Escleroteràpia
| Tipus | teràpia  |
|---|---|
| Recursos externs | |
| eMedicine | 1271091 |
| MeSH | D015911 |
| UMLS CUI | C0036435 |
Escleroteràpia (del grec skleros, que significa « dur ' ) és un procediment utilitzat per tractar malformacions vasculars i també malformacions del sistema limfàtic. S'injecta una droga als vasos, fent-los estrenyir. En adults, l'escleroteràpia s'utilitza sovint per tractar aranyes vasculars, petites varius, hemorroides i hidroceles,.[1][2]
Història[modifica]
El primer intent d'escleroteràpia reportat és el de D.Zollikofer a Suïssa, el 1682, que va injectar un àcid en una vena per provocar la formació d'un trombe.[3] Debout i Cassaignaic informen de tractar amb èxit les venes varicoses injectant perclorat de ferro el 1853.[4] Desgranges, el 1854, va curar 16 cas de varius injectant iode i taní a les venes.[3] Això té lloc uns 12 ans després de la probable aparició del despreniment de la gran vena safena el 1844 per Madelung.[4] No obstant això, a causa de l'elevada taxa d'efectes secundaris dels fàrmacs utilitzats en aquell moment, l'escleroteràpia va ser pràcticament abandonada el 1894.[5]
El treball en productes esclerosants alternatius va continuar a principis del segle xx . En aquella època es va provar l'àcid carbòlic i el perclorat de mercuri i, tot i que van mostrar algun efecte en l'obliteració de les varius, els efectes secundaris van provocar el seu abandonament. El professor Sicard i altres metges francesos desenvolupen l'ús del carbonat de sodi, després del salicilat de sodi durant i després de la Primera Guerra Mundial.[5] La quinina també s'utilitza amb cert èxit. En el moment de la publicació del seu llibre l'any 1929, Coppleson va defensar l'ús del salicilat de sodi o quinina com les millors opcions d'esclerosants.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Beiko, Darren T.; Kim, Dennis; Morales, Alvaro «Aspiration and sclerotherapy versus hydrocelectomy for treatment of hydroceles». Urology, 61, 4, 2003-04, pàg. 708–712. DOI: 10.1016/s0090-4295(02)02430-5. ISSN: 1527-9995. PMID: 12670550 [Consulta: 14 abril 2022]..
- ↑ Fink, Mitchell P. ACS Surgery: Principles and Practice (en anglès). B C Decker, 2007. ISBN 978-1-55009-399-5..
- ↑ 3,0 3,1 Goldman, Mitchel P. «Treatment of varicose and telangiectatic leg veins: double-blind prospective comparative trial between aethoxyskerol and sotradecol». Dermatologic Surgery: Official Publication for American Society for Dermatologic Surgery [et Al.], 28, 1, 2002-01, pàg. 52–55. DOI: 10.1046/j.1524-4725.2002.01190.x. ISSN: 1076-0512. PMID: 11991271 [Consulta: 14 abril 2022]..
- ↑ 4,0 4,1 Fegan's Compression Sclerotherapy for Varicose Veins (en anglès). Springer London Ltd, 2003, p. 100. ISBN 978-1447134756..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 CATTELL, RICHARD B. «The Injection Treatment of Varicose Veins». New England Journal of Medicine, 200, 3, 17-01-1929, pàg. 123–126. DOI: 10.1056/NEJM192901172000312. ISSN: 0028-4793 [Consulta: 14 abril 2022].