Esferobertrandita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEsferobertrandita
Fórmula química Be3(SiO4)(OH)2
Localitat tipus Tuften quarry Tradueix i Mount Sengischorr Tradueix
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AE.50
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AE.50
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 5,081Å; b = 4,639Å; c = 17,664Å; β = 106,09°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor, blanc, groc, marronós, verdós, beix
Macles pseudo-merohèdriques, probablement degut a la cèl·lula unitària fortament pseudo-ortoròmbica
Exfoliació perfecte en {001}
Tenacitat fràgil
Duresa 5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,46 a 2,54 g/cm3 (mesurada); 2,52 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,597 nβ = 1,607 nγ = 1,616
Birefringència δ = 0,019
Angle 2V mesurat: 50° to 90°
Més informació
Estatus IMA mineral redefinit (Rd)
Codi IMA IMA2003 s.p.
Any d'aprovació 1957
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'esferobertrandita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descrita per primera vegada l'any 1957, però no va ser acceptada com a espècie mineral vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional fins a l'any 2003. Rep el seu nom en referència a la seva morfologia esferulítica] i al fet que la seva composició química és molt similar a la de la bertrandita.

Característiques[modifica]

L'esferobertrandita és un nesosilicat de fórmula química Be3(SiO4)(OH)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu color varia d'incolor a blanc, groc, marronós, verdós o beix. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'esferobertrandita pertany a "9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H2O); cations en coordinació tetraèdrica [4]" juntament amb els següents minerals: beril·lita, euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita i yeatmanita.

Formació i jaciments[modifica]

L'esferobertrandita ha estat trobada a l'illa Qeqertaussaq, Kujalleq, Grenlàndia; Tuffen i la pedrera Skallist a Larvik, Vestfold i a Mørje, Telemark, Noruega; a la península de Kola, Rússia i a la mina Xianghualing, Hunan, a la Xina.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sphaerobertrandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].