Son Vida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSon Vida

Localització
Localització de Son Vida respecte de Palma.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 35′ 21″ N, 2° 36′ 00″ E / 39.589302°N,2.600065°E / 39.589302; 2.600065
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiPalma
Districtedistricte de Ponent Modifica el valor a Wikidata
Població
Total743 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Localització de Son Vida respecte de Districte de Ponent.

Son Vida és una barriada de la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, situda al sector oriental de la serra de na Burguesa. Es troba delimitada pels barris de Gènova, Sa Teulera, Son Dureta, Son Anglada, Son Rapinya, Los Almendros-Son Pacs i Son Xigala. Administrativament pertany al districte de Ponent.[1]

D’unes dècades ençà, Son Vida s’ha associat al luxe i a la distinció, però seria injust conferir-li únicament aquestes qualitats i esborrar de la memòria el seu passat històric, que la convertí en una de les possessions més importants del terme de Ciutat, propietat de les famílies Vida, Desmàs i Trullols. És situada a la partió dels termes de Palma i de Calvià, entre Son Quint, Santa Eulàlia, Son Muntaner i les possessions calvianeres de Son Camps i Valldurgent.

Berenguer Vida i els seus germans participaren en la conquesta de Mallorca (1229) i reberen en el posterior repartiment els rafals del terme de la ciutat anomenats Alxidat, de cinc jovades; Abnalabeth, de quatre; Alcuezcuey, també de quatre jovades; Abenaulen, de tres, i Abenantip, de cinc (Bover, 1983: 422). L’opinió de l’historiador Guillem Rosselló Bordoy és que eren els rafals d’Ali ibn’Abbad, Alquezeney i d’Aben Taip (Diari de Balears, 22-08-2006). Segons una hipòtesi versemblant, aquests rafals —o alguns d’ells—, agrupats, serien la base de l’alqueria de Son Vida.

El 1506, n’era propietari Jaume Vida, segons un document aportat per Joan Baptista Ensenyat Pujol, que parla de Valldurgent (Calvià), possessió confrontant, capbrevada aquell any per Pere Brondo (Ensenyat, 1983: 231-232).

El 1518, pertanyia a Mateu Vida. Confrontava amb Son Cotoner, Valld urgent i el camí d’Andratx. Tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, garroverars, vinya i a conreu de cereals. Aquest sistema de conreus s’hi mantengué fins al segle xix, en què els ametlerars substituïren les vinyes (GEM, XVIII, 121).

El 1578, n’era propietari Jaume Vida i era valorada en 15.000 lliures, segons els Estims d’aquell any; la ressenya diu així: «La possessió de mossèn Jaume Vida y lo rafal, [valorats en] quinse milia liures.» Un parent seu, Miquel Vida, figura en aquest mateix document com a propietari de la Granja (Esporles), valorada en 22.000 lliures (ARM, D-1251: f. 149r, 152r).

El 1610, era de Berenguer Vida, ciutadà, el qual testà aquell mateix any i fundà el fideïcomís de Son Vida. A les cases hi havia una notable biblioteca. Disposava d’un alambí per elaborar aigües cordials. Era un lloc popular de caça de perdius amb reclam i de tords amb filats (GEM, XVIII, 121).

Una germana de Berenguer, Abdona Vida, es casà amb Francesc Desmàs (†1604), senyor de Son Mas (Andratx). Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Guillem i Jaume Desmàs Vida, ciutadans militars. Guillem heretà Son Vida per motiu del fideïcomís fundat (1610) pel seu oncle Berenguer Vida, mentre que Jaume, casat amb Margalida Doms, fou propietari de Son Mas (GEM, IV, 288).

