Grenlàndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grønland
Kalaallit Nunaat
Bandera
Lema nacionalvil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)
Himne-
Capital
(i major ciutat)
Nuuk
64° 10′ N, 51° 43′ O / 64.167°N,51.717°O / 64.167; -51.717
Idiomes oficials Grenlandès
Gentilici groenlandès, groenlandesa
grenlandès, grenlandesa
Govern Democràcia parlamentària
  Monarca
Primer Ministre
Margarida II de Dinamarca
Kim Kielsen
Autonomia jurídica
 
Autonomia
de Dinamarca
Extensió
de les competències
1979
21 de juny de 2009 
Superfície
 -  Total 2,166,086 km2 
 -  Aigua (%) 81,1
Població
 -  Est. jul. 2010 57.637  (205è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 0,026 /km2 (-)
Moneda Corona danesa[nb 2] (DKK)
Fus horari (UTC-3)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .gl 
Codi telefònic +299
  1. Dades del World Factbook
  2. No té nom oficial
Imatge aèria de Grenlàndia

Grenlàndia[1] o Groenlàndia[2] (Kalaallit Nunaat en grenlandès, Grønland en danès) és una illa situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic i que administrativament pertany al Regne de Dinamarca. Hi viuen unes 57.000 persones (50.000 són inuit i 7.000 són danesos).[3]

Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una llargada màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km. Encara que exactament és l'Illa Kaffeklubben, situada un quilòmetre més al nord, el punt amb terra emergida més septentrional del món.

La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km. La llargària de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima a uns 5.800 km. El seu punt més elevat es troba al Gunnbjörn Fjeld, a les muntanyes Watkins, amb 3.694 msnm.

La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km², dels quals engir del 84%, és a dir, aproximadament 1.834.000 km², corresponen a la glacera continental grenlandesa o Inlandsis de Grenlàndia. L'Inlandsis, com el seu nom en danès indica, forma la glacera continental grenlandesa, una capa de glaç que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida.

L'any 2013 es va descobrir, mitjançant l'anàlisi d'ones de ràdio, que sota la capa de gel hi ha una gran canyó d'uns 750 km de llargada i fins a 800 metres de fondària (més gran que el Gran Canyó del Colorado) que va des del centre de l'illa fins al fiord Petermann[4] La part de terra de Grenlàndia que no és sepultada sota el gel es troba a la costa.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'any 982 el mariner i explorador víking d'origen noruec Erik Thorvaldsson (950-1003), anomenat Erik el Roig pels nombrosos assassinats que causà a Islàndia, navegant cap a l'oest de Noruega descobrí una enorme illa la qual anomenà en danès «Grønland» (català: Grenlàndia). El seu significat en català és «terra verda». Si bé el sud de Grenlàndia, no cobert per glaceres, és verd durant l'estiu però a l'hivern queda altre cop glaçat. Aquesta denominació segurament fou una pretensió per atreure colons ja que l'illa de la qual Erik procedia, Islàndia, (significa 'terra de gel'), comptava amb més vegetació que Grenlàndia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Grenlàndia

La història de Grenlàndia, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Grenlàndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per víkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest "descobriment", Grenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada víking s'havia deshabitat. Els ancestres directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, basant-se en l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir l'any 1775.[3] Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.

Durant la Segona Guerra Mundial, Grenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmicament, de Dinamarca, acostant-se més als Estats Units i el Canadà. Després de la guerra, l'any 1953, Dinamarca va revisar la seva Constitució i va fer de Grenlàndia una província.[3] Encara que Grenlàndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979, any en què es va redactar un estatut per Grenlàndia, en què s'atorgava a aquest territori un parlament i un govern propis, així com plenes competències en matèria de salut, educació o serveis socials.[3]

Política[modifica | modifica el codi]

La Cap d'Estat a Grenlàndia és actualment Margarita II. El govern de la Reina a Dinamarca s'anomena Rigsombudsmand (Alt comissionat) que representa el govern i la monarquia danesa. Com a part integrada de Dinamarca tria dos representants al parlament danès.

El poder legislatiu correspon a un Parlament de 31 membres. El parlament triat en les eleccions de 2005 estava compost per cinc partits. El principal, amb deu escons, era el socialdemòcrata Siumut. El cap de govern és el primer ministre, que normalment és el líder del partit majoritari al Parlament. Des de 2002 va ocupar aquest càrrec Hans Enoksen, sent substituït en 2009 per Kuupik Kleist del Inuit Ataqatigiit que després de les eleccions de juny de 2009 es va convertir en el partit més votat.

L'illa és l'únic territori que, per referèndum, ha deixat la Unió Europea, si bé posseeix l'estatus d'estat associat. L'any 1982 les exigències de la política pesquera de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) van generar un conflicte d'interessos i Grenlàndia va convocar un referèndum en el qual un 53% dels grenlandesos va votar deixar de formar part de la CEE. Dinamarca no es va oposar als resultats electorals de la consulta popular i va donar llum verda a la sortida de Grenlàndia, però la normativa europea encara no preveia aquesta possibilitat i alguns estats membres de la UE no hi estaven d'acord. No va ser fins a l'any 1985 que Grenlàndia va assolir l'estatut d'Estat Associat de la Unió Europea del qual encara es beneficia.[3] Tanmateix, des de principis del segle XXI s'han anat reforçant els lligams entre Grenlàndia i la Unió Europea, en part a causa de la creixent indústria minera de l'illa.[5]

Transports[modifica | modifica el codi]

Existeixen transport aeri entre altres parts de Grenlàndia i entre altres nacions, essent l'aeroport de Kangerlussuaq a la costa oest del país el principal aeroport de Grenlàndia i el centre dels vols interiors. Els vols internacionals connecten principalment amb Copenhaguen.

També existeix transport marítim, però les llargues distàncies fan que hi haja molt poca freqüència de vaixells.

D'altra banda no hi ha carreteres entre les ciutats, ja que a causa dels fiords seria necessari l'ús de transbordadors per a connectar la xarxa de carreteres.

Municipis i assentaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Grenlàndia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Groenlandès, DIEC2
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Grenlàndia. Referèndum d'ampliació de l'autogovern». Generalitat de Catalunya, 27 de novembre de 2008. [Consulta: 22 de febrer de 2013].
  4. NASA (2013, August 29).[NASA data reveals mega-canyon under Greenland ice sheet. ScienceDaily. Retrieved August 30, 2013, from http://www.sciencedaily.com /releases/2013/08/130829141632.htm Science daily 30/08/2013]
  5. Spearing Ortiz, A. I. «La isla que volvió del frío» (en castellà). El Nuevo Federalista, 9 desembre 2014. [Consulta: 24 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 70° N, 46° O / 70°N,46°O / 70; -46