Groenlàndia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grenlàndia)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGroenlàndia
Grønland
Kalaallit Nunaat
Bandera de Groenlàndia Escut de Groenlàndia
Bandera de Grenlàndia coat of arms of Greenland
Northern lights in Greenland (14990374447).jpg

Himne Nunarput utoqqarsuanngoravit

Lema vil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)
Localització
Greenland (orthographic projection).svg
72° N, 40° O / 72°N,40°O / 72; -40
Estat Regne de Dinamarca
Capital i ciutat més gran Nuuk
Conté
Població
Total 56.295 (2014)
• Densitat 0,03 hab/km²
Llengua Grenlandès
Geografia
Forma part de Rigsfællesskabet
Superfície 2.166.086 km²
• Aigua 81,1
Limita amb
Història
Autonomia jurídica  
Autonomia
de Dinamarca
Extensió
de les competències
1979
21 de juny de 2009
Organització i govern
Forma de govern Democràcia parlamentària
Legislatiu Parlament de Grenlàndia
• Monarca Margarida II de Dinamarca
• Primera ministra Aleqa Hammond
Membre de Consell Nòrdic
Economia
Moneda Corona danesa[nb 1] (kr., DKK)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet gl
Prefix telefònic +299
Emergències 112
ISO 3166-1 GL
Altres dades

  1. No té nom oficial
Modifica dades a Wikidata
Imatge aèria de Groenlàndia

Groenlàndia[1] o Grenlàndia[2] (Kalaallit Nunaat en groenlandès,[3] Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà. El país pertany geogràficament a l'Amèrica del Nord, mentre que geopolíticament pertany a Europa. Groenlàndia ha estat estretament lligada a Europa (especialment a Noruega i després a Dinamarca) durant més d'un mil·lenni, tant políticament com culturalment. El 2008, els habitants de Groenlàndia van fer un referèndum per augmentar el seu autogovern, amb el 75% dels vots a favor.

Groenlàndia es compon de l'illa del mateix nom,[4] que és la més gran del món, i és l'única àrea del món coberta de gel fora de l'Antàrtida. A més, Groenlàndia està formada per més de 100 illes més petites. Llur superfície total és d'uns 2.175.600 km², dels quals engir del 84%, és a dir, aproximadament 1.834.000 km², corresponen a la glacera continental groenlandesa. Amb una població de 56.370 habitants (2013),[5] és el país amb la densitat de població més baixa del món.[6] Segons el Grup de l'Atlàntic Nord del Parlament de Dinamarca, hi ha 18.563 groenlandesos a Dinamarca comptant fins a la tercera generació.[7]

Hi ha hagut pobladors a Groenlàndia durant almenys 4.500 anys. Eren principalment pobles de l'Àrtic que van emigrar provinents del Canadà.[8] A principis del segle X, els colons noruecs es van instal·lar al sud de Groenlàndia. Els primers pobles inuit van arribar al segle XIII, mentre que les primeres colònies nòrdiques van desaparèixer a finals del segle XV. A principis del segle XVIII es va restablir el contacte entre Escandinàvia i Groenlàndia, i des d'aleshores Dinamarca ha tingut sobirania sobre l'illa.

Groenlàndia es va convertir en una colònia danesa el 1814, després de centenars d'anys d'haver estat governada per Dinamarca-Noruega, que es va dissoldre aquell any. La modificació de la constitució danesa del 5 de juny de 1953 va abolir la situació colonial del país i es va convertir en un comtat danès. Anys després, Groenlàndia es va unir a la Unió Europea amb Dinamarca el 1973. Nogensmenys, una majoria el 1982 va decidir que Groenlàndia sortís de la UE, i va sortir oficialment d'aquesta el 1985. Groenlàndia va rebre una autonomia més gran l'1 de maig de 1979 i el 2008 els groenlandesos van votar majoritàriament en un referèndum tenir més autogovern. Sota la nova estructura política, que va entrar en vigor oficialment el 21 de juny de 2009, Groenlàndia assumeix la responsabilitat de la policia, el sistema judicial, el dret de societats, la comptabilitat i l'auditoria; les activitats de recursos minerals; l'aviació; la llei de capacitat legal, el dret de família i la llei de successió; els controls fronterers; l'entorn del treball; i la regulació i la supervisió financera, mentre que el govern danès conserva el control dels afers exteriors i la defensa. També manté el control de la política monetària, proporcionant una subvenció anual inicial de 3.4 mil milions de corones (2014),[9] que es preveu que disminueixen gradualment al llarg del temps. Groenlàndia espera en fer créixer la seva economia a partir de l'augment dels ingressos derivats de l'extracció de recursos naturals.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'any 982 el mariner i explorador víking d'origen noruec Erik Thorvaldsson (950-1003), anomenat Erik el Roig pels nombrosos assassinats que causà a Islàndia, navegant cap a l'oest de Noruega descobrí una enorme illa que anomenà en danès «Grœnland» (traduït com a «terra verda»). Si bé el sud de Grenlàndia, no cobert per glaceres, és verd durant l'estiu però a l'hivern queda altre cop glaçat. Aquesta denominació segurament fou una pretensió per a atreure colons, ja que l'illa de la qual Erik procedia, Islàndia, (significa 'terra de gel'), tenia més vegetació que Grenlàndia.[10][11][12]

El nom del país en groenlandès és Kalaallit Nunaat ("terra dels Kalaallit").[13] Els kalaallit són els indígenes inuit groenlandesos que habiten la regió occidental del país.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Groenlàndia

La història de Groenlàndia, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Groenlàndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per víkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest "descobriment", Groenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada víking s'havia deshabitat. Els ancestres directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, basant-se en l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir l'any 1775.[14] Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.

Durant la Segona Guerra Mundial, Groenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmicament, de Dinamarca, acostant-se més als Estats Units i el Canadà. Després de la guerra, l'any 1953, Dinamarca va revisar la seva Constitució i va fer de Groenlàndia una província.[14] Encara que Groenlàndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979, any en què es va redactar un estatut per Groenlàndia, en què s'atorgava a aquest territori un parlament i un govern propis, així com plenes competències en matèria de salut, educació o serveis socials.

Les primeres cultures paleoesquimals[modifica | modifica el codi]

En temps prehistòrics, Groenlàndia va albergar successives cultures paleoesquimals[15] conegudes principalment a través de troballes arqueològiques. Es creu que la primera entrada dels paleoesquimals a Groenlàndia va tenir lloc cap al 2500 aC. Des de l'any 2500 aC fins a l'any 800 aC, el sud i l'oest de Groenlàndia van ser habitats per la cultura Saqqaq. La majoria de troballes de les restes arqueològiques de l'època de Saqqaq han estat al voltant de la badia de Disko, incloent el llogaret de Saqqaq, que duu el nom d'aquesta cultura.[16][17]

Del 2400 aC fins al 1300 aC va existir la cultura Independència I al nord de Groenlàndia, que formava part de la tradició de l'eina petita de l'Àrtic.[18][19][20] Les poblacions, inclosa Deltaterrasserne, van començar a aparèixer.

