Aasiaat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aasiaat
Aasiaat / Egedesminde
Escut d'Aasiaat
(escut)
Localització

Qaasuitsup-municipality-greenland.svg

Aasiaat
Icebergs davant la costa d'Aasiaat
Icebergs davant la costa d'Aasiaat
Estat
• Nació constituent
• Municipalitat
Flag of Denmark.svg Dinamarca
Flag of Greenland.png Groenlàndia
Qaasuitsup-coat-of-arms.svg Qaasuitsup
Llengua oficial Kalaallisut
Superfície 4000 km²
Altitud 47 msnm
Població (2013)
  • Densitat
3.142 hab.
0,79 hab/km²
Coordenades 68° 43′ N, 52° 53′ O / 68.717°N,52.883°O / 68.717; -52.883Coord.: 68° 43′ N, 52° 53′ O / 68.717°N,52.883°O / 68.717; -52.883
Dirigents:
• Borgmesteri [1]:

Ole Dorph (S)
Zona horària UTC-3 (hivern) / UTC-2 (estiu)
Codi postal 3950
Web

Aasiaat (Egedesminde en danès) és el quart poble més gran de Groenlàndia, i al mateix temps és la capital del municipi que té el mateix nom (Aasiaat Kommuneat).

El municipi té diverses illes a la zona meridional de la badia Disko (arxipèlag' Aasiaat) en el centre-occidental de Groenlàndia. És un dels dos municipis groenlandesos que no ocupen cap porció de l'illa principal de Groenlàndia (l'altre és Qeqertarsuaq).

El nom Aasiaat significa «filar» en groenlandès, però probablement es deriva de la paraula aasiat (lloc de trobada). L'escut d'armes mostra una xarxa sobre un fons blanc i blau que simbolitzen la unió d'un mar gelat i un mar sense gel.[2]

Aasiaat se'l coneix també com el «Poble de les balenes» desde que són vistos de forma habitual mamífers marins com les balenes i les foques.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'illa més gran de l'arxipèlag Aasiaat és Saqqarliup Nunaa, que està deshabitada però té edificis per acomodar a turistes. En la punta occidental de l'illa està el llogaret abandonat de Manermiut. Un altre llogaret abandonat és Vester Ejland, que es troba en una illa amb el mateix nom, la més occidental de l'arxipèlag, a 29 km a l'oest-sud-oest del poble d'Aasiaat.

La población total del municipi està repartida entre tres asentamients (dades del 2013 ):[3]

  1. El poble d'Aasiaat (3.142 hab) está en l'illa homònima, just al nord-est de Saqqarliup Nunaa.
  2. El llogaret d'Akunnaaq (Akúnâk)(98 hab) està en l'illa del mateix nom, al nord-est de Saqqarliup Nunaa, a 23 km Est-nord-est del poble d'Aasiaat.
  3. El llogaret de Kitsissuarsuit (87 hab) està en una petita illa amb el mateix nom (en danès Hunde Ejland, per al llogaret i per l'illa), a 21 km al nord-oest del pueblo d'Aasiat.

Història[modifica | modifica el codi]

Primers pobladors[modifica | modifica el codi]

Els estudis arqueològics en la regió sugereixen que en el segle V aC ja hi havien humans a la zona.

Els primers colonitzadors moderns daten de l'any 1200, probablement caçadors per subsistència. Aquests habitants caçaven foques de Groenlàndia i pescaven capellans (ammassaat) a prop de la badia de Sydøst durant la primavera. A l'estiu es desplaçaven a Nordre Strømfjord per a caçar rens i pescar halibuts. Durant la tardor, la gent de la badia Disko tornaven a caça per a caçar foques. A l'hivern, la badia es glaçava i caçaven narvals i belugues.

Aquests primers pobladors dissenyaven i construïen els seus propis caiacs i umiaks quan l'aigua no estava glaçada i a l'hivern utilitzaven trineus.

