Groenlàndia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grenlàndia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grønland
Kalaallit Nunaat
Bandera
Lema nacionalvil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)
Himne-
Capital
(i major ciutat)
Nuuk
64° 10′ N, 51° 43′ O / 64.167°N,51.717°O / 64.167; -51.717
Idiomes oficials Groenlandès
Gentilici groenlandès, groenlandesa
groenlandès, groenlandesa
Govern Democràcia parlamentària
  Monarca
Primer Ministre
Margarida II de Dinamarca
Kim Kielsen
Autonomia jurídica
 
Autonomia
de Dinamarca
Extensió
de les competències
1979
21 de juny de 2009 
Superfície
 -  Total 2,166,086 km2 
 -  Aigua (%) 81,1
Població
 -  Est. jul. 2010 57.637  (205è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 0,026 /km2 (-)
Moneda Corona danesa[nb 2] (DKK)
Fus horari (UTC-3)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .gl 
Codi telefònic +299
  1. Dades del World Factbook
  2. No té nom oficial
Imatge aèria de Groenlàndia

Groenlàndia[1] o Grenlàndia[2] (Kalaallit Nunaat en groenlandès, Grønland en danès) és una illa situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic i que administrativament pertany al Regne de Dinamarca. Hi viuen unes 57.000 persones (50.000 són inuit i 7.000 són danesos).[3]

Groenlàndia és l'illa més gran del món, amb una llargada màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km. Encara que exactament és l'Illa Kaffeklubben, situada un quilòmetre més al nord, el punt amb terra emergida més septentrional del món.

La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km. La llargària de la costa de Groenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima a uns 5.800 km. El seu punt més elevat es troba al Gunnbjörn Fjeld, a les muntanyes Watkins, amb 3.694 msnm.

La superfície total de Groenlàndia és d'uns 2.175.600 km², dels quals engir del 84%, és a dir, aproximadament 1.834.000 km², corresponen a la glacera continental groenlandesa o Inlandsis de Groenlàndia. L'Inlandsis, com el seu nom en danès indica, forma la glacera continental groenlandesa, una capa de glaç que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Groenlàndia i a l'Antàrtida.

L'any 2013 es va descobrir, mitjançant l'anàlisi d'ones de ràdio, que sota la capa de gel hi ha una gran canyó d'uns 750 km de llargada i fins a 800 metres de fondària (més gran que el Gran Canyó del Colorado) que va des del centre de l'illa fins al fiord Petermann[4] La part de terra de Groenlàndia que no és sepultada sota el gel es troba a la costa.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'any 982 el mariner i explorador víking d'origen noruec Erik Thorvaldsson (950-1003), anomenat Erik el Roig pels nombrosos assassinats que causà a Islàndia, navegant cap a l'oest de Noruega descobrí una enorme illa la qual anomenà en danès «Grønland» (català: Groenlàndia). El seu significat en català és «terra verda». Si bé el sud de Groenlàndia, no cobert per glaceres, és verd durant l'estiu però a l'hivern queda altre cop glaçat. Aquesta denominació segurament fou una pretensió per atreure colons ja que l'illa de la qual Erik procedia, Islàndia, (significa 'terra de gel'), comptava amb més vegetació que Groenlàndia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Groenlàndia

La història de Groenlàndia, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Groenlàndia era desconeguda a Europa fins al segle X, quan va ser descoberta per víkings d'origen noruec que poc temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest "descobriment", Groenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada víking s'havia deshabitat. Els ancestres directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, basant-se en l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir l'any 1775.[3] Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.

Durant la Segona Guerra Mundial, Groenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmicament, de Dinamarca, acostant-se més als Estats Units i el Canadà. Després de la guerra, l'any 1953, Dinamarca va revisar la seva Constitució i va fer de Groenlàndia una província.[3] Encara que Groenlàndia segueix sent part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979, any en què es va redactar un estatut per Groenlàndia, en què s'atorgava a aquest territori un parlament i un govern propis, així com plenes competències en matèria de salut, educació o serveis socials.[3]

Política[modifica | modifica el codi]

La Cap d'Estat a Groenlàndia és actualment Margarita II. El govern de la Reina a Dinamarca s'anomena Rigsombudsmand (Alt comissionat) que representa el govern i la monarquia danesa. Com a part integrada de Dinamarca tria dos representants al parlament danès.