Del matrimoni de Jaume Desmàs amb Margalida Doms nasqueren quatre fills: Berenguer, Guillem, Jeroni i Francesc, ciutadans militars. Els tres primers moriren fadrins i Francesc Desmàs Doms fou propietari de Son Mas d’acord amb les disposicions testamentàries del seu germà Jeroni (1633). Es casà, el 1623, amb Paula Morlà (†1685) i morí aquell mateix any. El seu fill Jaume Desmàs Morlà fou senyor de Son Mas i també de Son Vida, ja que havia mort fadrí el dit Guillem Desmàs Vida, el qual havia heretat Son Vida per motiu del fideïcomís fundat (1610) per Berenguer Vida (íd.).

El 1653, Son Vida apareix documentada com a part de «L’heretat del magnífich Guillem Dezmàs» (ARM, Inventaris y encants de Llorens Busquets Nott, f. 145). Tenia cases rústiques i fortificades, però amb un notable mobiliari de luxe. Eren pertinences de la possessió les muntanyes i garrigues dites la Cabana i les terres denominades la Vinya Vella (GEM, XVIII, 121).

El 1662, Jaume Desmàs Morlà, donzell de Mallorca, es casà amb Jerònia Trullols i Font de Roqueta, d’una important família de la noblesa mallorquina, originària de Manacor (GEM, IV, 288). Era filla de Nicolau Trullols i Nicolau (1615-1671) i de Dionísia Font de Roqueta i Gual, i germana de Francesc Trullols i Font de Roqueta (1639-1702), partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, general d’artilleria, procurador reial del Regne de Mallorca i conseller de capa i espasa del Consell Suprem de la Corona d’Aragó. Nicolau Trullols i Nicolau, al seu torn, era fill de Francesc Trullols Vida i de Jerònia Nicolau Tril·li, i nét de Nicolau Trullols Ballester i de Dionísia Vida Santjoan (Pascual, 2008: 39-43).

El 1663, Son Vida, propietat de Jaume Desmàs Morlà, es documenta a unes confrontes de la possessió calvianera de Son Camps, com així ho ressenya una acta del notari Llorenç Busquets: «[...] de altra ab la montanya que fonch de la possessió Son Vida, vuy possehïda per lo Magch. Jaume Dezmàs, ciutadà militar» (ARM, Inventaris y encants de Llorens Busquets Nott , f. 299v).

El 1685, era valorada en 14.500 lliures, segons els Estims d’aquell any. La ressenya diu així: «Son Vida, de mo. Jaume Desmàs, [valorada en] catorse mil y sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 195v).

Jaume Desmàs Morlà morí el 19 de desembre de 1716, el darrer d’aquest llinatge que fou senyor de Son Vida. Ordenà el seu darrer testament el 18 de maig de 1713, davant el notari Bartomeu Fàbregues, en el qual nomenà hereva universal la seva esposa, Jerònia Trullols i Font de Roqueta, la qual passà a esser propietària de Son Vida no només com a hereva universal del seu espòs, sinó també en virtut dels títols contenguts en la capbrevació que féu en la Reial Visita el prevere Guillem Ferrer, en concepte de procurador de Jaume Desmàs, el 17 de novembre de 1683 (ARM, Prot. S-1887, f. 33).

Jaume Desmàs no deixà descendència del seu matrimoni amb Jerònia Trullols, però sí un fill natural dit Francesc Desmàs, nat de Francina Boïls, una al·lota de 13 anys de modesta extracció social que tenia segrestada a Son Mas. El bord Francesc Desmàs Boïls reclamà l’herència paterna, però no pogué impedir que Son Vida passàs a Jerònia Trullols, viuda de son pare (íd., f. 32-34; GEM, IV, 288; GEM, XVIII, 121).

Jerònia morí el 28 de febrer de 1721, amb testament que atorgà en poder del notari Miquel Bover el 19 de desembre de 1705, en el qual nomenà hereus universals els seus germanastres Jordi i Nicolau Trullols i Dameto, fills del segon matrimoni de Nicolau Trullols i Nicolau amb Elionor Dameto i Rossinyol (ARM, Prot. S-1887, f. 32-33; Pascual, 2008: 39).