Al voltant de l'any 800 aC, la cultura Saqqaq va desaparèixer, en el moment que van sorgir la primera cultura Dorset a la Groenlàndia occidental i la cultura Independència II al nord de Groenlàndia.[21] La cultura de Dorset va ser la primera cultura que s'estenia per les zones costaneres de Groenlàndia, tant a la costa occidental com a l'oriental. Va durar fins a l'aparició de la cultura de Thule el 1500 dC. La població de la cultura de Dorset va viure principalment de la caça de balenes i rens.[22][23][24][25]

L'assentament nòrdic[modifica | modifica el codi]

A partir del 986, la costa oest de Groenlàndia va ser assentada per islandesos i noruecs, a través d'un contingent de 14 vaixells liderats per Eric el Roig. Van formar tres assentaments —coneguts com l'Assentament Oriental, l'Assentament Occidental i l'Assentament Central— a la riba dels fiords a prop del cap situat més al sud-oest de l'illa.[26][27] Van compartir l'illa amb els habitants de la darrera cultura Dorset, que ocupaven les parts del nord i de l'oest, i després amb la cultura de Thule que va entrar des del nord. Els groenlandesos nòrdics es van sotmetre al govern noruec al segle XIII sota l'Imperi noruec. Posteriorment, el Regne de Noruega va entrar en una unió personal amb Dinamarca el 1380, i a partir del 1397 va ser part de la Unió de Kalmar.[28]

Els assentaments nòrdics, com Brattahlíð, van prosperar durant segles però van desaparèixer en algun moment del segle XV, potser a l'inici de la petita Edat de Gel.[29] A part d'algunes inscripcions rúniques, no hi ha registres ni historiografia contemporània que sobrevisqui dels assentaments nòrdics. Les sagues medievals noruegues i les obres històriques esmenten l'economia de Groenlàndia, així com els bisbes de Gardar i la col·lecció de delmes. Un capítol del Konungs skuggsjá (el Mirall del Rei) descriu les exportacions i importacions de la Groenlàndia nòrdica, així com el cultiu de cereals.

La història de la saga islandesa de la vida a Groenlàndia es va compondre a partir del segle XIII, i no constitueix fonts primàries de la història dels primers nòrdics de Groenlàndia.[30]

Per tant, la comprensió moderna depèn en gran mesura de les dades físiques dels jaciments arqueològics. La interpretació de les dades del testimoni de gel i les closques de cloïsses suggereix que entre el 800 i el 1300, les regions al voltant dels fiords del sud de Groenlàndia van experimentar un clima relativament suau amb diversos graus centígrads més del normal a l'Atlàntic Nord,[31] amb arbres i plantes herbàcies en creixement i cria de bestiar. L'ordi creixia i es collia fins al paral·lel 70.[32] El que és verificable és que els nuclis de gel indiquen que Groenlàndia ha tingut canvis dramàtics de temperatura moltes vegades durant els darrers 100.000 anys.[33] De la mateixa manera, el llibre dels assentaments islandesos recorda la fam durant els hiverns, en què "els vells i indefensos van ser assassinats i llançats pels penya-segats".[34]

Aquests assentaments islandesos van desaparèixer durant els segles XIV i XV.[35] La caiguda de la colonització occidental coincideix amb una disminució de les temperatures d'estiu i hivern. Un estudi sobre la variabilitat estacional de la temperatura de l'Atlàntic Nord durant la petita Edat de Gel va mostrar una disminució significativa de les temperatures màximes estivals que va començar a finals del segle XIII fins a principis del segle XIV, que eren d'entre 6 a 8 °C, temperatures més baixes que les actuals.[36] L'estudi també va descobrir que les temperatures hivernals més baixes dels últims 2000 anys es van produir a finals del segle XIV i principis del segle XV. L'Assentament Oriental probablement va ser abandonat a principis del segle XV, durant aquest període fred.

Les teories derivades de les excavacions arqueològiques a Herjolfsnes durant la dècada del 1920 suggereixen que la condició dels ossos humans d'aquest període indiquen que la població nòrdica estava malnodrida, potser a causa de l'erosió del sòl derivada de la destrucció de la vegetació natural per part pels nòrdics en el curs de l'agricultura, la tala de gespa i i la tala de boscos. La desnutrició també pot haver estat a causa de morts generalitzades a causa de la pesta pandèmica;[37] la disminució de les temperatures durant la Petita Edat de Gel; i els conflictes armats amb els Skrælings (paraula nòrdica per als inuit). El 1379, els inuit van atacar l'Assentament Oriental, van matar divuit homes i van capturar dos nens i una dona.[38] Estudis arqueològics recents qüestionen una mica el supòsit general que la colonització nòrdica tingués un dramàtic efecte ambiental negatiu sobre la vegetació. Les dades donen suport a les empremtes d'una possible estratègia d'esmena dels sòls nòrdics.[39] L'evidència més recent suggereix que els nòrdics, que mai van arribar a més de 2.500, van abandonar de mica en mica els assentaments de Groenlàndia durant el 1400 quan el vori de morsa,[40] l'exportació més valuosa de Groenlàndia, va baixar de preu a causa de la competència amb altres fonts que oferien millor marfil, i que hi va haver poca evidència de fam o dificultats.[41]

S'han proposat altres teories sobre la desaparició de l'assentament noruec;

  1. Falta de suport de la pàtria.[42]
  2. Els saquejadors portats per vaixells (com ara els pirates bascos, anglesos o alemanys) podrien haver saquejat i desplaçat els groenlandesos nòrdics enlloc dels Skrælings.[43]
  3. Són "víctimes d'un pensament amagat i d'una societat jeràrquica dominada per l'Església i els propietaris de terres més grans. En reticència a veure's com a europeus, els groenlandesos no van adoptar el tipus de roba que els inuit van emprar com a protecció contra el fred i la humitat o no van utilitzar cap dels estris de caça esquimals."[44]

La cultura Thule (1300 - present)[modifica | modifica el codi]

Els thule són els únics avantpassats de la població autòctona actual de Groenlàndia, car no s'han trobat gens dels paleoesquimals. El Poble thule va emigrar cap a l'est de l'àrea coneguda actualment com Alaska al voltant del 1000, i va arribar a Groenlàndia cap al 1300.[45] La cultura de Thule va ser la primera a introduir a Groenlàndia innovacions tecnològiques com trineus de gossos i arpons alternatius.

