Entorn virtual d'aprenentatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un entorn virtual d'aprenentatge (EVA), sovint referit com a VLE, de l'anglès virtual learning environment, és un programari específicament dissenyat per a facilitar l'ensenyament-aprenentatge utilitzant sistemes informàtics. En general es tracta de sistemes que treballen en un entorn web i que possibiliten la comunicació entre els diferents subjectes del fet educatiu (entre el professorat, entre l'alumnat i entre el professorat i l'alumnat). Els EVA permeten al professorat presentar tota mena de materials educatius en format digital (interactius o no), fer el seguiment de les activitats realitzades pel seu alumnat, intercanviar amb el mateix informacions, consells, etc. i, finalment, portar un registre de les seves activitats i gestió de les qualificacions. L'alumnat, per la seva banda, pot consultar en tot moment els materials dels cursos, comunicar-se amb el professorat i amb la resta de l'alumnat. Hi ha estudis que demostren com un major ús d'un entorn virtual d'aprenentatge repercuteix en millors notes finals per part dels estudiants[1]. Un dels EVA més utilitzats, fet amb programari lliure, és Moodle que disposa d'una activa comunitat en català.

Inicialment gairebé tots els sistemes VLE es basaven en una arquitectura client-servidor, on generalment el client era simplement un navegador que permetia l'accés a pàgines dinàmiques html al servidor [2]. Això no obstant, en l'actualitat han proliferat opcions 2.0 que potencien els entorns virtuals d'aprenentatge al núvol (cloud-based).

Definició[modifica | modifica el codi]

Un entorn virtual d'aprenentatge es pot definir com un espai predissenyat d'informació pertinent per a l'aprenentatge i un espai social d'interacció, en què els llocs físics es representen mitjançant espais virtuals representats explícitament, sia en forma textual, gràfica o en 3D. Els usuaris d'aquests espais han de ser alguna cosa més que actius, s'han de convertir en actors que construeixin el seu propi espai virtual. Els continguts i els serveis d'un VLE es poden estructurar amb una sèrie d'activitats d'aprenentatge. Les activitats s'han de desplegar en l'entorn d'acord amb una estratègia pedagògica i d'acord amb un model de disseny d'aprenentatge. És important que l'estratègia pedagògica es pugui triar, dissenyar o modificar, cosa que no faciliten de la mateixa manera tots els VLE.

Un sistema d'e-learning compta amb tres dimensions: continguts i recursos (els cursos), usuaris (estudiants, docents i administradors) i la dimensió intermèdia que correspon als entorns virtuals d'aprenentatge. Els EVA, es componen dels components de gestió, la interfície i la base de dades. Molts cops els EVA es focalitzen en el sistema de gestió i la base de dades, deixant en un segon terme la interfície. Això és un error ja que mitjançant la interfície és com estudiants i professors interaccionen i es comuniquen entre ells, i és com accedeixen als continguts. El disseny de la interfície influeix en la experiència educativa i juga un paper important en la personalització del procés d’aprenentatge[3].

Podem afirmar que els entorns virtuals d'aprenentatge són la forma digital dels entorns personals d'aprenentatge (PLE). En ocasions, trobem la necessitat dels estudiants que desenvolupen les seves activitats d'aprenentatge fora de línia, sense connectivitat a un servidor que proveeix les facilitats VLE [4]; En aquest cas parlem d'entorns personals en general. Quan l'aprenentatge és virtual ens referim als EVA.

Facilitats d'un EVA[modifica | modifica el codi]

Les facilitats i els serveis desplegats per un EVA o VLE poden proporcionar nombrosos avantatges en una experiència d'aprenentatge col·laboratiu, sia a distància, presencial o mixta. Els membres d'un grup poden progressar més bé basant-se en l'ajuda mútua per arribar a certs objectius d'aprenentatge de manera repartida, distribuïda i coordinada. L'aprenentatge pot quedar molt lligat a l'experiència virtual que desenvolupin els estudiants i, a més, no quedarà limitat als cursos o grups formals que operin mentre es porta a terme l'experiència, sinó que es pot estendre més enllà de la durada d'aquesta experiència, en forma d'aprenentatge permanent o al llarg de la vida (lifelong learning), amb el sol fet de permetre que el sistema informàtic en què s'estableix el VLE operi indefinidament. Si a més s'incorporen usuaris no matriculats formalment en el curs, es poden dur a terme experiències d'aprenentatge informal.

Un EVA normalment no està dissenyat per a un curs o assignatura específica, això no obstant, és capaç de suportar múltiples cursos d'un programa acadèmic, tot donant una interfície consistent sobre la qual la institució i -en gran mesura- altres institucions utilitzin el sistema. L'entorn virtual d'aprenentatge dóna suport a un intercanvi d'informació entre l'usuari i l'institut on l'alumne pren part del curs, a través de les sales de xat, web 2.0 i altres espais de forma fàcil [5].

Diferències entre EVA i LMS[modifica | modifica el codi]

Una visió alternativa dels EVA o VLE és la que no es basa en activitats, sinó en continguts digitals. Aquests continguts se solen acompanyar dels serveis necessaris per a gestionar-los, i també per a fer la gestió d'usuaris (estudiants i professors) i cursos. Aquests VLE se solen anomenar sistemes de gestió de continguts per a l'aprenentatge (learning content management system, LCMS) o, simplement, sistemes de gestió de l'aprenentatge (learning management system, LMS).

