Ernst Jacobsthal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1882  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 6 febrer 1965 (82 anys) Überlingen (Alemanya) |
| Sepultura | Burgtorfriedhof 53° 53′ 05″ N, 10° 42′ 17″ E / 53.88469°N,10.70469°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat Humboldt de Berlín |
| Tesi acadèmica | Anwendungen einer Formel aus der Theorie der quadratischen Reste (1906 ) |
| Director de tesi | Ferdinand Georg Frobenius i Issai Schur |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Lliure de Berlín, professor visitant (1948–1957) Institut Noruec de Tecnologia (1939–1955) Universitat Tècnica de Berlín (1909–1934) Friedrich-Wilhelms-Gymnasium (1909–1918) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Fritz Dueball (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Annemarie Coste |
| Pares | Martin Jacobsthal i Ida Rosenstern |
| Germans | Paul Jacobsthal |
| Parents | Gustav Jacobsthal (oncle) David Coste (sogre) |
Ernst Jacobsthal (Berlín, 16 d'octubre de 1882 - Überlingen, 6 de febrer de 1965) va ser un matemàtic alemany nacionalitzat noruec.
Vida i Obra[modifica]
Ernst Jacobsthal era fill d'un metge i germà de l'arqueòleg Paul Jacobsthal. Va estudiar a la universitat de Berlín fins l'obtenció del doctorat el 1906 dirigit per Frobenius i Schur amb una tesi en la qual proporcionava la demostració de que els nombres primers de la forma son iguals a la suma de dos nombres quadrats.[1] El 1909 va ser nomenat professor al Kaiser Wilhelm Realgymnasium, un institut d'ensenyament secundari de Berlín, però també va ser professor assistent d'Emil Lampe a la Universitat Tècnica de Berlín, on va obtenir l'habilitació docent el 1913. A partir de 1922 va ser professor titular en aquesta universitat.
El 1934, malgrat el suport del rector Rudolf Rothe,[2] va ser desposseït de tots els seus càrrecs per la seva ascendència jueva. Després d'uns anys donant classes a secundària, el 1939 va decidir emigrar cap Anglaterra on vivia e seu germà Paul, un reconegut arqueòleg. Va sortir per Noruega per estar un temps amb el seu amic d'estudis Max Dehn a Trondheim. Quan els alemanys van ocupar Noruega el 1940 encara hi era i ja no va poder sortir. Va començar a donar classes al Institut Noruec de Tecnologia en el que treballava Max Dehn.[3] El 1943, la situació pels jueus era tan insostenible que, amb el seu col·lega txec Pavel Kuhn i en unes condicions perilloses i deplorables, van travessar la frontera cap a la neutral Suècia,[4] on van haver de viure pràcticament de l'almoina.[5]
Després de la guerra va tornar a Noruega, va tornar a ser professor de l'Institut Noruec de Tecnologia a Trondheim i es va convertir en ciutadà noruec. Aquest temps a Trondheim va ser el mes fructífer de la seva carrera.[6] També va ser professor visitant habitual a la Universitat Lliure de Berlín des de la seva fundació el 1948. Per motius de salut es va haver de retirar el 1957 i es va traslladar de Noruega al llac de Constança el 1958 buscant un clima menys fred.[7]
A més de la teoria de nombres, Jacobsthal també va tractar l'àlgebra, la combinatòria i l'anàlisi matemàtica. La seqüència[8] i els nombres de Jacobsthal porten el seu nom en el seu honor.
Referències[modifica]
- ↑ Koshy, 2019, p. 443.
- ↑ Brüning, 2004, p. 55.
- ↑ Koshy, 2019, p. 444.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 127.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 136 i 209.
- ↑ Waadeland, 2011, p. 122-123.
- ↑ Selberg, 1965, p. 1.
- ↑ Natividad, 2016, p. 115.
Bibliografia[modifica]
- Brüning, Jochen. «Mathematics and Facism: The Case of Berlin». A: Michele Emmer (ed.). Mathematics and Culture (en anglès). Springer, 2004, p. 49-66. ISBN 3-540-01770-4.
- Koshy, Thomas. Fibonacci and Lucas Numbers with Applications (en anglès). John Wiley & Sons, 2019. ISBN 978-1-1187-4208-2.
- Natividad, Lexter R. «Notes on Jacobsthal and Jacobsthal-like Sequences» (en anglès). International Journal of Mathematics Trends and Technology, Vol. 34, Num. 2, 2016, pàg. 115-117. ISSN: 2231-5373.
- Selberg, Sigmund «Ernst Jacobsthal» (en anglès (traduït: original en noruec)). Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs Forhandlinger, Vol. 38, Num. 16, 1965. ISSN: 0368-6302.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
- Waadeland, Håkon «Ernst Jacobsthal Über die Funktionalgleichung f(x+y) = f(x) + f(y) m.fl.» (en noruec). Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs Skrifter, Vol. 4, 2011, pàg. 121-128. ISSN: 0368-6310.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Jacobsthal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)