El poder legislatiu correspon a un Parlament de 31 membres. El parlament triat en les eleccions de 2005 estava compost per cinc partits. El principal, amb deu escons, era el socialdemòcrata Siumut. El cap de govern és el primer ministre, que normalment és el líder del partit majoritari al Parlament. Des de 2002 va ocupar aquest càrrec Hans Enoksen, sent substituït en 2009 per Kuupik Kleist del Inuit Ataqatigiit que després de les eleccions de juny de 2009 es va convertir en el partit més votat.

L'illa és l'únic territori que, per referèndum, ha deixat la Unió Europea, si bé posseeix l'estatus d'estat associat. L'any 1982 les exigències de la política pesquera de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) van generar un conflicte d'interessos i Groenlàndia va convocar un referèndum en el qual un 53% dels groenlandesos va votar deixar de formar part de la CEE. Dinamarca no es va oposar als resultats electorals de la consulta popular i va donar llum verda a la sortida de Groenlàndia, però la normativa europea encara no preveia aquesta possibilitat i alguns estats membres de la UE no hi estaven d'acord. No va ser fins a l'any 1985 que Groenlàndia va assolir l'estatut d'Estat Associat de la Unió Europea del qual encara es beneficia.[3] Tanmateix, des de principis del segle XXI s'han anat reforçant els lligams entre Groenlàndia i la Unió Europea, en part a causa de la creixent indústria minera de l'illa.[5]

Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

Groenlàndia és el tercer país més extens de Nord-Amèrica. L'illa se situa en una latitud relativament elevada; es troba entre el paral·lel 59ºN i el 84ºN, i en les longituds 11º W fins a la 74º W. L'illa és banyada per l'oceà Àrtic al nord, per l'oceà Atlàntic al sud, pel mar de Groenlàndia a l'est i a l'oest per la badia de Baffin. Els països més propers són el Canadà, a l'oest de la badia de Baffin, i Islàndia, a l'est, separada de Groenlàndia per l'estret de Dinamarca. Groenlàndia conté el parc nacional més gran del món: el Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia. Més del 80% de l'illa està coberta per una gran massa de gel.

Groenlàndia té una superfície de 2 522 000 km², sent així la segona illa més gran del món, després d'Austràlia. La major part de la superfície de l'illa (2 106 000 km²) està coberta d'una gran massa de gel, la qual constitueix la segona massa de gel més gran del món, només superada per la de l'Antàrtida. D'altra banda, 416 000 km² de l'illa estan lliures de gel (si bé a l'hivern queden coberts de neu). El volum de la gran banquisa de gel és d'uns 2 860 000 km³, que en cas de fondre's faria pujar 7 metres el nivell del mar. La plataforma continental de l'illa s'ha enfonsat al llarg del temps fins a 300 metres sota el nivell del mar pel pes de la gegantesca massa de gel, que es desplaça generalment des de l'interior de l'illa fins a la costa.

Transports[modifica | modifica el codi]

Existeixen transport aeri entre altres parts de Groenlàndia i entre altres nacions, essent l'aeroport de Kangerlussuaq a la costa oest del país el principal aeroport de Groenlàndia i el centre dels vols interiors. Els vols internacionals connecten principalment amb Copenhaguen.

També existeix transport marítim, però les llargues distàncies fan que hi haja molt poca freqüència de vaixells.

D'altra banda no hi ha carreteres entre les ciutats, ja que a causa dels fiords seria necessari l'ús de transbordadors per a connectar la xarxa de carreteres.

Municipis i assentaments[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Groenlandès, DIEC2
  2. «Grenlàndia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Groenlàndia. Referèndum d'ampliació de l'autogovern». Generalitat de Catalunya, 27 de novembre de 2008. [Consulta: 22 de febrer de 2013].
  4. NASA (2013, August 29).[NASA data reveals mega-canyon under Greenland ice sheet. ScienceDaily. Retrieved August 30, 2013, from http://www.sciencedaily.com /releases/2013/08/130829141632.htm Science daily 30/08/2013]
  5. Spearing Ortiz, A. I. «La isla que volvió del frío» (en castellà). El Nuevo Federalista, 9 desembre 2014. [Consulta: 24 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 70° N, 46° O / 70°N,46°O / 70; -46