]() |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 desembre 1949 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona . química (1974–1976) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Investigador, activista cultural i químic ![]() |
Ocupador | Universitat de Barcelona (1974–) ![]() |
Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1984–2009) ![]() |
Membre de | |
Lloc web | enriccanela.cat ![]() |
Enric Isidre Canela i Campos (Barcelona, 3 de desembre de 1949) és un químic que ha ocupat diversos càrrecs en institucions acadèmiques i que és membre de la Plataforma per la Sobirania, col·laborador del Centre d'Estudis Sobiranistes i membre fundador de l'Assemblea Nacional Catalana.
El setembre de 2008 és un dels principals promotors de la plataforma Deu Mil a Brussel·les, que va fer possible la manifestació del 7 de març de 2009 a Brussel·les per l'autodeterminació de la nació Catalana fita important de l'independentisme català. És, a més, promotor del manifest de suport a Suma Independència.
Va militar a Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1984, a Sarrià – Sant Gervasi, fins al mes de juny de l'any 2009. Va ser President Nacional de la Sectorial d'Universitats i Recerca des de l'any 1994 fins a l'any 2000. President del Consell Sectorial d'Universitats i Recerca de la federació de CiU Barcelona fins a l'any 2004. Va ser membre del Comitè Executiu Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i va ocupar la Secretaria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació des del juliol de 2004 fins a l'octubre del 2007. Va ser Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1996 i Conseller Nacional de la Federació de CiU des de la seva creació. Finalment, va ser l'impulsor de Suma Independència.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ Gordillo, Saül. Sobirania.cat (en català). Primera edició. Arenys de Mar: Crea't Edicions, Juny de 2014, p. 73, 74, 75, 76, 177 i 204. ISBN 978-84-942772-0-7.
- ↑ «Enric I. Canela» (en català). Saül Gordillo, 12-02-2015.