1500-1814[modifica | modifica el codi]

L'any 1500 el rei Manuel I de Portugal va enviar a Gaspar Corte-Real a Groenlàndia a la recerca d'un pas del nord-oest cap a l'Àsia que, segons el Tractat de Tordesillas, formava part de l'esfera d'influència de Portugal. En 1501, Corte-Real va tornar amb el seu germà, Miguel Corte-Real. En trobar el mar congelat, es van dirigir al sud i van arribar a Labrador i Terranova. Després de la tornada dels germans a Portugal, la informació cartogràfica subministrada per Corte-Real va ser incorporada a un nou mapa del món que va ser presentat a Hèrcules I d'Este, duc de Ferrara, a càrrec d'Alberto Cantino el 1502. El planisferi de Cantino, fet a Lisboa, mostra amb precisió la costa sud de Groenlàndia.[46]

Entre els anys 1605 i 1607, el rei Cristià IV de Dinamarca va enviar una sèrie d'expedicions a les vies fluvials de Groenlàndia i l'Àrtic per localitzar el perdut Assentament oriental nòrdic i afirmar la sobirania danesa sobre Groenlàndia.[47] Les expedicions no van tenir èxit, d'una banda a causa dels líders que no tenien experiència en el difícil gel de l'oceà àrtic i les condicions climatològiques, i de l'altra perquè els líders de l'expedició rebien instruccions per cercar l'Assentament oriental a la costa est de Groenlàndia, al nord del Cap Farvel, que és gairebé inaccessible a causa del gel a la deriva del sud. El pilot en els tres viatges va ser l'explorador anglès James Hall.[48]

Després que els assentaments nòrdics quedessin deshabitats, l'àrea va quedar sota el control de facto de diversos grups inuit, però el govern danès mai va oblidar o va renunciar a les reclamacions a Groenlàndia que havia heretat dels nòrdics. Quan va tornar a establir contacte amb Groenlàndia a principis del segle XVIII, Dinamarca va afirmar la seva sobirania sobre l'illa. En 1721, va ser enviada una expedició mercantil i clerical conjunta dirigida pel missioner dano-noruec Hans Egede a Groenlàndia,[49] sense saber si hi havia una civilització nòrdica. Aquesta expedició forma part de la colonització dano-noruega de les Amèriques. Després de 15 anys a Groenlàndia, Hans Egede va deixar el seu fill Paul Egede a càrrec de la missió i va tornar a Dinamarca, on va establir un Seminari de Groenlàndia. Aquesta nova colònia es va centrar a Godthåb ("Bona Esperança") a la costa sud-oest. Poc a poc, Groenlàndia es va obrir als mercaders danesos i es va tancar als d'altres països.[50]

El Tractat de Kiel a la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Quan la unió entre les corones de Dinamarca i Noruega va ser dissolta el 1814, el Tractat de Kiel va deixar les antigues colònies de Noruega sota el control del monarca danès.[51] Noruega va ocupar llavors una zona deshabitada de l'est de Groenlàndia com a Terra d'Eric el Roig al juliol de 1931, afirmant que constituïa terra nullius. Noruega i Dinamarca van acordar presentar la qüestió el 1933 a la Cort Permanent de Justícia Internacional, que va sentenciar contra Noruega.[52][53][54]

La connexió de Groenlàndia amb Dinamarca va ser tallada el 9 d'abril de 1940, a principis de la Segona Guerra Mundial, després que Dinamarca fos ocupada per l'Alemanya nazi.[55] El 8 d'abril de 1941, els Estats Units van ocupar Groenlàndia per defensar-la d'una possible invasió d'Alemanya.[56] L'ocupació nord-americana de Groenlàndia va continuar fins al 1945. Groenlàndia va poder comprar mercaderies dels Estats Units i el Canadà venent criolita de la mina d'Ivittuut. Les principals bases aèries van ser Bluie West-1 a Narsarsuaq i Bluie West-8 a Søndre Strømfjord (Kangerlussuaq), les quals encara es fan servir com a principals aeroports internacionals de Groenlàndia. Bluie era el nom del codi militar de Groenlàndia.

Durant aquesta guerra, el sistema de govern va canviar: el governador Eske Brun va governar l'illa sota una llei del 1925 que permetia als governadors prendre el control del territori sota circumstàncies extremes;[57] El governador Aksel Svane va ser transferit als Estats Units per liderar la comissió per subministrar Groenlàndia. La patrulla danesa de Sirius va custodiar les costes nord-orientals de Groenlàndia el 1942 utilitzant trineus de gossos. Van detectar diverses estacions meteorològiques alemanyes i van alertar a les tropes nord-americanes, que van destruir les instal·lacions. Després de la caiguda del Tercer Reich, Albert Speer va considerar breument escapar-se mitjançant un petit avió per tal d'amagar-se a Groenlàndia, però va canviar d'opinió i va decidir lliurar-se a les Forces Armades dels Estats Units.[58]

Groenlàndia havia estat una societat protegida i molt aïllada fins al 1940.[59] El govern danès havia mantingut un estricte monopoli del comerç de Groenlàndia, permetent només petites escalades amb baleners escocesos. En canvi, durant Groenlàndia va desenvolupar un sentit d'autosuficiència mitjançant l'autogovern i la comunicació independent amb el món exterior.s.[51] Malgrat aquest canvi, l'any 1946 una comissió que incloïa el més alt consell groenlandès, el Landsrådene, va recomanar paciència i no una reforma radical del sistema. Dos anys més tard es va iniciar el primer pas cap a un canvi de govern en establir una gran comissió. El 1950 es va presentar un informe final (G-50): Groenlàndia seria un estat del benestar modern amb Dinamarca com a patrocinador i exemple. El 1953 Groenlàndia es va convertir en una part igual del Regne danès, mentre que se'ls va concedir l'autonomia el 1979.[51]

Autonomia i govern propi[modifica | modifica el codi]

Després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van desenvolupar un interès geopolític a Groenlàndia, i el 1946 els Estats Units van oferir comprar l'illa a Dinamarca per un valor de 100 milions de dòlars, però Dinamarca es va negar a vendre-la.[60][61] Al segle XXI, els Estats Units, segons Wikileaks, segueixen estant molt interessats a invertir en la base de recursos de Groenlàndia i a explotar hidrocarburs a la costa de Groenlàndia.[62][63]

El 1950 Dinamarca va acordar que els Estats Units restablissin la base aèria de Thule a Groenlàndia; va ser àmpliament expandida entre el 1951 i el 1953 com a part d'una estratègia unificada de defensa de la Guerra Freda de l'OTAN. La població local de tres pobles propers es va traslladar amés de 100 quilòmetres a l'hivern. Els Estats Units van intentar construir una xarxa subterrània de llançament de míssils nuclears secrets a la capa de gel de Groenlàndia, en l'anomenat Projecte Iceworm. Va dirigir aquest projecte des de Camp Century del 1960 fins al 1966, quan el va abandonar per inviable. El govern danès no va prendre consciència de la missió del programa fins al 1997, quan la va descobrir mentre buscava registres relacionats amb el xoc d'un bombarder B-52 equipat amb armes nuclears a Thule el 1968.

