Enric de Montpensier
  | |
| Nom original | (fr) Henri de Montpensier |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 maig 1573 Mézières-en-Brenne |
| Mort | 27 febrer 1608 (34 anys) París |
Governor of Normandy (en)  | |
| 19 juny 1592 – 27 febrer 1608 ← Francesc de Montpensier – Lluís XIII de França → | |
| Governador de Bretanya | |
| 24 abril 1589 – abril 1598 ← Felip Manel de Lorena – Cèsar de Borbó → | |
| Governor of Dauphiné (en) | |
| 26 maig 1588 – ← Francesc de Montpensier – Jean VI d'Aumont → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Battle of Ivry (en) i Franco-Savoyard War (1600–1601) (en) |
| Altres | |
| Títol | Duc de Montpensier (1592–1608) |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Enriqueta Catarina de Joyeuse (1597–) |
| Fills | Anna Maria I de Montpensier |
| Pares | Francesc de Montpensier i Renée d'Anjou-Mézières (en) |
Premis | |
 | |
Enric de Montpensier, de Borbó-Vendôme o Borbó-Montpensier (Mezières, 12 de maig de 1573 - París, 27 de febrer de 1608) fou delfí d'Alvèrnia, duc de Montpensier, 17è príncep sobirà de Dombes, comte de Forès, baró de Beaujeu, vescomte (o duc) de Châtellerault i de Brosse i marquès de Mezières (aquest darrer per herència materna). Era fill de Francesc de Montpensier i Renata d'Anjou-Mezieres.
Titulat príncep de Dombes ja abans de la mort del seu pare, durant les Guerres de religió a França va combatre els membres de la Santa Lliga de París i particularment al duc de Mercoeur a la Bretanya des 1590, prenent la ciutat de Quimperlé amb enganys l'abril de 1590 i obtenint diverses victòries menors; no obstant el duc de Mercoeur el va derrotar a la batalla de Craon el 25 de maig de 1592.[1] Més tard va ser nomenat governador de Normandia, va emprendre la reconquesta de la província per al rei i va ser greument ferit en el setge de Dreux (1593).
El 1596, va combatre els espanyols a l'Artois, en nom d'Enric IV, i el 1600 va participar en la campanya de Savoia.[2] Va morir el 1608 sense haver-se recuperat mai del tot de la ferida patida a Dreux el 1593.
Es va casar el 15 de maig de 1597 amb Enriqueta Catalina (1585 -1656) duquessa hereva de Joyeuse, filla d'Enric, duc de Joyeuse i comte de Bouchage i de Catalina de Nogaret. Van tenir una sola filla: Anna Maria (1605 -1627), casada amb Gastó de França (1608 -1660), duc d'Orleans. Enriqueta Catalina es va casar en segones núpcies amb Carles, príncep de Joinville, duc de Guisa (1588-1640), comte d'Eu (1633-1640), al que va sobreviure i va morir a París el 25 de febrer de 1656 als 71 anys.
Referències[modifica]
- ↑ Miquel, Pierre. Les Guerres de religion. Club France Loisirs, 1980, p. 382. ISBN 2-7242-0785-8.
- ↑ Guichenon, Samuel. Histoire généalogique de la royale maison de Savoie (en francès). J.-M. Briolo, 1778, p. 206.