Església de Santa Eulària de Palma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Església de Santa Eulària
Santa Eulàlia de Palma.JPG
Santa Eulària de Palma
Dades
Tipus església
Primera menció escrita 1236
Data de finalització 1570 (cobertes)
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic, barroc, neogòtic
Ubicació geogràfica
Mallorca
Palma
Localització Plaça Santa Eulàlia 2, Palma de Mallorca
39° 34′ 09″ N, 2° 39′ 04″ E / 39.569166666667°N,2.6511111111111°E / 39.569166666667; 2.6511111111111Coord.: 39° 34′ 09″ N, 2° 39′ 04″ E / 39.569166666667°N,2.6511111111111°E / 39.569166666667; 2.6511111111111
Bé d'interès cultural
Data 3 juny 1931
Identificador RI-51-0000407
Activitat
Diòcesi Mallorca
Modifica les dades a Wikidata

L'església de Santa Eulària és una església de culte catòlic romà sota l'advocació d'Eulàlia de Barcelona a la ciutat de Palma, a Mallorca. És a la plaça de Santa Eulàlia, núm. 2, de Palma, a l'illa de Mallorca. Va ser una de les primeres esglésies de Mallorca després de la conquesta catalana. Es va construir sobre una mesquita musulmana. És un temple cristià gòtic molt consistent. L'any 1236 ja figurava al paborde de Tarragona com a parròquia.

Història[modifica]

Aquest temple és de rellevància històrica dins del Regne de Mallorca, ja que en ella, va ser coronat com a rei de Mallorca, Jaume II (fill del rei Jaume I, sobirà de la Corona d'Aragó) el 12 de setembre de 1276, jurant els privilegis i el tractat de franquesa del Regne de Mallorca.

Al segle XIII s'hi feren importants actes institucionals, com el jurament dels privilegis i franqueses del Regne de Mallorca davant el Gran i General Consell pel futur rei Jaume el Just (1256). El 1414 s'acabà la capella de Santa Llúcia, i fins al 1570 no es conclogué la coberta.

Edifici[modifica]

Portada
Santa Eulària

L'església consta de tres naus, sent la central la més alta, amb dues portes d'accés. El campanar, que data del segle XIX, és de gran altitud i el seu capitell és punxegut.

A l'exterior, unes terrasses envolten el temple i mostren gàrgoles amb imatges com dracs, harpies, basiliscos, etc. representatius del bestiari de l'edat mitjana. Exteriorment destaca la gradació d'altura produïda per les tres naus. Entre la nau central i la lateral existeixen els contraforts, arcbotants, i gàrgoles que envolten l'edifici.

A finals del 2010 acabaren les obres de restauració de la façana. Als portals laterals hi ha arquivoltes ogivals sobre brancals de columnes fines. Els timpans tenen diverses pintures: l'oriental sobre el tema de l'Anunciació (carrer del Sant Crist) i l'occidental sobre el de l'Epifania (carrer de Santa Eulàlia). La façana principal és d'estil neogòtic de finals del segle XIX i principis del XX. El portal té uns arcs apuntats i hi ha un rosetó que prové de la façana antiga. Al frontis hi ha un campanar.

A l'interior, destaca l'altar major és d'estil barroc, i és obra del frare dominic Albert de Burgunyó, així com les set capelles a la girola: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist.

La planta del temple és de tres naus. La Seu fa 67 metres de llargària per 27 metres d'amplària, i es divideix en sis presbiteris, és de volta de nervadura. Vora les naus laterals, i disposades contra el contraforts hi ha les capelles. La coberta de la nau és de volta de creueria sostinguda per divuit columnes octogonals amb motlladures. El retaule major és barroc. Són remarcables les pintures gòtiques.

A mitjans de l'any 2011 s'hi acabaren les reformes de la façana de l'església que estava malmesa després d'una forta tempesta.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Valero, Gaspar (1993). Itineraris pel centre històric de Palma. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Santa Eulària de Palma Modifica l'enllaç a Wikidata