Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia
(kl) Kalaallit Nunaanni nuna eqqissisimatitaq ![]() | |||||
Tipus | Parc nacional, àrea no incorporada de Grenlàndia, reserva natural, àrea protegida i Reserva de la Biosfera ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Groenlàndia ![]() | ||||
| |||||
Limita amb | Sermersooq Avannaata ![]() | ||||
Dades i xifres | |||||
Superfície | 972.000 km² 97.200.000 ha ![]() | ||||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | |||||
Reserva de la Biosfera ![]() | |||||
Identificador | ![]() | ||||
World Database on Protected Areas | |||||
Identificador | ![]() ![]() | ||||
Activitat | |||||
Creació | 22 maig 1974 i 1974 ![]() | ||||
El Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia[1][2] (en groenlandès: Kalaallit Nunaanni nuna eqqissisimatitaq; en danès: Grønlands Nationalpark) és un parc nacional groenlandès, el més extens i més septentrional del món, amb una superfície de 972.001 km².[3][4]
Fou establert el 22 de maig del 1974 i ampliat l'any 1988 a la seva grandària actual. El parc inclou gran part de l'interior i la costa nord-est de Groenlàndia i és l'únic parc nacional de l'illa. L'any 1977 fou designat reserva internacional de la biosfera. Va ser el primer parc nacional que es va establir al Regne de Dinamarca.[5][6]
Història[modifica]
El parc s'establí el 22 de maig del 1974 al nord de l'illa, quan quedà pràcticament deshabitat l'antic municipi d'Ittoqqortoormiit (a l'est de Groenlàndia). L'any 1988 el parc s'amplià uns 272.000 km², quan obtingué la seva grandària actual, quan es va afegir la part nord-est de l'antic comtat d'Avannaa (al nord de Groenlàndia).

Al gener del 1977 es designà reserva internacional de la biosfera. El parc és supervisat pel Departament de Medi Ambient i Naturalesa de Groenlàndia. Els històrics camps d'investigació sobre la glacera continental d'Eismitte i North Ice es troben dins dels límits de l'actual parc.[7]
Geografia[modifica]
Les fronteres del parc són en gran part línies rectes. Limita amb el municipi de Sermersooq al sud i amb el municipi de Qaasuitsup a l'oest, al llarg de l'oest del meridià 45° que travessa la capa de gel. L'interior del parc és part de la capa de gel de Groenlàndia, però també hi ha grans àrees lliures de gel al llarg de la costa i a la Terra de Peary al nord.[8] Com la resta del parc, el parc pateix una alarmant pèrdua de gel a causa de l'escalfament global.[9]
Població[modifica]
El parc no té una població humana permanent. El 1986 la població permanent del parc era de 40 persones que vivien a Mestersvig, tot i que a l'estiu aquesta xifra podia augmentar a 400 habitants. Aquests 40 van estar involucrats en operacions de neteja i tancament en llocs d'exploració minera i aviat se'n van anar. Des de llavors, els censos han registrat una població humana permanent nul·la. Recentment, només 31 persones i al voltant de 110 gossos van estar presents durant l'hivern al nord-est de Groenlàndia, distribuïts entre les següents estacions (totes a la costa, tret de Summit Camp).[10]
- Daneborg (12 habitants), quarter general de la Patrulla Sirius, l'agència de policia del parc.
- Danmarkshavn (8 habitants), estació meteorològica civil.
- Estació Nord (5 habitants), base militar del Departament de Defensa Danès. Aquesta estació té capacitat per més de 20 científics durant els mesos d'estiu.
- Mestersvig (2 habitants), pista d'aterratge militar amb una pista de grava de 1.800 metres, que ocasionalment rep turistes a l'estiu.
- Zackenberg (sense població permanent), estació de recerca estival.
- Summit Camp (4 habitants), estació de recerca damunt la glacera continental groenlandesa.

Fauna[modifica]
S'estima que al parc habiten entre 5.000 i 15.000 bous mesquers, així com nombrosos ossos polars i morses, que es poden trobar prop de les regions costaneres del parc. De fet, al parc viu el 40% de la població mundial de bou mesquer. Altres mamífers presents al parc són la guineu àrtica, l'ermini, el lèmming i la llebre àrtica. Altres mamífers marins són la foca anellada, la foca barbuda, la foca de Groenlàndia i la foca de cresta, així com el narval i la beluga.
Les espècies d'aus que es reprodueixen al parc són la calàbria grossa, l'oca de galta blanca, l'oca de bec curt, l'èider, l'èider reial, el falcó grifó, el duc blanc, el territ de tres dits, la perdiu blanca i el corb, entre d'altres.[11][12]
Galeria[modifica]
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Fiord de l'emperador Francesc Josep
-
Fiord de l'emperador Francesc Josep
-
-
Castell del Diable
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Protected Planet | Nationalparken i Nord- og Østg». [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Geograficheskiĭ ėnt︠s︡iklopedicheskiĭ slovarʹ : geograficheskie nazvanii︠a︡. Izdanie vtoroe, dopolnennoe, 1989. ISBN 5-85270-057-6.
- ↑ «El Parc Nacional». Greenland.com. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «Statistics Greenland».
- ↑ «Climate models underestimate the melting of the ice cap». Ramskov, Jens.
- ↑ «EUNIS -Site factsheet for Nationalparken i Nord- og Østg». [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «The Sirius Sledge Patrol». Destination EastGreenland. Arxivat de l'original el 2011-04-21. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «NOAA Research».
- ↑ Ramskov, Jens. «Klimamodeller undervurderer afsmeltning fra indlandsisen | Ingeniøren» (en danès), 26-12-2014. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Greenland's Population». forsvaret.dk. Arxivat de l'original el 2007-08-07. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «Kalaallit Nunaat high arctic tundra». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.
- ↑ «Flora&Fauna; - Destination East Greenland - www.eastgreenland.com», 24-07-2011. [Consulta: 2 abril 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina del Parc Arxivat 2006-04-22 a Wayback Machine.
- Galeria d'Imatges Arxivat 2007-09-05 a Wayback Machine.
- Lloc web de l'ONU sobre el Parc
- Image gallery
- UN website del park
- ZERO - Zackenberg Ecological Research Operations
- «Kalaallit Nunaat high arctic tundra». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.
- Exploració de la història de groenlàndia septentrional
- Icebergs a Hekla Havn - presentació de diapositives