Colonització[modifica | modifica el codi]

Niels Egede, el segon fill del missioner norueg Hans Egede que era conegut com a «Apòstol de Groenlàndia», va fundar l'assentament que arrivaria a ser Aasiaaten en 1759. Li va ficar el nom d'Egedesminde en honor al seu pare i es va establir al nord de Nordre Strømfjord, a 125 km al sud de la ubicació actual d'Aasiaat. El poble es va reconstruir al seu lloc actual en 1763.

Durant el període de la caça de balenes del segle XVIII es va produir un comerç actiu amb els baleners procedents d'Alemanya, Dinamarca i dels Països Baixos, però els microbis de la verola que van portar van ser molt perjudicals per als habitants de la regió. Només 21 persones van sobreviure a les quatre epidèmies de verola (1776, 1800, 1825 i 1852)

La població es va estabilitzar a principis del segle XIX i va a començar a augmentar lentament, arribant als 1.269 habitants al 1901.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Aasiaat va créixer molt durant la primera meitat del segle XX. Al 3 de maig de 1940, durant la Segona Guerra Mundial, es va firmar un tratat en Godhavn que permetia sobrevolar als avions americans sobre l'espai aeri groenlandès, islandès i escocès per poder auxiliar al Regne Unit. Un resultat de la Segona Guerra Mundial va ser el fet que Dinamarca, sota el control del Tercer Reich, no podia enviar lliurement suministres a Groenlàndia, i aquesta feina va caure sobre els Estats Units i Canadà. Els suministres es van emmagatzemar a prop d'Aasiaat i desde allà s'anava repartint entre la resta de pobles de la regió, com Uummannaq i Sisimiut.

Aasiaat ha crescut molt desde la postguerra. Els nord-americans van construir una estació meteorològica en 1942. El bacallà, un peix econòmicament popular desde la dècada de 1930, és pescat i enviat a una fàbrica nova per a salar-lo i empaquetar-lo. Van aparèixer altres negocis, acomodants als recursos i al clima de la regió. Aquest creixement accelerat va arribar al seu màxim durant la dècada de 1950, quan es van instal·lar una central elèctrica i una estació de telecomunicacions.[4]

Població[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica d'Aasiaat

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima predominant és l'anomenat clima de tundra. La classificació climàtica de Köppen és ET. La temperatura mitjana anual a Aasiaat és de -4,5 °C.[5]

Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Mitjana de les màximes -9,9°C -11,5°C -11,9°C -5,3°C 1,5°C 6,0°C 9,2°C 8,5°C 5,0°C 0,0°C -3,9°C -7,0°C -1,6°C
Mitjana de les mínimes -16,7°C -18,9°C -19,4°C -12,6°C -3,8°C 0,8°C 3,6°C 3,4°C 0,7°C -4,4°C -8,8°C -12,8°C -7,4°C
Pluja 16mm 15mm 17mm 17mm 15mm 20mm 26mm 34mm 32mm 26mm 30mm 23mm 271mm

Activitats d'Aasiaat[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Les activitats econòmiques primàries de la regió són la pesca de crangons i de crancs, la construcció naval, i el turisme.

Port i aeroport[modifica | modifica el codi]

La ciutat té un port utilitzat per l'Arctic Umiaq Line.[6] També hi ha l'aeroport Mittarfik Aasiaat, amb vols directes a Ilulissat, Kangerlussuaq i altres llocs en l'àrea de la Badia Disko, operats per Air Greenland.

Educació[modifica | modifica el codi]

Aasiaat té quatre escoles: una escola regular (Gammeqarfik), un institut (GU Aasiaat),[7] una escola per als discapacitats (Ado Lyngep Atuarfia) i una escola taller (Piarersarfik).

Turisme[modifica | modifica el codi]

El municipi ofereix moltes activitats turístiques, com kayak, esquí de fons, trineeus arrossegats per gossos i observació de balenes.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aasiaat Modifica l'enllaç a Wikidata