Jordi Trullols i Dameto (1670-1723) fou inquisidor de Mallorca des de 1702 fins a la seva mort. Actuà contra els darrers criptojueus mallorquins i signà la darrera sentència de mort dictada per la Inquisició de Mallorca contra un xueta, Gabriel Cortès, que fugí de l’illa cap a Liorna i la seva efígie fou cremada en l’acte de fe de 1720. Morí el 29 de maig de 1723, a les 10 del vespre, amb testament que atorgà en poder del notari Pere Renovard i Renovard (†1743) el mateix dia, en el qual nomenà hereu universal el seu germà Nicolau, que passà a esser propietari de Son Vida. Està enterrat a la Seu i és fill il·lustre de Palma (ARM, Prot. S-1887, f. 32-33; GEM, XVII, 331).

Pel que fa a Nicolau Trullols i Dameto (1667-1729), fou cavaller de l’orde d’Alcàntara, procurador reial i jutge president del Reial Patrimoni del Regne de Mallorca. Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, el 1707 fou recompensat amb el títol de marquès de la Torre. Es casà amb Caterina Gual i Sanglada, amb qui tengué almenys dos fills, Ferran Jordi i Elionor Trullols i Gual. Morí el 10 de gener de 1729. El seu hereu fou Ferran Trullols i Gual (1707-1778), segon marquès de la Torre, membre de la Inquisició i regidor perpetu de l’Ajuntament de Palma. Es casà amb Agnès Fortuny i Gual, filla de Jordi Fortuny i Ruesta i de Violant Gual i Sanglada.

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren: Nicolau, Ferran, Francesc, Jordi, Ignàsia, Josepa i Violant Trullols i Fortuny. Nicolau era el primogènit, però, com que premorí son pare i sa mare, passà a esser successor al títol de marquès de la Torre i als fideïcomisos el seu germà Ferran, subdiaca canonge de la Santa Església Catedral. Jordi (1759-1821) fou alferes del regiment de Dragons d’Almansa i absent del Regne en el servei de Sa Majestat; el 1821, era governador interí de Palma i morí a causa de l’epidèmia de pesta. Ignàsia es casà (1754) amb Josep Amar de Montaner i Sanglada (1733-1775), segon marquès del Reguer. Josepa i Violant foren monges del monestir de Santa Clara (Ciutat) (ARM, Prot. 2150, f. 653r; ARM, Prot. S-1887, f. 32; Bover, 1983: 407-408; GEM, XI, 119; GEM, XVII, 331-332; GEM, XVIII, 121).

El 1737, Caterina Gual i Sanglada i el seu fill, Ferran Trullols i Gual, arrendaren Son Vida a Joan Guerau, fill de Pere Guerau, «per temps de vuit añys y vuit esplets, comptadors ja del dia de Nostra Señora de Setembre passat en havant [...]». El contracte d’arrendament, signat davant el notari Salvador Nicolau Gallard, es féu amb una sèrie de pactes i condicions, com per exemple «que per fruits y ànnua merced de dita pocessió Son Vida me hageu de donar y pagar a mi dita marqueza y als meus vós dit conductor durant dit arrendament cade añy sinch-centas lliuras moneda de Mallorca ab tres tersas iguals». A més de l’ànnua mercè, l’arrendador havia de lliurar anualment diversos productes a la marquesa i dur-los-hi personalment a Cal Marquès de la Torre, com ara oli, olives verdes, xeixa, garroves, ametles, llenya i palla, entre d’altres. Els propietaris es reservaven les cases noves i la cuina de la clastra, amb la prohibició expressa que pogués esser habitada pel conductor o la seva família. L’arrendador tenia l’obligació d’anar a cercar un sacerdot tots els diumenges i festes per dir missa a Son Vida. Així mateix, tenia prohibit tallar pins o qualsevol altre arbre de la muntanya, tret que fos per a consum propi de la casa. L’arrendador rebé d’estims quatre parells de mules, dos muls, un cavall, tres egües, cinc someres, dues ruques i un ruc. El contracte esmenta la tafona, de la qual diu que està «armada y llesta per fer oli ab la cassa de aram y la pala de ferro que tindreu obligació de dexar del matex modo lo últim añy» (ARM, Prot. 6885, f. 376-379).

