Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaParc Nacional del Nord-est de Groenlàndia
Franz Josef Fjord, glacier.jpg
Tipologia parc nacional i unincorporated area of Greenland
Ubicació
EstatRegne de Dinamarca
RigsfællesskabetGroenlàndia
Límits amb Sermersooq
Qaasuitsup
Característiques
Superfície 972.000 km²

Activitat
Data d'inauguració 22 maig 1974
77° 12′ N, 37° 30′ O / 77.2°N,37.5°O / 77.2; -37.5
Modifica dades a Wikidata

El Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia (en groenlandès: Kalaallit Nunaanni nuna eqqissisimatitaq; en danès: Grønlands Nationalpark) és un parc nacional groenlandès, el més extens i més septentrional del món, amb una superfície de 972.001 km².[1][2]

Fou establert el 22 de maig del 1974 i ampliat l'any 1988 a la seva grandària actual. El parc inclou gran part de l'interior i la costa nord-est de Groenlàndia i és l'únic parc nacional de l'illa. L'any 1977 fou designat reserva internacional de la biosfera. Va ser el primer parc nacional que es va establir al Regne de Dinamarca.[3]

Història[modifica]

El parc s'establí el 22 de maig del 1974 al nord de l'illa, quan quedà pràcticament deshabitat l'antic municipi d'Ittoqqortoormiit (a l'est de Groenlàndia). L'any 1988 el parc s'amplià uns 272.000 km², quan obtingué la seva grandària actual, quan es va afegir la part nord-est de l'antic comtat d'Avannaa (al nord de Groenlàndia).

Al gener del 1977 es designà reserva internacional de la biosfera. El parc és supervisat pel Departament de Medi Ambient i Naturalesa de Groenlàndia. Els històrics camps d'investigació sobre la glacera continental d'Eismitte i North Ice es troben dins dels límits de l'actual parc.[4]

Geografia[modifica]

Les fronteres del parc són en gran part línies rectes. Limita amb el municipi de Sermersooq al sud i amb el municipi de Qaasuitsup a l'oest, al llarg de l'oest del meridià 45° que travessa la capa de gel. L'interior del parc és part de la capa de gel de Groenlàndia, però també hi ha grans àrees lliures de gel al llarg de la costa i a la Terra de Peary al nord.[5]

Població[modifica]

El parc no té una població humana permanent. El 1986 la població permanent del parc era de 40 personed que vivien a Mestersvig, tot i que a l'estiu aquesta xifra podia augmentar a 400 habitants. Aquests 40 van estar involucrats en operacions de neteja i tancament en llocs d'exploració minera i aviat se'n van anar. Des de llavors, els censos han registrat una població humana permanent nul·la. Recentment només 31 persones i al voltant de 110 gossos van estar presents durant l'hivern al nord-est de Groenlàndia, distribuïts entre les següents estacions (totes a la costa, tret de Summit Camp):[6]

  • Daneborg (12 habitants), quarter general de la Patrulla Sirius, l'agència de policia del parc.
  • Danmarkshavn (8 habitants), estació meteorològica civil.
  • Estació Nord (5 habitants), base militar del Departament de Defensa Danès. Aquesta estació té capacitat per més de 20 científics durant els mesos d'estiu.
  • Mestersvig (2 habitants), pista d'aterratge militar amb una pista de grava de 1.800 metres, que ocasionalment rep turistes a l'estiu.
  • Zackenberg (sense població permanent), estació de recerca estival.
  • Summit Camp (4 habitants), estació de recerca damunt la glacera continental groenlandesa.

Fauna[modifica]

S'estima que al parc habiten entre 5.000 i 15.000 bous mesquers, així com nombrosos óssos polars i morses, que es poden trobar prop de les regions costaneres del parc. De fet, al parc viu el 40% de la població mundial de bou mesquer. Altres mamífers presents al parc són la guineu àrtica, l'ermini,el lèmming i la llebre àrtica. Altres mamífers marins són la foca anellada, la foca barbuda, la foca de Groenlàndia i la foca de cresta, així com el narval i la beluga.

Les espècies d'aus que es reprodueixen al parc són la calàbria grossa, l'oca de galta blanca, l'oca de bec curt, l'èider, l'èider reial, el falcó grifó, el duc blanc, el territ de tres dits, la perdiu blanca i el corb, entre d'altres[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El Parc Nacional». Greenland.com.
  2. «Statistics Greenland».
  3. «Climate models underestimate the melting of the ice cap». Ramskov, Jens.
  4. «The Sirius Sledge Patrol». Destination EastGreenland.
  5. «NOAA Research».
  6. «Greenland's Population». forsvaret.dk.
  7. «Kalaallit Nunaat high arctic tundra». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.

Enllaços externs[modifica]