Erna Solberg
.jpg?lang=ca)
.svg)
Erna Solberg ( [ˈæ̀ːɳɑ ˈsûːlbærɡ]) (Bergen, Noruega, 24 de febrer de 1961[1]) és una política, sociòloga, politòloga, estadista i economista noruega.[2]
Biografia
[modifica]Va començar en política pertanyent al Partit Conservador de Noruega, i l'any 1979 va entrar al govern local de la seva ciutat natal. Al 1989 va ser escollida com a parlamentària en el Storting i l'any 2001 va passar a formar part del govern del Primer Ministre Kjell Magne Bondevik sent nomenada Ministra de Govern Local i Desenvolupament Regional, fins a l'any 2005. Des del maig de 2004, és la Presidenta del Partit Conservador, succeint en el càrrec Jan Petersen.[3] El govern va perdre la seva base parlamentària a les eleccions generals del 2005, quan els conservadors van rebre el 14,1% dels vots i el govern va passar a mans del Partit Laborista de Jens Stoltenberg.[4]
Primera Ministra
[modifica]Fou nomenada Primera Ministra de Noruega en un govern de coalició en minoria del Partit Conservador de Noruega amb el Partit del Progrés després d'haver obtingut la victòria en les eleccions legislatives noruegues de 2013,[5] on va succeir en el càrrec el polític Jens Stoltenberg.
El seu govern va endurir significativament les condicions d'acollida i asil, sobretot durant la crisi migratòria de 2015[6] i va reduir els impostos especialment a empreses i rendes altes mantenint un model econòmic molt sòlid gràcies al Fons de Pensions del Govern de Noruega, el fons sobirà més gran del món.[7]
El bloc conservador de Solberg va guanyar les eleccions legislatives noruegues de 2017 amb 7 escons de marge respecte a la coalició roja-verda i va continuar com a Primera Ministra.[8]
El govern de coalició es va ampliar el 14 de gener de 2018, quan es va arribar a un acord per incloure el Partit Liberal,[9] i es va ampliar encara més el 22 de gener de 2019, quan el Partit Democristià es va unir a la coalició. El 20 de gener de 2020, el Partit del Progrés va anunciar la retirada del govern per la decisió d'acollir la família d'un nen malalt sirià incloent la seva mare, una ciutadana noruega membre d'Estat Islàmic.[10] Durant la pandèmia de COVID-19 Noruega va tenir una de les taxes de mortalitat més baixes d'Europa.
El 21 de juny de 2017, el gabinet de Solberg va encarregar la revisió del sistema electoral a un comitè dirigit pel jutge Ørnulf Røhnebæk, que va publicar el seu informe el 27 de maig de 2020 acordant que el nombre d'escons s'hauria de mantenir-se en 169, conservant les 19 circumscripcions actuals, rebaixant el llindar electoral del 4% al 3% i abolint la fórmula de dos nivells de repartiment d'escons. Les reformes proposades a la llei electoral es van aplicar en 2022, sent d'aplicació a les eleccions legislatives noruegues de 2025. La reforma de les comarques i municipis va entrar en vigor l'1 de gener de 2021 i va suposar una reducció del nombre de comarques de 19 a 11.[11]
Concedí la victòria del centre-esquerra a les eleccions legislatives noruegues de 2021[12] i es formà un govern de coalició del Partit Laborista i l'euroescèptic Partit del Centre encapçalat pel laborista Jonas Gahr Støre.[13]
Després de primera ministra
[modifica]El 13 de novembre de 2022, Solberg va anunciar que continuaria com a líder del Partit Conservador de Noruega i seria la seva candidata a primera ministra a les eleccions legislatives noruegues de 2025.[14] A les eleccions locals de 2023, els conservadors van obtenir per primera vegada des del 1924 la majoria de vots.[15] El 12 de setembre de 2025, després del fracàs del seu partit a les eleccions legislatives noruegues de 2025, Solberg va anunciar que deixaria el lideratge del Partit Conservador quedant-se, però, al càrrec de la formació fins al congrés nacional següent.[16]
Erna Solberg fou escollida presidenta de la junta del Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària per al període 2026–2029.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «Prime Minister Erna Solberg (Conservative Party)» (en anglès). [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ Ortiz de Zárate Arce, Roberto. «Erna Solberg». CIDOB, 16-10-2013. [Consulta: 12 desembre 2025].
- ↑ «Jan Petersen går av som Høyre-leder» (en noruec). Afterbladet, 2 febrer 2004. [Consulta: 2 maig 2025].
- ↑ Nergaard, Kristine. «New government halts deregulation of employment protection» (en anglès). Eurofund, 25 octubre 2005. [Consulta: 5 març 2025].
- ↑ Fluxá, María. «Dos mujeres con las riendas de Noruega» (en castellà). El Mundo, 16 octubre 2013. [Consulta: 5 març 2025].
- ↑ «Norway to tighten asylum rules» (en anglès). DW, 29 desembre 2015. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Norway’s sovereign-wealth fund passes the $1trn mark» (en anglès). The Economist, 23 setembre 2017. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «El bloc conservador del govern guanya les eleccions a Noruega». El Punt Avui, 13 setembre 2017. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ «Norway's Liberals to join Conservative-led government». Reuters, 14 gener 2018.
- ↑ «Fremskrittspartiet trekker seg fra regjeringen». Aftenposten, 20 gener 2020.
- ↑ «Regulations for the 2019 local government elections for municipalities and counties that are subject to boundary changes that come into effect January 1st 2020» (en anglès). regjeringen, 20 març 2019. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ Olsen, Jan M. «Norway’s center-left heads to victory in general elections» (en anglès). Associated Press, 14 setembre 2021. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ Jochecová, Ketrin. «Norway’s government collapses over EU spat» (en anglès). Politico, 30 gener 2025. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ «Erna Solberg trekker seg ikke – vil bli statsminister i 2025» (en noruec). NRK, 13 novembre 2023. [Consulta: 31 maig 2025].
- ↑ «Norway’s conservative opposition wins local elections with nearly 26% of the votes» (en anglès). Associated Press, 12 setembre 2023. [Consulta: 31 maig 2025].
- ↑ «Erna Solberg varsler at hun vil gå av: – Jeg må ta ansvar» (en noruec). NRK, 12 setembre 2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «Erna Solberg takes on international leadership role in global health» (en anglès). Norwegian Ministry of Foreign Affairs, 03-06-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
Segon gabinet de Kjell Magne Bondevik | ||
|---|---|---|
|  | |
