Ermita de la Mare de Déu del Montsant

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Ermita de la Mare de Déu de Montsant
Mare de déu del montsant.jpg
Dades bàsiques
Tipus ermita
Documentat segle XII
Acabament 1450
Característiques
Estil romànic
Altitud 1025 msnm
Campanar espadanya d'un ull
Portalada de mig punt
Ubicació
Estat Espanya Espanya - Catalunya Catalunya
Comarca Priorat
Municipi La Morera de Montsant
Localització carena de la Serra de Montsant

41° 17′ 40″ N, 0° 53′ 31″ E / 41.29447778°N,0.89194444°E / 41.29447778; 0.89194444
Modifica dades a Wikidata

L'ermita de la Mare de Déu del Montsant, o Santa Maria de Montsant, és a dalt de la carena de la Serra del Montsant, en el seu vessant nord, a prop de la localitat d'Albarca (poble del terme municipal de Cornudella de Montsant), dins el terme de la Morera de Montsant i just al límit municipal amb Cornudella de Montsant. De les moltes ermites existents al macís del Montsant, és la que es troba a més alçada, concretament a 1.025 metres, molt a prop de la Roca Corbatera, el cim màxim del Montsant, i a l'inici del barranc dels Pèlags.

Té el seu origen en les construccions eremítiques del segle XII. En temps medievals va comptar amb una important devoció per part de les poblacions de la rodalia: Albarca, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant i Ulldemolins, principalment. Antigament hi tenien lloc romiatges i aplecs en diversos moments de l'any. També es coneixen nombroses processons de pregàries en demanda de pluja o d'altres favors celestials. Amb el pas del temps, el santuari va anar perdent importància. La causa d'aquest fet pot trobar-se en el paper del santuari com a instrument per refermar el domini del territori per part de la Cartoixa d'Escaladei, a la qual va pertànyer des del segle XV. Santa Maria de Montsant, que havia estat propietat del monestir cistercenc de Bonrepòs, va passar en aquest moment als cartoixans. Cap al 1450 es construeix un nou edifici, l'actual, prop del cingle que assenyala el límit del terme d'Escaladei –en l'actualitat, de la Morera de Montsant– amb el d'Ulldemolins. Prop de l'ermita es poden observar encara les runes del que se suposa que fou la primitiva capella o eremitori. És en aquest moment quan apareix una imatge de la Mare de Déu que, segons la llegenda, va ser trobada per un bou, com diuen els goigs antics.

Prop de l'ermita es troben també les runes de la casa dels ermitans amb què l'ermita va comptar fins ben entrat el segle XX. Al segle XIX, amb la desamortització dels béns de la Cartoixa, el santuari va ser abandonat i esdevingué un corral de bestiar. La imatge de la Mare de Déu, gòtica, va ser baixada a la parròquia d'Albarca. L'any 1909 va ser recuperada per al culte com a ermita adscrita a la parròquia d'aquesta població. Aquesta imatge va ser destruïda el 1936.

A l'ermita hi han tingut lloc tradicionalment dues festes: una a la primavera i l'altra a l'estiu. Albarca compta amb una de les poques tradicions locals sobre sant Jordi anteriors a l'actual diada del llibre i la rosa: una festa votada, anterior al segle XVIII, per demanar la protecció del sant contra les picades dels escurçons i els escorpins. A començaments de segle XX, els joves d'Albarca hi pujaven tot disparant trets amb les seves escopetes en senyal de festa. En l'actualitat s'hi diu missa el mateix dia 23 d'abril.

L'aplec de la Mare de Déu té lloc el 17 d'agost, tercer dia de la festa major d'Albarca, dia en què també acudeixen al santuari gent de les poblacions veïnes com ara Cornudella, la Morera i Ulldemolins. S'hi fa missa, que acaba amb el cant dels goigs tradicionals a la Mare de Déu, i, tot seguit, hi ha un dinar de germanor.

Des de l'any 1991 l'Agrupament Escolta i Guia MontsantCim, de Reus, hi col·loca anualment un pessebre a la punta de la roca que hi ha just al darrere de l'ermita, on nombrosos excursionistes hi deixen una nota escrita a la llibreta de visites. L'activitat aplega més d'un centenar de persones el diumenge abans de Nadal.

Bibliografia[modifica]