Amb la constitució danesa del 1953, l'estat colonial de Groenlàndia va acabar quan l'illa va ser incorporada al regne danès com a amt (comtat). La ciutadania danesa va ser estesa als groenlandesos. Les polítiques daneses cap a Groenlàndia van consistir en una estratègia d'assimilació cultural —o de dano-groenlandització—. Durant aquest període, el govern danès va promoure l'ús exclusiu de la llengua danesa en afers oficials i va exigir als groenlandesos d'anar a Dinamarca per a la seva educació post-secundària. Molts nens de Groenlàndia van créixer en internats del sud de Dinamarca i van perdre els vincles culturals amb Groenlàndia. Tot i que les polítiques "van tenir èxit" en el sentit que els groenlandesos van deixar de ser principalment caçadors de subsistència a ser assalariats urbanitzats, l'elit de Groenlàndia va començar a reafirmar la seva identitat cultural. Es va desenvolupar un moviment a favor de la independència, que va arribar al seu apogeu en la dècada de 1970. Com a conseqüència de les complicacions polítiques en relació amb l'entrada de Dinamarca a la Comunitat Europea l'any 1972, Dinamarca va començar a cercar un estatut diferenciat per a Groenlàndia, resultant en la Llei d'autonomia del 1979.

Aquesta llei va donar a Groenlàndia una autonomia limitada amb la seva pròpia legislatura agafant el control d'algunes polítiques internes, mentre que el Parlament de Dinamarca va mantenir el control total de les polítiques externes, la seguretat i els recursos naturals. La llei va entrar en vigor l'1 de maig de 1979. La reina de Dinamarca, Margarita II, continua sent la cap d'Estat de Groenlàndia. El 1985, Groenlàndia va abandonar la Comunitat Econòmica Europea (CEE) en assolir la seva autogestió, ja que no estava d'acord amb les normes comercials de la CEE quant a la pesca i una prohibició de la CEE sobre els productes de la pell de pinnípede.[64] Els votants de Groenlàndia van votar a favor en un referèndum sobre una autonomia més gran el 25 de novembre de 2008.[65][66][14]

El 21 de juny de 2009, Groenlàndia es va guanyar l'autogovern en assumir la responsabilitat de l'autogovern dels assumptes judicials, la policia i els recursos naturals. A més, els groenlandesos van ser reconeguts com a persones separades en virtut del dret internacional. Dinamarca manté el control de les qüestions d'afers exteriors i de defensa. Dinamarca continua concedint 3,2 bilions de corones daneses anuals, però a mesura que Groenlàndia obtingui els ingressos dels seus recursos naturals, la subvenció es reduirà gradualment. En general, aquest autogovern es considera un pas cap a la possible independència total de Dinamarca. El groenlandès es va declarar única llengua oficial de Groenlàndia en la cerimònia històrica.

Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

Groenlàndia és l'illa no continental més gran del món[67] i el tercer país més gran de l'Amèrica del Nord.[68] Es troba entre les latituds 59° i 83 ° N, i les longituds 11° i 74° O. L'oceà Atlàntic banya el sud-est de Groenlàndia; el mar de Groenlàndia es troba a l'est; l'oceà Àrtic es troba al nord; i la badia de Baffin és a l'oest. Els països més propers són el Canadà, situat a l'oest i al sud-oest a través de la badia de Baffin, i Islàndia, ubicada a l'est de Groenlàndia a l'oceà Atlàntic. Groenlàndia també conté el parc nacional més gran del món, i és el territori dependent més gran del món, així com la quarta subdivisió estatal més gran del món, després de la República de Sakhà a Rússia, l'estat d'Austràlia Occidental a Austràlia i el Territori de Krasnoiarsk a Rússia, i la més gran d'Amèrica del Nord.

La temperatura mitjana diària de Nuuk, Groenlàndia, varia depenent de les estacions de -8 a 7 °C. La superfície total de Groenlàndia és de 2.166.086 km² (incloent altres illes menors a alta mar), dels quals el gel de Groenlàndia abasta 1.755.637 km² (81%) i té un volum aproximat de 2,850,000 km³.[69] El punt més alt de Groenlàndia és el Gunnbjørn Fjeld a 3.700 m, que es troba a les muntanyes Watkins (serralada de l'est de Groenlàndia). La major part de Groenlàndia, però, és a menys de 1.500 m d'altitud.

El pes de la capa de gel ha deprimit l'àrea central del sòl per formar una conca que s'estén més de 300 m per sota del nivell del mar,[70][71] mentre que les elevacions augmenten sobtada i abruptament a la costa.[72] El gel descendeix generalment a la costa des del centre de l'illa. Un estudi encapçalat pel científic francès Paul-Emile Victor el 1951 va concloure que, sota la capa de gel, Groenlàndia es compon de tres grans illes.[73] Això està discutit, però si fos així, estarien separades per estrets estrets, arribant al mar al fiord d'Ilulissat, al Gran Canyó de Groenlàndia i al sud de Nordostrundingen.

Totes les poblacions i assentaments de Groenlàndia estan situades al llarg de la costa lliure gel, i la població es concentra al llarg de la costa oest. La part nord-est de Groenlàndia no forma part de cap municipi, sinó que és l'indret del parc nacional més gran del món, el Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia.[74]

L'any 2013 es va descobrir, mitjançant l'anàlisi d'ones de ràdio, que sota la capa de gel hi ha una gran canyó d'uns 750 km de llargada i fins a 800 metres de fondària (més gran que el Gran Canyó del Colorado) que va des del centre de l'illa fins al fiord Petermann[75] La part de terra de Groenlàndia que no és sepultada sota el gel es troba a la costa.

S'han establert com a mínim quatre estacions d'expedició científica i campaments a la part central de la capa de gel de Groenlàndia (indicada amb blau pàl·lid al mapa a la dreta): Eismitte, North Ice, el camp North GRIP i l'estació The Raven. Actualment hi ha una estació permanent sobre la capa de gel, Summit Camp, establerta el 1989. L'estació de ràdio Jørgen Brønlund Fjord va ser, fins a 1950, l'estació permanent més avançada situada més al nord del món.