El 1773, pertanyia a Ferran Trullols i Gual. La tenien en arrendament Pere Antoni  Guitard i Claudi Marcel, per ànnua mercè de 485 lliures. La possessió formava part del districte parroquial de Santa Creu (Juan, 1978, 414).

Ferran Trullols i Gual morí el 15 de novembre de 1778. Fou enterrat a l’església de Monti-sion. El 5 de març de 1779, començà la redacció de l’inventari dels seus béns i heretat, davant el notari de Ciutat Josep Bernat, a instància dels seus fills i de la seva esposa. Primer s’inventariaren «las casas de la habitació de dits yltres. señors, situadas en la present ciutad de Palma, en la parròquia de Sancta Eulàlia, en el enfront del carrer dit de la Portella». Després d’inventariar diverses propietats, començà la redacció de l’inventari de Son Vida, «situat en el terme de la present ciutad, a la part de la Montaña». En primer lloc, s’esmenten els béns mobles trobats dins la sala bona, entre els quals hi ha 44 quadres i diversos retrats d’avantpassats de la família. Després es passa a les cambres, tres a l’esquerra i tres més a la dreta, amb altres habitacions a dedins; s’hi troben, entre altres béns mobles, un total de 146 quadres, dels quals destaquen un que representa Nostra Senyora de la Pietat, un altre de Nostra Senyora dels Dolors, un retrat del comte Josep i retrats de diversos sants, del papa, dels reis i d’un cardenal. Després es passa a la cuina, el menjador, l’estudi dels criats i la cuina de la madona. Una vegada inventariats els arreus de cultiu, es declara que part del bestiar que hi havia a Son Vida havia estat lliurat a Gaspar de Vilallonga i Mir, espòs d’Elionor Trullols i Gual, com a part del dot que li fou constituït en el moment del casament (1723). Gaspar de Vilallonga tengué durant molts anys Son Vida en conducció, i, quan la restituí, lliurà part del bestiar que li havia estat satisfet en virtut del seu matrimoni amb Elionor Trullols. Fills de Gaspar i d’Elionor foren Francesc, Nicolau i Josep Vilallonga i Mir Trullols (ARM, Prot. 2150, f. 653-669).

La possessió apareix ressenyada al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), entre Son Quint, Son Camps, Valldurgent, Santa Eulàlia i Son Muntaneret.

El següent propietari de Son Vida fou Ferran Trullols i Vilallonga, marquès de la Torre i mestrant de la Reial Mestrança de Cavalleria de Granada, casat amb Joana de Sales i Boixadors. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren almenys tres fills: Francesc, Ignàsia i Dionísia Trullols i de Sales.

El 1817, la possessió apareix documentada al Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma . Tenia una extensió de 300 quarterades i era valorada en 25.000 lliures; la ressenya diu així: «S.or marq.s de la Torre. Predio Son Bida [sic], de 300 cuarteradas: 40 de sembrado, 40 de pastos con almendros y olivos y 220 de selva. 25.000 libras» (ARM, D-1525, f. 37v).

L’Apeo de 1818 recull dades agrícoles de la possessió, tot i que difereixen una mica de les proporcionades pel Cuaderno. Adscrita a la parròquia de Santa Creu, tenia una extensió de 380 quarterades i era valorada en 36.000 lliures; la ressenya diu així: «Sr. marqués de la Torre. Son Vida. 40 cuarteradas de campo de 2ª calidad con árboles, 16.000 libras. 40 cuarteradas de campo de 3ª calidad con árboles, 8.000 libras. 300 cuarteradas de monte, 12.000 libras.» Val a dir que, segons aquest document, Son Vida era la 19a possessió millor valorada de Ciutat (ARM, D-1530, f. 138v).

