Enrique Maier Müller

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnrique Maier Müller
Enrique Maier 1934 1935.jpg
Enrique Maier.
Biografia
Naixement Enrique Maier Müller
31 de desembre de 1910
Barcelona, Espanya
Mort 22 d'agost de 1981(1981-08-22) (als 70 anys)
Madrid, Espanya
Residència Barcelona, Espanya
Nacionalitat Espanya Espanya
Alçada 1,90 metres (6 ft 3 in)
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Tennista
Activitat 1923 –
Nacionalitat esportiva Espanya
Esport golf
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (1935)
Roland Garros 3R (1935)
Wimbledon QF (1932)
US Open QF (1935)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (1935)
Wimbledon QF (1935)
Dobles mixtos
Open d'Austràlia 2R (1935)
Wimbledon W (1932)
US Open W (1935)
Modifica les dades a Wikidata

Enrique Maier Müller, també conegut com a Bubi Maier, (Barcelona, 31 de desembre de 1910 - Madrid, 22 d'agost de 1981) fou un tennista espanyol de la dècada de 1930.[1]

Trajectòria[modifica]

Enrique Maier a Austràlia.

Pel que fa a clubs, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó de Barcelona,[1] pertanyent més tard al RCT Barcelona. Fou un dels tenistes catalans més destacats de la dècada de 1930. Era fill d'Otto Maier, d'origen alemany i aficionat a l'esport, qui fora un dels fundadors i primers jugadors del Futbol Club Barcelona.[2]

El 1926, amb 16 anys d'edat, fou campió de Catalunya en categoria Júnior. També guanyà el campionat de Thun a Suïssa. Fou tres vegades campió de Catalunya absolut (1929, 1930, 1931); cinc en dobles: amb Eduard Flaquer (1928), amb Francesc Sindreu (1929-1931) i amb Joan Manel Blanc (1935), i quatre en dobles mixtos: amb Rosa Torras (1928-31).[1] També guanyà set cops el campionat d'Espanya individual entre els anys 1929 i 1935; i sis més en dobles: amb Francesc Sindreu (1929, 1932, 1934), amb Eduard Flaquer (1930), amb Joan Manel Blanc (1935) i amb Fernando de Olózaga (1944), i tres en dobles mixtos: amb Rosa Torras (1929, 1931) i amb la seva germana Maria Isabel Maier (1934).[1][3]

A nivell internacional guanyà el torneig de Berchtesgaden, i el de Wimbledon en dobles mixtes amb Elizabeth Ryan (1929), i a l'Obert dels Estats Units, també en dobles mixtos amb Sarah Palfrey Fabyan (1935).[1][4] També juga la Copa Davis amb Espanya entre 1929 i 1936.[1][5]

Un cop retirat fou seleccionador espanyol (1946-61), i capità de l'equip (1959-61). Va rebre les medalles de bronze i de plata al mèrit esportiu.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enrique Maier Müller». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
  2. «Como se fundó el Barcelona». Articuloz. [Consulta: 17 gener 2016].
  3. «ENRIQUE MAIER». RFET. [Consulta: 17 gener 2016].
  4. «Perfil ITF». itftennis.com. [Consulta: 17 gener 2016].
  5. «Perfil Copa Davis». daviscup.com. [Consulta: 17 gener 2016].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Maier Müller Modifica l'enllaç a Wikidata
  • OBRAS DE: “Andanzas de un jugador de tenis por la India Holandesa”, La Vanguardia, 29 de marzo de 1935; “Nuestro Golf amateur en la actualidad”, GOLF, nº 5 (1955), págs. 16-18.
  • MACAULAY, A. D. C., Behind the Scenes at Wimbledon, London, 1965.
  • DURALL, A. “Enrique Maier un figura legendaria”, Boletín del Real Club de Tenis Barcelona, nº 62 (1974), págs. 17-21.
  • MIR, J. (dir), Real Club de Tenis Turó: 75 aniversario 1905-1980, Barcelona, 1980; Real Club de Tenis Barcelona, 1899: 100 anys, Barcelona, 1999.
  • SÁNCHEZ, R. Y MARTÍNEZ, E., España en la Copa Davis, Madrid, 2000, ADRIO, M. 125 años de Tenis en España, Primer Tomo, 1880-1936 De una historia gloriosa, Madrid, 2005.