L'extrem nord de Groenlàndia, Peary Land, no està cobert per una capa de gel, ja que l'aire és massa sec perquè pugui nevar-hi, fet essencial en la producció i manteniment d'una capa de gel. Si la capa de gel de Groenlàndia es desfés completament, el nivell del mar mundial augmentaria més de 7 m.[76]

Entre el 1989 i el 1993, investigadors climàtics americans i europeus van cavar a la cimera de la capa de gel de Groenlàndia, obtenint un parell de testimonis de gel de 3 km. L'anàlisi de la capa i la composició química dels testimonis han proporcionat un nou registre revolucionari del canvi climàtic a l'hemisferi nord que es remunta al voltant de 100.000 anys i il·lustren que el clima del món sovint ha canviat ràpidament des d'un estat aparentment estable a un altre, amb àmplies conseqüències a escala mundial.[77] Les glaceres de Groenlàndia també contribueixen a augmentar el nivell del mar a un ritme més ràpid del que prèviament es creia.[78] Entre el 1991 i el 2004, el control del clima en un assentament (Swiss Camp) va mostrar que la temperatura mitjana hivernal havia augmentat gairebé 6 °C.[79] Una altra investigació ha demostrat que les grans nevades de l'oscil·lació de l'Atlàntic Nord van provocar que l'interior de la capa de gel s'espessís en una mitjana de 6 cm entre el 1994 i el 2005.[80] No obstant això, un estudi recent suggereix un planeta molt més càlid en temps geològics relativament recents:[81]

Els científics que van investigar 2 km a través d'una glacera de Groenlàndia per recuperar l'ADN vegetal més antic registrat van dir que el planeta era molt més càlid fa centenars de milers d'anys del que generalment es creu. L'ADN dels arbres, plantes, aranyes i insectes de sota de la glacera meridional de Groenlàndia, incloses papallones, s'estima que daten de 450.000 a 900.000 anys, d'acord amb les restes recuperades d'aquest bosc boreal desaparegut. Aquesta visió contrasta amb la prevalent que un bosc exuberant d'aquest tipus no podria haver existit a Groenlàndia fa més de 2,4 milions d'anys. Aquestes mostres d'ADN suggereixen que la temperatura probablement arribava als 10 °C a l'estiu i a -17 °C a l'hivern. També indiquen que durant l'últim període interglacial, fa entre 130.000 i 116.000 anys, quan les temperatures locals eren de mitjana 5 °C més altes que ara, les glaceres de Groenlàndia no es van fondre completament.

El 2003, una petita illa de 35 i 15 metres de longitud i amplada va ser descoberta per l'explorador àrtic Dennis Schmitt i el seu equip a les coordenades de 83-42, tot i que no s'ha confirmat si aquesta illa és permanent. Si ho fos, seria la terra permanent coneguda més septentrional de la Terra.

El 2007 es va anunciar l'existència d'una nova illa. Anomenada "Uunartoq Qeqertaq" (en català: l'illa de l'escalfament), aquesta illa sempre ha estat present a la costa de Groenlàndia, però estava coberta per una glacera. Aquesta glacera va ser descoberta l'any 2002 per reduir-se ràpidament i, a l'any 2007 ja s'havia desfet completament, deixant l'illa exposada.[82] L'illa va ser nomenada Lloc de l'Any per l'Atles del Món d'Oxford el 2007.[83] Ben Keene, editor de l'atles, va comentar: "En les últimes dues o tres dècades, l'escalfament global ha reduït la mida de les glaceres a tot l'Àrtic i al començament d'aquest any notícies de fonts confirmades van confirmar el que ja sabien els científics del clima: l'aigua, no la roca, posa sota aquest pont de gel a la costa est de Groenlàndia, i és probable que apareguin més illots a mida que la capa d'aigua gelada que cobreix l'illa més gran del món continuï fonent-se".[84]

Hi ha alguna polèmica que envolta la història de l'illa, específicament sobre si l'illa podria haver estat revelada durant un breu període de calor a Groenlàndia a mitjans del segle XX.[85]

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

Hi ha aproximadament 700 espècies d'insectes conegudes a Groenlàndia, que són baixes en comparació amb altres països (han estat descrites més d'un milió d'espècies a tot el món). El mar és ric en peixos i invertebrats, especialment al suau corrent de Groenlàndia Occidental, i una gran part de la fauna de Groenlàndia està relacionada amb la producció marina, incloent grans colònies d'aus marines. Els pocs mamífers terrestres natius de Groenlàndia són l'ós blanc, la guineu àrtica, el ren, la llebre polar, el bou mesquer, el lèmming de collar àrtic, l'ermini i el llop àrtic. Tots aquestes espècies es troben naturalment només a la costa de l'illa, havent emigrat de l'illa d'Ellesmere. Hi ha dotzenes d'espècies de foques i balenes al llarg de la costa. La fauna terrestre es compon principalment d'animals que s'han estès des de l'Amèrica del Nord o per a moltes aus i insectes procedents d'Europa. No hi ha rèptils ni amfibis natius a l'illa.[86]

Geobotànicament, Groenlàndia pertany a la província àrtica de la regió circumboreal del Regne Boreal. L'illa està poc poblada de vegetació; la vida vegetal es compon bàsicament de prats i petits arbustos, que són freqüentment pasturats pel bestiar. L'arbre més comú originari de Groenlàndia és el bedoll pubescent (Betula pubescens) juntament amb el salze de fulla grisa (Salix glauca), la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), el ginebre comú (Juniperus communis) i altres arbres més petits, principalment els salzes.

La flora de Groenlàndia comprèn prop de 500 espècies de plantes superiors, és a dir, plantes amb flors, falgueres, equisets i licopodiofitins. Dels altres grups, els líquens són els més grans amb unes 950 espècies; es coneixen entre 600 i 700 espècies fúngiques grans i unes quantes menys de molses i algues. La major part de les plantes superiors de Groenlàndia estan molt esteses, especialment en regions àrtiques i alpines, i només una dotzena d'espècies de saxífragues i hieracis són endèmiques. També n'hi ha algunes que van ser introduïdes pels nòrdics, com la garlanda comuna.

Els animals de Groenlàndia són el gos de Groenlàndia, que va ser introduït pels Inuit, igual que les espècies europees introduïdes a l'illa com ara les ovelles, les cabres, els bous, els rens, els cavalls, els pollastres i gossos pastor, tots descendents d'animals importats pels europeus. Entre els mamífers marins trobem la foca de cresta (Cystophora cristata) i la foca gris (Halichoerus grypus). Les balenes passen sovint molt a prop de les costes de Groenlàndia a finals d'estiu i principis de tardor. Les espècies representades són la beluga, la balena blava, la balena de Groenlàndia, el rorqual comú, la iubarta, el rorqual d'aleta blanca, el narval, el cap d'olla negre i el catxalot.[87]

Almenys 225 espècies de peixos envolten les aigües de Groenlàndia, i la indústria pesquera és una part important de l'economia de Groenlàndia, que representa la major part de les exportacions totals del país.

