Escós

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEscós

Localització
Localització de Soriguera respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 22′ 21″ N, 1° 03′ 58″ E / 42.37262778°N,1.06624722°E / 42.37262778; 1.06624722
Població
Total 28 hab. (2011)
Malnom Terrabocs[1]
Geografia
Altitud 779,2 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25593
Modifica les dades a Wikidata

Escós és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.

Està situat en el sector més occidental del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa. Es troba just a sota i a migdia del lloc on s'uneixen el Barranc de les Milleres i el Barranc de Mencui per formar el Riu d'Escós. És al nord de Tolzó i al sud-oest d'Estac.

Hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve d'Escós.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[2] Escós prové del participi llatí absconsus del verb abscondere (amagar). Amagat fóra, doncs, la interpretació d'aquest topònim.

Geografia[modifica]

El poble d'Escós[modifica]

Les cases del poble[1][3][modifica]

  • Casa el Batlle vell
  • Casa Basili o del Cordeonista
  • Casa de la Forestal
  • Casa Jaume
  • Casa Maciana
  • Casa del Músic
  • Casa de Panxanegra
  • Casa Quixal
  • Casa Riba
  • Casa Ton

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

El 1553 Scos y Muncuy, conjuntament, enregistraven 8 focs civils[4] (uns 40 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Escós. Hi diu que és una localitat amb ajuntament que està situada en el vessant de la muntanya de Sellui i Mencui, en una fondalada, a la vora del barranc del seu nom. La combaten principalment els vents del nord i de l'est. El clima hi és fred, però saludable, i no es pateixen altres malalties que inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases i l'església de Sant Esteve protomàrtir, annexa de la d'Estac. Els nens d'aquest poble van a l'escola de Gerri. Les terres són muntanyoses i pedregoses, en general de qualitat inferior. S'hi collia sègol, patates i llegums. S'hi criaven cabres i ovelles. Hi havia caça de conills. Comptava amb 11 veïns (caps de casa) i 64 ànimes (habitants).

Demografia[6][modifica]

Evolució demogràfica
1857188819001910192019301940195019601970198119912000200220042006200820102011
122303940595051453527221418192122242628

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lluís 1961.
  2. Coromines 1995.
  3. Montaña 2004.
  4. En Tomeu, batlle, Joan de Mateu, Arnau de Riu, moliner, Miquel Soldevila, Antoni Coviló, Pere Torner, Jaume Rugall i Antoni Pepi. Iglésies 1981, p. 88.
  5. Madoz 1845.
  6. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Escós». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]