Enric Isidre Canela i Campos

    Afegeix enllaços
    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
    Infotaula de personaEnric Isidre Canela i Campos
    Biografia
    Naixement3 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
    Barcelona Modifica el valor a Wikidata
    Dades personals
    FormacióUniversitat de Barcelona - química (1974–1976) Modifica el valor a Wikidata
    Activitat
    Ocupacióinvestigador, activista cultural, químic Modifica el valor a Wikidata
    OcupadorUniversitat de Barcelona (1974–) Modifica el valor a Wikidata
    PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1984–2009) Modifica el valor a Wikidata
    Membre de
    Lloc webenriccanela.cat Modifica el valor a Wikidata

    Enric Isidre Canela i Campos (Barcelona, 3 de desembre de 1949) és un químic català, professor i catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona. És també activista del moviment independentista català, com a col·laborador de diverses entitats.

    Llicenciat i doctorat en Química el 1972 i 1976, respectivament, per la Universitat de Barcelona, especialitzat en bioquímica i professor d'aquest centre des des de 1974. El 1991 va esdevenir catedràtic de bioquímica i biologia molecular. El seu tema de recerca és la neurobiologia molecular i la bioquímica teòrica, sobretot aplicada en el camp de la nutrició.[1] Ha estat president de l'Associació Àgora de Nutrició i Salut i és expert també en els anomenats nutracèutics, aliments funcional o alicaments.[2] Ha escrit diversos articles acadèmics sobre la temàtica i ha assessorat a empreses i institucions al respecte.[1]

    Activista del moviment independentista català, és membre de Plataforma per la Sobirania, col·laborador del Centre d'Estudis Sobiranistes, a més de promotor del manifest de suport Suma Independència i cofundador de l'Assemblea Nacional Catalana el 2008. El mateix any va ser un dels promotors de Deu Mil a Brussel·les, que va fer possible la manifestació del 7 de març de 2009 a Brussel·les reclamant la independència de Catalunya.[3]

    Va militar a Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1984 fins a 2009, on va ocupar diversos càrrecs dels òrgans directius,[4] habitualment lligats a la universitat i a la recerca,[5] tant dels de governs de Catalunya, com en àmbit espanyol.[1] El 2009 va abandonar Convergència perquè el partit no va votar a favor d'admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular per convocar un referèndum d'autodeterminació el 2010.[6][7]

    Referències[modifica]

    1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Enric I. Canela». CCCB, 2012. [Consulta: 15 juny 2021].
    2. ↑ Fernàndez, Mercè. «Enric Canela, catedràtic de bioquímica i biologia molecular i expert en nutracéuticos». Consumer.es - Fundació Eroski, 01-04-2004. [Consulta: 15 juny 2021].
    3. ↑ «Enric I. Canela». Saül Gordillo - saul.cat, 12-02-2015.
    4. ↑ Munné, Ramon «Enric I. Canela – 7 anys dels 10 Mil a Brussel·les: “Teníem raó en tot el que dèiem aleshores. Ara hi veig discurs, però no acció clara”». L'Unilateral, 04-03-2016.
    5. ↑ «"Més enllà de l'11 de setembre" - Conferència del Dr. Enric Canela a la seu de Reagrupament». Reagrupament, 22-09-2010. [Consulta: 15 juny 2021].
    6. ↑ «Enric Canela demana una unió de partits per la independència». Directe!Cat - La República, 23-06-2009.
    7. ↑ «Enric Canela estripa el carnet de CDC». Directe!Cat - La República, 20-06-2009.
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Isidre_Canela_i_Campos&oldid=29846222»