Les aus, especialment les aus marines, són una part important de la vida animal de Groenlàndia. En muntanyes escarpades es reprodueixen grans colònies d'àlcids, frarets, estercoràrids i gavinetes. Entre els ànecs comuns trobem l'èider, l'ànec glacial i l'èider reial; a l'oest de Groenlàndia també trobem oques rialleres grosses i a l'est de l'illa trobem oques de bec curt i oques de galta blanca. Entre els ocells migratoris que crien a l'illa hi ha el sit blanc, el repicatalons de Lapònia, el corriol anellat gros, la calàbria petita i l'escuraflascons becfí. I entre els ocells terrestres que solen ser sedentaris, es poden destacar els passerell carpó-blanc, la perdiu blanca, el mussol emigrant, el duc blanc, el falcó grifó i a l'oest de Groenlàndia el pigarg cuablanc.[88]

Política[modifica | modifica el codi]

El Regne de Dinamarca és una monarquia constitucional, en la qual la reina Margarida II és la cap d'estat. El monarca reté oficialment el poder executiu i presideix el Consell d'Estat (consell privat).[89][90] No obstant això, després de la introducció d'un sistema parlamentari de govern, els deures del monarca s'han convertit en estrictament representatius i cerimonials,[91] que queden reduïts al nomenament oficial i al cessament del primer ministre i altres ministres del govern executiu. El monarca no es fa responsable de les seves accions, i la persona del monarca és sacrosanta.[92]

Sistema polític[modifica | modifica el codi]

El sistema del partit està dominat actualment pel partit socialdemòcrata Siumut (en català: Endavant; 14 diputats) i pel partit socialista d'Inuit Ataqatigiit (en català: Comunitat Inuit; 11 diputats), i ambdós advoquen àmpliament per una independència més gran de Dinamarca. Mentre que a les eleccions de 2009 el partit Demokraatit —i majoritàriament danès— va patir un fort declivi (en català: Demòcrates; 2 diputats), les eleccions de 2013 van consolidar el poder dels dos partits principals a costa dels grups més petits i va obtenir representació al Parlament per primera vegada el partit d'extrema esquerra Partii Inuit (en català: Partit Popular) elegits per primera vegada.

El no vinculant referèndum sobre l'autogovern de Groenlàndia de 2008 va afavorir un augment de l'autogovern amb 21.355 vots a favor i 6.663 en contra.

El 1985 Groenlàndia va abandonar la Comunitat Econòmica Europea (CEE), a diferència de Dinamarca, que continua sent-ne membre. Més endavant, la CEE es va convertir en la Unió Europea (UE, reanomenada i expandida el 1992). Groenlàndia manté vincles amb la UE a través de Dinamarca. Tanmateix, el dret de la Unió en gran part no s'aplica a Groenlàndia, excepte en l'àmbit del comerç. Groenlàndia és un estat membre del Consell d'Europa.[93]

Govern[modifica | modifica el codi]

El cap d'estat de Groenlàndia és Margarida II, reina regnant de Dinamarca. El govern de la reina a Dinamarca nomena un alt comissionat (Rigsombudsmand) per representar la corona a l'illa. L'actual comissària és Mikaela Engell.

Els groenlandesos escullen dos representants al Folketing, el Parlament de Dinamarca, del total de 179. Els representants actuals són Aleqa Hammond del Siumut i Aaja Chemnitz Larsen de l'Inuit Ataqatigiit.[94]

Groenlàndia també té el seu propi Parlament, que té 31 membres. El govern és el Naalakkersuisut, els membres del qual són nomenats pel primer ministre. El cap de govern és el primer ministre, normalment el líder del partit majoritari al Parlament. L'actual primer ministre és Kim Kielsen del Siumut.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Malgrat la seva poca població, Groenlàndia va abolir els seus tres comtats l'any 2009 i des de llavors ha estat dividida en quatre territoris coneguts com a "municipis": Sermersooq ("Molt de gel") al voltant de la capital, Nuuk; Kujalleq ("Sud") al voltant del cap Farvel; Qeqqata ("Centre"), al nord de la capital i al llarg de l'estret de Davis; i Qaasuitsup ("Foscor") al nord-oest. Al nord-est de l'illa hi ha el no incorporat Parc nacional del Nord-est de Groenlàndia. La base aèria de Thule tampoc no està incorporada, ja que és un enclavament situat dins del municipi de Qaasuitsup administrat per la Forces Aèries dels Estats Units. Durant la seva construcció, hi va haver fins a 12.000 residents nord-americans, però en els últims anys el nombre ha estat inferior a 1.000.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia groenlandesa depèn molt de la pesca, ja que representa més del 90% de les exportacions de Groenlàndia. La indústria de la gamba i el peix és, amb diferència, la que ingressa més beneficis.

Groenlàndia és abundant en minerals. La mineria dels dipòsits de robí va començar el 2007. A mesura que augmenten els preus milloren altres perspectives minerals, com ara el ferro, l'urani, l'alumini, el níquel, el platí, el tungstè, el titani i el coure. Tot i la represa de diverses activitats d'exploració d'hidrocarburs i minerals, es trigarà diversos anys abans no es pugui materialitzar la producció d'hidrocarburs. L'empresa petroliera estatal Nunaoil va ser creada per ajudar a desenvolupar la indústria d'hidrocarburs a Groenlàndia. La companyia estatal Nunamineral ha estat presentada a la Borsa de Copenhaguen per augmentar el capital per tal d'augmentar la producció d'or, iniciada el 2007.

L'electricitat ha estat generat tradicionalment per centrals de petroli o dièsel, tot i que hi ha un gran excedent d'energia hidroelèctrica potencial. Actualment hi ha un programa per construir centrals hidroelèctriques. La primera, i encara la més gran, és la central hidroelèctrica de Buksefjord.

També hi ha plans per construir una gran fosa d'alumini, utilitzant energia hidroelèctrica per crear un producte exportable. S'espera que gran part de la mà d'obra necessària sigui importada.

La Unió Europea ha instat Groenlàndia a restringir el desenvolupament de projectes de terra rara a la República Popular de la Xina, ja que la Xina representa el 95% del subministrament actual del món. A principis del 2013, el govern de Groenlàndia va dir que no tenia previst imposar aquestes restriccions.

El sector públic, incloent les empreses de propietat pública i els municipis, té un paper dominant en l'economia de Groenlàndia. Prop de la meitat dels ingressos del govern provenen de beques del govern danès, un complement important del producte interior brut (PIB). El producte interior brut per capita és equivalent al de les economies mitjanes d'Europa.

Groenlàndia va patir una contracció econòmica a principis dels anys noranta. Però, des del 1993, l'economia ha millorat. El Govern de Groenlàndia ha perseguit una estricta política fiscal des de finals de la dècada del 1980, que ha contribuït a crear excedents en el pressupost públic i una baixa inflació. Des del 1990 Groenlàndia ha registrat un dèficit de comerç exterior després del tancament de l'última mina de plom i zinc restant aquell any. Més recentment, s'han descobert noves fonts de robí a Groenlàndia, prometent portar nova indústria i una nova exportació al país.

Transports[modifica | modifica el codi]

Existeixen transport aeri entre altres parts de Groenlàndia i entre altres nacions, essent l'aeroport de Kangerlussuaq a la costa oest del país el principal aeroport de Groenlàndia i el centre dels vols interiors. Els vols internacionals connecten principalment amb Copenhaguen.

