Estac

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Estac (antic municipi).
Infotaula de geografia políticaEstac
Estac.JPG
Vista d'Estac

Localització
Localització d'Estac respecte de Soriguera.png
42° 22′ 56″ N, 1° 04′ 38″ E / 42.38223333°N,1.07725°E / 42.38223333; 1.07725
Població
Total 23 hab. (2011)
Malnom Panarres[1]
Geografia
Altitud 1.189,1 m
Història
Festa major
Segon cap de setmana d'agost;
per l'assumpció de la Mare de Déu
Indicatius
Codi postal 25593
Modifica dades a Wikidata

Estac, sovint mal escrit Estach, és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Va ser cap del municipi del mateix nom fins al 1972, any en què va ser annexat a Soriguera.

El poble és en el vessant sud-occidental de la Serra de la Solana, a la part de llevant de l'ampla capçalera del Riu d'Escós, a l'esquerra del Barranc del Camp de Gerri. És al nord-est del poble d'Escós.

Entre les construccions del poble d'Estac destaquen l'església parroquial de Sant Marçal

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines,[2] Estac és un derivat postverbal per afèresi del verb estacar (fermar el bestiar).

Altres fonts ens indiquen que prové del mot "estada", ja que en els seus inicis medievals era un lloc de pas, ja que si hostatjaven les tropes que anaven a combatre cap als Pirineus. D'aquí el nom anà evolucionant d'estada a Estac

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble d'Estac[modifica | modifica el codi]

El poble, bastant gran, està tot agrupat en un coster, amb les cases bastant juntes i formant principalment tres carrers estrets i irregulars. S'hi pot reconèixer encara el clos que formaven les cases del poble.

Les cases del poble[3][modifica | modifica el codi]

  • Casa Andreva
  • Casa Bernat
  • Casa Blasi
  • Casa Bordaler
  • Casa Castell
  • Casa Coixet
  • Casa Dretxo
  • Casa Escolà
  • Casa Felip
  • Casa Fiter
  • Casa Frare
  • Casa Gràcia
  • Casa Gustí
  • Casa Junguillem
  • Casa Maria
  • Casa Miquel
  • Casa Moliner
  • Casa Móra
  • Casa Músic
  • Casa Pau
  • Casa Pepa
  • Casa Peranera
  • Casa Quelo
  • Casa Ramon
  • La Rectoria
  • Casa Serrador

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

L'alou d'Estac (Estago) consta documentat des de la segona meitat del segle XI, quan estava en mans del comte Ramon VI de Pallars Jussà.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El 1553 Stach enregistrava 16 focs civils i 2 d'eclesiàstics[4] (uns 90 habitants).

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Estac (Estach). S'hi diu que és una localitat amb ajuntament en una alçada dessota d'una muntanya encara més elevada. La combaten els vents del nord i del sud. El clima hi és bastant fred, s'hi pateixen inflamacions i apoplexies. Tenia en aquell moment 20 cases i una font de bona aigua. L'església parroquial de Sant Marcel està proveïda per un rector ordinari (diocesà) i un beneficiat de sang (descendent del poble o de la parròquia); té com a annexes les d'Escós i Mentui. Els nens d'aquest poble van a l'escola de Gerri. Les terres són muntanyoses i pedregoses, en general de qualitat inferior. S'hi collia blat, sègol, patates, llegums i nous en abundància. S'hi criaven cabres, ovelles i bestiar vacum. Hi havia caça de perdius, abundants conills i aus de pas. Comptava amb 31 veïns (caps de casa) i 186 ànimes (habitants).

ACTUALITAT Actualment hi viuen tot l'any a Casa Bernat, Casa Ramón, Casa Conillé, Casa Massa, que fa de casa rural, Casa Fité, casa Sisquet, total habitants 16, els caps de setmana i estiu, podem arribar a unes 110 persones. La nostra Festa Major és per el 15 d'Agost uns dies abans ja estem de festa i entre d'altres moltes coses fem xocolatades i concurs de botifarra(un joc de cartes molt típic) la vigília del quinze d'Agost, lloguem un músic, i fem un sopar de Festa Major .L'endemà, festa grossa, hi ha la missa solemne de Festa Major, on es poden sentir repicar les nostres magnífiques campanes i després dinar per tothom. L'onze de Juny hem recuperat la Festa de Sant Romà, anem a la Capella i després dinem tots junts a l'escola del poble que hem reformat i ara serveix de local social. L'ermita l'hem reformada dos anys ençà, ja que varen cremar-la durant la guerra cívil (1936-39).

Demografia[6][modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1857 1888 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
263 179 133 110 167 122 123 106 102 27 14 12 11 21 19 19 21 21 23

Dita popular[modifica | modifica el codi]

Estic a Estac, estic llogat a Casa Castell d'Estac.

per altres versions:

 -Estic a Estac estic estacat a casa Castell d'Estac.
 -Estic a Estac, a Estac estic, estic estacat a Casa Castell d' Estac

Aquesta dita va ser inventada fa molts anys pel vell de Casa Castell que tenia una mola (molí). Aquesta mola feia un soroll (stric-strac-stric-strac...) i sobre aquest ritme va fer la dita. La dita es va encomanar i els mossos que estaven llogats en aquesta casa i treballaven a la mola van començar a dir-la fins que es va fer famosa a tot el poble. Tant és així que per l'anunci de La Vanguardia en català, el jugador de la Pobla, Carles Puyol va sortir dient-la.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lluís 1961.
  2. Coromines 1995.
  3. Montaña 2004.
  4. Lo vicari i Mossèn Antoni canta la confraria; Pere Moriri, Bernat Rei, Joan Fontestar, Pere Joan Rei, Joan Rei, Joan Comella, Simó Vidal, Joan Castell, Pere Massa, Domenjó Soler, Menant Carrera, Pere Altemir, Bertran Esteve, Salvador Mora, Antoni Joan Vidal i Giró Mora. Iglésies 1981, p. 88.
  5. Madoz 1845.
  6. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Coromines, Joan. «Estac». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]