Vés al contingut

Entrepà de calamars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarEntrepà de calamars
Característiques
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipussandvitx i calamar Modifica el valor a Wikidata
Entrepà de calamars en una barra de pa baguette acompanyat d'una canya de cervesa.
Entrepà de calamars.

L'entrepà de calamars (bocadillo de calamares en castellà) o bocata de calamars,[1] és una especialitat gastronòmica molt habitual en certs indrets d'Espanya, que consisteix en calamars arrebossats en farina i fregits en oli, normalment d'oliva,[2] o bé la versió més sofisticada que és tot l'anterior més una salsa de tomaca picant i maionesa amb all similar a la de les patates braves.[2] S'acostuma a servir calent, acabat de fer. Aquest tipus d'entrepà és molt popular i conegut a la majoria de bars de Madrid, tradicionalment a la Plaça Major de Madrid, i confereix a la ubicació una olor característica.[3]

A Saragossa se li afegiria la salsa a força de tomaca picant, maionesa i all.[3] Era costum servir-ho amb un pa ple de molla.[4] Al nord d'Espanya, el mateix entrepà rep el nom en castellà de bocadillo de rabas.

Preparació

[modifica]

Se sol tallar els calamars a rodanxes amb forma d'anell d'un centímetre de gruix, s'arrebossen amb farina i llevat químic. Després d'aquesta preparació inicial es fregeixen en oli bullent lleugerament fins que quedin daurats. D'altra banda se sol llescar el pa. Era costum servir-se amb un pa ple de molles. Recentment se solen usar les baguettes elaborades en el mateix establiment a partir de pasta prèviament congelada que generalment se sol tallar d'una banda donant-li a cada local un toc característic.

Referències

[modifica]
  1. «¿Por qué el bocata de calamares es un plato típicamente madrileño?» (en castellà). Madrid Secreto.
  2. 2,0 2,1 Néstor Luján, (1994), "Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía",Ed. Folio,Barcelona, pp:123
  3. 3,0 3,1 Joaquín de Entrambasaguas, (1971), "Gastronomía Madrileña", Instituto de Estudios Madrileños, pág. 23
  4. Francisco Gómez Porro, (2003), La conquista de Madrid: paletos, provincianos e inmigrantes, Silex Ediciones, Madrid, pág. 170