També existeix transport marítim, però les llargues distàncies fan que hi haja molt poca freqüència de vaixells.

D'altra banda no hi ha carreteres entre les ciutats, ja que a causa dels fiords seria necessari l'ús de transbordadors per a connectar la xarxa de carreteres.

Municipis i assentaments[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Groenlandès, DIEC2
  2. «Grenlàndia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Stern, Pamela. Historical dictionary of the Inuit (en anglès). Lanham (Maryland): The Scarecrow Press, Inc, Juliol 2004, p. 89. ISBN 0810850583. 
  4. «World Island Information--The Geography of the World's Islands» (en anglès). [Consulta: 29 setembre 2017].
  5. «Greenland in Figures» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Groenlàndia. [Consulta: 29 setembre 2017].
  6. «Population density (people per sq. km of land area) | Data» (en anglès). [Consulta: 29 setembre 2017].
  7. «Grønlændere bosiddende i Danmark» (en danès). Den Nordatlantiske Gruppe i Folketinget. [Consulta: 29 setembre 2017].
  8. «Forskning og Formidling - Nationalmuseet» (en danès). Nationalmuseet.
  9. «Forslag til finanslov for finansåret 2014» (en danès). PUBL. [Consulta: 29 setembre 2017].
  10. «Eirik the Red's Saga». Gutenberg.org, 08-03-2006. [Consulta: 6 setembre 2010].
  11. "How Greenland got its name". The Ancient Standard. 17 December 2010.
  12. Grove, Jonathan «The place of Greenland in medieval Icelandic saga narrative». Journal of the North Atlantic, 2, 2009, pàg. 30–51. DOI: 10.3721/037.002.s206.
  13. Stern, p. 89
  14. 14,0 14,1 14,2 «Groenlàndia. Referèndum d'ampliació de l'autogovern». Generalitat de Catalunya, 27-11-2008. [Consulta: 22 febrer 2013].
  15. Gulløv, Hans Christian. Grønlands forhistorie (en danès). Gyldendal A/S, 2004. ISBN 9788702017243. 
  16. Grønnow, B. «Prehistory in permafrost: Investigations at the Saqqaq site, Qeqertasussuk, Disco Bay, West Greenland». Journal of Danish Archaeology, 7, 1, 1988, pàg. 24–39. DOI: 10.1080/0108464X.1988.10589995.
  17. Møbjerg, T. «New adaptive strategies in the Saqqaq culture of Greenland, c. 1600–1400 BC». World Archaeology, 30, 3, 1999, pàg. 452–65. DOI: 10.1080/00438243.1999.9980423. JSTOR: 124963.
  18. «The history of Greenland – From dog sled to snowmobile». Greenland.com. [Consulta: 10 setembre 2011].
  19. «Migration to Greenland – the history of Greenland». Greenland.com. [Consulta: 10 setembre 2011].
  20. Rasch, M.; Jensen, J. F. «Ancient Eskimo dwelling sites and Holocene relative sea‐level changes in southern Disko Bugt, central West Greenland». Polar Research, 16, 2, 1997, pàg. 101–15. Bibcode: 1997PolRe..16..101R. DOI: 10.1111/j.1751-8369.1997.tb00252.x.
  21. Ramsden, P.; Tuck, J. A. «A Comment on the Pre-Dorset/Dorset Transition in the Eastern Arctic». Anthropological Papers of the University of Alaska, 1, 2001, pàg. 7–11.
  22. Grønnow, B. «Recent archaeological investigations of West Greenland caribou hunting». Arctic anthropology, 23, 1986, pàg. 57–80. JSTOR: 40316103.
  23. Rowley, G. «The Dorset culture of the eastern Arctic». American Anthropologist, 42, 3, 1940, pàg. 490–99. DOI: 10.1525/aa.1940.42.3.02a00080.
  24. Gulløv, H. C.; Appelt, M.. «Social bonding and shamanism among Late Dorset groups in High Arctic Greenland». A: The archaeology of shamanism. Routledge, 2001, p. 146. ISBN 0-415-25255-5. 
  25. Gulløv, H. C.. In search of the Dorset culture in the Thule culture. The Paleo-Eskimo Cultures of Greenland. Copenhagen: Danish Polar Center (Publication No. 1), 1996, p. 201–14. 
  26. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Brown2000
  27. Kudeba, N. (19 April 2014). "Chapter 5 – Norse Explorers from Erik the Red to Leif Erikson", in Canadian Explorers.
  28. Boraas, Tracey. Sweden. Capstone Press, 2002, p. 24. ISBN 0-7368-0939-2. 
  29. Jared Diamond. Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed. Harmondsworth [Eng.]: Penguin, 2006. ISBN 0-14-303655-6. 
  30. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Grove
  31. Arnold C. (June 2010) "Cold did in the Norse," Earth Magazine. p. 9.
  32. «Kulturgeschichte des Klimas: Von der Eiszeit zur globalen Erwärmung: Amazon.de: Wolfgang Behringer: Bücher». Amazon.com, 09-09-2009. [Consulta: 6 setembre 2010].
  33. Alley, R.; Mayewski, P.; Peel, D.; Stauffer, B. «Twin ice cores from Greenland reveal history of climate change, more». Eos, Transactions American Geophysical Union, 77, 22, 1996, pàg. 209–10. Bibcode: 1996EOSTr..77R.209A. DOI: 10.1029/96EO00142.
  34. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Arnold2
  35. "Why societies collapse". ABC Science.
  36. William P. Patterson, Kristin A. Dietrich, Chris Holmden, and John T. Andrews (2010) "Two millennia of North Atlantic seasonality and implications for Norse colonies." http://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.0902522107
  37. Helge Ingstad; Anne Stine Ingstad The Viking Discovery of America: The Excavation of a Norse Settlement in L'Anse Aux Meadows, Newfoundland. Breakwater Books, 2000, p. 28–. ISBN 978-1-55081-158-2. 
  38. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Diamond2
  39. Bishop, Rosie R., et al. "A charcoal-rich horizon at Ø69, Greenland: evidence for vegetation burning during the Norse landnám?." Journal of Archaeological Science 40.11 (2013): 3890–902
  40. Mark P. Leone; Jocelyn E. Knauf Historical Archaeologies of Capitalism. Springer, 2015, p. 211. ISBN 978-3-319-12760-6. 
  41. Folger, Tim. «Why Did Greenland's Vikings Vanish?».
  42. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta IngstadIngstad20002
  43. Bruce G. Trigger; Wilcomb E. Washburn; Richard E. W. Adams The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas. Cambridge University Press, 1996, p. 331. ISBN 978-0-521-57393-1. 
  44. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Brown20002