Hi ha qui empra ambdues denominacions (VLE i LMS) com a sinònimes.[6] Estudiosos de la matèria com Pinner afirmen que la diferència està en la manera com s'utilitzen. Així, per exemple, una plataforma com Moodle es pot considerar un VLE si s'empra donant-li un enfocament constructivista, com a espai de col·laboració, debats, etc. enllà d'allotjar objectes d'aprenentatge. Al mateix temps, si un cop implementat s'utilitza de forma mecànica, amb un enfocament behaviourista es pot convertir en un LMS. Així, Pinner conclou que en essència un VLE o un LMS podrien ser el mateix però que després de la seva implementació, depenent de la manera com es pretén utilitzar, esdevenen diferents[7].

En el mateix sentit, alguns investigadors recorden com els LMS són utilitzats pels estudiants bàsicament per a dipositar documents i fer el seguiment del seu comportament informacional (Landon, Henderson i Poulin); D'altra banda, Weller fa una definició de VLE detallant que aquest és utilitzat principalment en línia i blended, activant totalment la immersió i construint els principis del web 2.0 (programari social, contingut i components reutilitzables, intel.ligència col·lectiva, etc.). Això permet a l'estudiant un control i gran flexibilitat i personalització [8].

Des d'un altre punt de vista, s'ha conceptualitzat que els VLE no s'han de confonen amb la plataforma que els hostatja. Així, s'afirma que la plataforma educativa, tècnicament, és el programari que permet la implementació d'un entorn virtual d'aprenentatge. Si diem que utilitzem aquests programes per a construir un entorn a partir de les diferents funcionalitats i eines que ens proporcionen, aleshores diem que hem construït un VLE [9].

En aquest sentit, els sistemes més utilitzats per a donar suport als entorns virtuals d'aprenentatge són: els learning management systems (LMS), content management systems (CMS), managed learning environments (MLE), intelligent tutoring systems (ITS), intelligent knowledge assessment systems (IKAS), entre altres[10].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MOGUS, Ana; DJURDJEVIC, Ivana; SUVAK, Nenad. (2012), "The impact of student activity in a virtual learning environment on their final mark". Active Learning in Higher Education November 2012 vol. 13 no. 3 177-189. Online: <http://0-alh.sagepub.com.cataleg.uoc.edu/content/13/3/177.full.pdf+html> [Consulta: 24/04/2015]
  2. BRITAIN, Sandy; OLEG, Liber. (1999). "A Framework for Pedagogical Evaluation of Virtual Leaning Environments". University of Wales - Bangkor. Report 41. Online: <http://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20140614113500/http://www.jisc.ac.uk/media/documents/programmes/jtap/jtap-041.pdf> [Consulta: 25/04/2015]
  3. MOR, Enric. (2008). "Captura i anàlisi del comportament dels estudiants en entorns virtuals d'aprenentatge: El campus virtual de la UOC". Tesi doctoral, Programa de Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement. Online: <http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1475/1/Enric_Mor_-_Tesi.pdf> [Consulta: 28/04/2015]
  4. HARMELEN, Mark van. "Personal Learning Environments". Independent Consultant, and School of Computer Science, University of Manchester. Online: <http://wiki.ties.k12.mn.us/file/view/PLEs_draft.pdf/282847312/PLEs_draft.pdf> [Consulta: 24/04/2015]
  5. NYGREN, Else. (2012). "Online communication between home and school Case study: Improving the usability of the Unikum e-service in the primary schools of Tierp municipality". Department of Informatics and Media. UPPSALA Universitet. Online: <http://www.diva-portal.org/smash/get/diva2:603927/FULLTEXT01.pdf> [Consulta: 01/05/2015]
  6. YASAR, O.; ADIGUZEL, T. (2010). "A working successor of learning management systems: SLOODLE". Procedia: Social and Behavioural Sciences, 2(2), 5683-5685.
  7. PINNER, Richard (2011). "VLE or LMS: Taxonomy for Online Learning Environments". CALL Review. IATEFL LEARNING TECHNOLOGIES SIG Newsletter. Online: <https://www.academia.edu/3246397/VLE_or_LMS_Taxonomy_for_Online_Learning_Environments> [Consulta: 15/04/2015]
  8. DOBOZY, Eva; REYNOLDS, Patricia. (2010). "From LMS to VLE or from supermarkets to airports: Classifying elearning platforms using metaphors". Proceedings of the 5th International LAMS Conference 2010. Online: <http://lamsfoundation.org/lams2010sydney/papers.htm> [Consulta: 25/04/2015]
  9. UOC (Ed.). (2005). "Enseñar en la virtualidad". Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Online: <http://hdl.handle.net/10609/3121> [Consulta: 28/04/2015]
  10. TAMOSIUNAS, P.; GUDAS, S., "Knowledge acquisition method for virtual learning environment". e-Learning and e-Technologies in Education (ICEEE), 2012 International Conference on , vol., no., pp.84,88, 24-26 Sept. 2012. Doi: 10.1109/ICeLeTE.2012.6333405. Online: <http://0-ieeexplore.ieee.org.cataleg.uoc.edu/stamp/stamp.jsp?tp=&arnumber=6333405&isnumber=6333374> [Consulta: 28/04/2015]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]