Enric Roig Masriera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1892  Barcelona |
| Mort | 17 desembre 1962 (70 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, violinista, poeta |
| Instrument | Violí |
Enric Roig i Masriera (Barcelona, 24 de juny de 1892[1] - ibídem, 17 de desembre de 1962[2]) fou un violinista, poeta, conferenciant i musicòleg.
Formació[modifica]
Va ser fill de Josep Roig, nascut a l'Havana, i d'Amanda Masriera, de Barcelona.[1] Membre de la família Marsriera, una reconeguda família d'artistes del modernisme[3] presents en els diversos àmbits de la cultura, va fer els seus estudis al Conservatori del Liceu. La seva formació artística i cultural va estar influïda sobretot per l'entorn familiar. Col·laborà estretament amb la seva família, com a membre de la Companyia Belluguet, musicant i interpretant les obres de teatre que es representaven a l'Estudi Masriera, després Teatre Studium. En aquest entorn va créixer i es va formar artísticament i culturalment.
Musicòleg[modifica]
El seu mèrit principal va consistir a haver ampliat el camp de la investigació, a la vegada cap als preclàssics i cap als últims moderns. En un ambient de pura inèrcia i d'enrariment, va defensar l'obra i la teoria de Schönberg i dels seus seguidors, entre ells el seu amic Robert Gerhard. Va tenir com a deixebles, entre d'altres, reconeguts músics com ara Manuel Garcia Morante, Joan Guinjoan o Joaquim Homs de qui, malgrat no ser-ne el seu mestre directe hi va tenir una grans ascendència. És autor dels assaigs següents: Els violinistes italians siscentistes, Els valors de la música contemporània, Els creadors de l'òpera clàssica a Nàpols, La polifonia clàssica religiosa, Cançons de trobadors, remarques sobre la interpretació d'obres clàssiques per a violí, i articles dispersos a diverses revistes.
Participà en diferents associacions i moviments entorn de la música contemporània i la seva divulgació com ara "Discòfils - Associació Pro-Música",[4] un moviment pioner a l'Estat Espanyol que va estar actiu entre març de 1935 i febrer de 1936, deu anys després del naixement dels discos elèctrics i amb una clara visió formativa del país. Aquesta associació fou promoguda per Joan Prats i Ricard Gomis i comptà amb l'assessorament musical del compositor Robert Gerhard i, el tècnic del musicòleg i violinista Enric Roig. En aquestes sessions participaren també l'eminent musicòleg mossèn Higini Anglès, el crític Josep Palau i Claveras, el folklorista i compositor mallorquí Baltasar Samper i el crític madrileny Adolfo Salazar. Part de la biblioteca especialitzada en música del mestre Roig es troba a la biblioteca Pompeu Fabra[5] i la discografia a la Biblioteca de Catalunya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1892, número de registre 3769.
- ↑ «Fallecimiento del maestro don Enrique Roig». ABC de Sevilla, 19-12-1962, pàg. 59.
- ↑ Lluís Masriera i Rosés, Josep Masriera i Manovens, Francesc Masriera i Manovens
- ↑ http://www.bnc.cat/expos/detall_desc.php?id=91&css=1
- ↑ http://cataleg.upf.edu:2082/record=b1018387~S11*cat[Enllaç no actiu]