  45. "Inuit were not the first people to settle in the Arctic", CBC News (Canada), 28 August 2014
  46. Nebenzahl, Kenneth. Rand McNally Atlas of Columbus and The Great Discoveries (Rand McNally & Company; Genoa, Italy; 1990); The Cantino Planisphere, Lisbon, 1502, pp. 34–37.
  47. «Medieval History of Greenland». [Consulta: 22. april 2012].
  48. «Hall, James». Dictionary of Canadian Biography Online. [Consulta: 22. april 2012].
  49. «Grønland». jp.dk. [Consulta: 22. april 2012].
  50. «Herrnhuterne eller brødremenigheden i Grønland 1733-1900». Tidsskriftet Grønland. [Consulta: 22. april 2012].
  51. 51,0 51,1 51,2 «Grønland». danmarkshistorien.dk. [Consulta: 19. april 2012].
  52. Legal Status of Eastern Greenland Arxivat 11 May 2011[Date mismatch] at the Wayback Machine., PCIJ Series A/B No. 53 (1933)
  53. Polarhistorie.no – Norsk polarforskning
  54. Legal Status of Eastern Greenland, PCIJ Series A/B No. 53 (1933)
  55. In Danger Undaunted: The Anti-Interventionist Movement of 1940-1941 by Justus D. Doenecke:. Books.google.com, 8. juli 1941. ISBN 9780817988418 [Consulta: 6. september 2010]. 
  56. Justus D. Doenecke. In Danger Undaunted: The Anti-Interventionist Movement of 1940–1941. Hoover Press, 8 juliol 1941. ISBN 978-0-8179-8841-8. 
  57. «Banebrydende nyt om Grønlands historie». Sermitsiaq. [Consulta: 19. april 2012].
  58. Speer, Albert. Inside the Third Reich, 1971
  59. «Eske Brun - det moderne Grønlands ophavsmand?». Sermitsiaq. [Consulta: 19. april 2012].
  60. «Deepfreeze Defense». Time, 27-01-1947.
  61. Miller, John J. «Let's Buy Greenland! — A complete missile-defense plan». National Review, 07-05-2001.
  62. Keil, Kathrin (29 August 2011) "U.S. Interests in Greenland – On a Path Towards Full Independence?", The Arctic Institute
  63. Andrews Kurth LLP, "Oil and Gas in Greenland – Still on Ice?", Andrewskurth.com. Retrieved on 21 June 2016.
  64. Stern, pp. 55–56
  65. Cowell, Alan «Greenland Vote Favors Independence». The New York Times, 26-11-2008 [Consulta: 4 maig 2010].
  66. «Vejledende folkeafstemning om selvstyre ? 25-11-2008» (en kalaallisut). SermitValg, 26-11-2008. [Consulta: 26 novembre 2008].
  67. «The Island of Greenland - London to Vancouver - Welcome to RGS-IBG, Hidden Journeys» (en anglès), 14-07-2014. [Consulta: 14 octubre 2017].
  68. «Demographic Yearbook – Table 3: Population by sex, rate of population increase, surface area, and density» (PDF). Falta indicar la publicació. United Nations, 2008 [Consulta: 24 setembre 2010].
  69. «IPCC Climate Change 2001: Working Group I: The Scientific Basis». Grida.no. [Consulta: 6 setembre 2010].
  70. «map (map on p. 4)». [Consulta: 6 setembre 2010].
  71. DK Atlas, 2001.
  72. Schneider D. «American Scientist Online — Greenland or Whiteland?». Sigma Xi, 2003. [Consulta: 3 març 2008].
  73. "Find Greenland Icecap Bridges Three Islands", Ellensburg Daily Record, 24 October 1951, p. 6. Retrieved 13 May 2012.
  74. «The National Park». Greenland.com. [Consulta: 18 juny 2013].
  75. NASA (2013, August 29).[NASA data reveals mega-canyon under Greenland ice sheet. ScienceDaily. Retrieved August 30, 2013, from http://www.sciencedaily.com /releases/2013/08/130829141632.htm Science daily 30/08/2013]
  76. «Greenland Melt May Swamp LA, Other Cities, Study Says». National Geographic. [Consulta: 6 setembre 2010].
  77. Alley, Richard B. The Two-Mile Time Machine: Ice Cores, Abrupt Climate Change, and Our Future. Princeton University Press, 2000, ISBN 0-691-00493-5
  78. Roach, John. «Greenland Glaciers Losing Ice Much Faster, Study Says». National Geographic, 16-02-2006. [Consulta: 13 setembre 2006].
  79. Climate variability and trends along the western slope of the Greenland ice sheet during 1991–2004, Konrad Steffen, University of Colorado, Boulder, Colorado, USA Nicloas Cullen, and Russell Huff University of Innsbruck, Innsbruck, Austria.
  80. Satellite shows Greenland's ice sheets getting thicker, The Register, 7 November 2005.
  81. Willerslev, E.; Cappellini, E.; Boomsma, W.; Nielsen, R.; Hebsgaard, M. B. «Ancient Biomolecules from Deep Ice Cores Reveal a Forested Southern Greenland». Science, 317, 5834, 2007, pàg. 111–14. Bibcode: 2007Sci...317..111W. DOI: 10.1126/science.1141758. PMC: 2694912. PMID: 17615355.
  82. McCarthy, Michael «An island made by global warming». The Independent [Londres], 24-04-2007 [Consulta: 4 maig 2010].
  83. «Place of the Year». Blog.oup.com, 03-12-2007. [Consulta: 6 setembre 2010].
  84. Publications, Usa Int'L Business. Denmark Company Laws and Regulations Handbook: Strategic Information and Basic Laws. Place of Publication Not Identified: Intl Business Pubns Usa, 2015. 20–21. Print.
  85. Revkin, Andrew C. «Arctic Explorer Rebuts 'Warming Island' Critique». Dotearth.blogs.nytimes.com, 28-04-2008. [Consulta: 6 setembre 2010].
  86. «Greenland Wildlife». Redaction. The Great Danish Encyclopedia, 2014. [Consulta: 8 octubre 2015].
  87. «Animal life in Greenland – an introduction by the tourist board». Narsaq Tourist Office, n.d.. [Consulta: 1 maig 2012].
  88. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta wildlife2
  89. "El poder executiu és conferit al Rei" La Constitució de Dinamarca – Secció 3. (anglès)
  90. La reunió dels ministres constitueix el Consell de Ministres, al qual assistirà l'hereu al tron quan sigui major d'edat. El Consell d'Estat serà presidit pel Rei ..." La Constitució de Dinamarca – Secció 17. (anglès)
  91. The Monarchy todayThe Danish Monarchy (kongehuset.dk). Data de consulta: 22 d'octubre de 2017 (anglès)
  92. "El rei no és responsable de les seves accions, la seva persona és sacrosanta". La Constitució de Dinamarca – Secció 13. (anglès)
  93. «47 Member States».
  94. Folketinget – Folketinget.dk. Ft.dk. Consultat el 22 d'octubre de 2017.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 70° N, 46° O / 70°N,46°O / 70; -46