Ermita de Santa Bàrbara de Vilafranca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori  | |||
| Arquitecte | Josep Dols | |||
| Construcció | 1773 - 1793 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | Barroc/Neoclàssic | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 11 ( ) × 14 ( ) m | |||
| Altitud | 1.137 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca (els Ports) | |||
| Localització | Avinguda del Llosar | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.02.129-011 | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Sogorb-Castelló | |||
| Festivitat | 4 de desembre. | |||
L'ermita de Santa Bàrbara de Vilafranca, edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic, de finals del segle xviii, està situada a la sortida de la localitat, a l'avinguda del Llosar.
Història
[modifica]Quan es construeix la nova ermita de Sant Roc i el 5 de març de 1726 es trasllada la imatge del sant, l'edifici antic és dedicat a Santa Bàrbara, però el 8 de juny de 1768 la població, per les mancances de l'edifici, obté permís del bisbe per construir una ermita nova, en un lloc més accessible.[1][2][3]
El 16 de juny de 1773 es col·loca la primera pedra i el 1794 ja estava conclosa.[2] Utilitzada durant la guerra civil com a corral, el seu atri quedà trencat.[1] En 1970 les restes de l'atri foren enderrocades, i a canvi, es pintà la façana i es construïren les escales d'accés.[4]
Per raons formals el seu disseny podria correspondre al mestre d'obres Josep Dols.[2]
Arquitectura
[modifica]És una església-saló, assentada sobre un podi,[1] amb planta centralitzada més un rectangle més menut per a l'absis. Té tres naus de la mateixa altura i creuer, amb quatre pilars i dotze pilastres d'orde compost que sostenen les voltes, de creueria en els trams cantoners i de canó amb llunetes en la resta, i la cúpula bufada en el creuer. A l'exterior la coberta és de dos aiguavessos, amagant la cúpula.[2][5]
Una senzilla porta d'arc mixtilini amb les dovelles superiors bicolors, emmarca una façana emblanquinada sols trencada per dues finestres al damunt de la porta, una rectangular i l'altra ovalada. Aquest frontis està rematat per una cornisa mixtilínia motllurada, amb pitxers i pinacles, i coronat per una espadanya.[2][5]
L'interior, restaurat recentment, conserva els frescos originals. Així, en la part frontal del temple es troba pintat el martiri de la santa, i en les quatre petxines de la cúpula trobem a quatre santes verges de l'antigüitat (Santa Caterina, Santa Apol·lònia, Santa Quitèria i Santa Casilda). La resta també està decorat amb elements florals i geomètrics.
Festivitat i tradicions
[modifica]La festa litúrgica és el 4 de desembre, i és el dia 6 de desembre quan Vilafranca recorda a la santa amb una missa solemne en el seu honor.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cantos i Aldaz 1996: p. 54.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bautista i Garcia 2002: p. 189.
- ↑ Gil Saura 2004: p. 426.
- ↑ Monfort Tena 1999: p. 540.
- ↑ 5,0 5,1 Gil Saura 2004: p. 427.
- ↑ «Se celebra a Vilafranca la tradicional missa en honor a Santa Bàrbara». Comarquesnord.cat : Els Port, Matarranya, Maestrat. (6 des 2010).
Bibliografia
[modifica]- Bautista i Garcia, Joan Damià. Esglésies-Saló del segle xviii a les comarques valencianes. Castelló: Fundación Davalos-Fletcher, 2002. ISBN 84-688-0002-3.
- Cantos i Aldaz, Francesc Javier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat (Castelló). Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
- Monfort Tena, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Vilafranca: Ajuntament, 1999. ISBN 84-923921-1-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Descripció del monument Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine. al web de l'Ajuntament de Vilafranca