La possessió és ressenyada a la Relación de todos los predios, huertos y Fuentes pertenecientes a esta ciudad y su término , de 1845. Se situava a la parròquia de Santa Creu. El document informa que, el 1818, era del marqués de la Torre, és a dir, Ferran Trullols i Vilallonga, i que, el 1845, era del mateix propietari. Tenia una superfície de 386 quarterades, de les quals 300 eren bosc i garriga, i feia 480 lliures de crèdit líquid (AMP, FP-936/2).

Ferran Trullols i Vilallonga ordenà testament el 22 de febrer de 1851, efectiu el 18 de novembre de 1857, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Francesc Trullols i de Sales. En aquella època, Son Vida tenia una extensió de 530 quarterades i confrontava, al nord, amb Son Camps; al sud, amb Santa Eulàlia; a l’est, amb Son Quint, i, a l’oest, amb Valldurgent. Era valorada en 70.000 escuts (RP2, 1.585, 1a).

Segons dades de 1865, aportades per l’arxiduc Lluís Salvador, Son Vida era de Francesc Trullols i de Sales. Amb 430 quarterades, era la sisena possessió més extensa del terme de Palma (Habsburg-Lorena, 1991: V, 43).

Francesc Trullols i de Sales es casà amb Lluïsa Despuig i Fortuny, amb qui tengué almenys dos fills, Ferran i Joana Trullols i Despuig. Morí el 19 d’octubre de 1890, amb testament que ordenà el 6 d’abril de 1883 davant el notari de Ciutat Emili Guasp, en què nomenà hereva usufructuària de la meitat de l’herència la seva esposa, Lluïsa Despuig i Fortuny, i hereu universal propietari, el seu fill Ferran Trullols i Despuig. Una vegada practicada la divisió de béns entre Ferran i Joana Trullols i Despuig, Son Vida fou adjudicada al primer, segons consta de l’escriptura atorgada, el 10 de setembre de 1891, davant el notari de Ciutat Emili Guasp. L’herència contenia, a més de Son Vida, tres possessions més i altres béns (RP2, 1.585, 5a-6a).

Ferran Trullols i Despuig es casà amb Maria Magdalena Ventura Vilallonga i Safortesa, amb qui tengué nombrosa descendència: Lluïsa, Dolors, Francesc, Marià, Magdalena, Ferran, Caterina (†1918), Joana, Josep (†1904), Concepció, Antoni (†1914), Mercè i Ferranda Trullols i Vilallonga (íd., 29a).

Entre 1900-05, per complaure la seva esposa, féu aixecar vora les cases de l’antiga alqueria un sumptuós edifici en forma de castell neogòtic, amb torre de secció circular, inspirat en el castell de Peralada (Alt Empordà, Girona), que havia heretat de Joana Adelaida de Rocabertí-Dameto i de Verí (†1899), esposa (1856) del VIII comte de Montenegro i X comte de Montoro, Ramon Despuig Fortuny, que era oncle de Ferran; aquesta senyora, comtessa de Peralada i Savallà, vescomtessa de Rocabertí, marquesa de Bellpuig i propietària d’un vast patrimoni repartit per tota l’illa, també llegà als marquesos de la Torre les possessions ciutadanes de Bunyolí, Son Armadans i Son Santjoan (Fernández Legido i Valero Martí, 2007: 24, 88, 104). Les obres d’aquest nou casal, dirigides personalment per Ferran Trullols i Despuig, foren realitzades per Joan Pagès Llauró, de Girona, mestre d’obres del marquès, amb material provinent de les pedreres de Son Vida. El castell rebé visitants il·lustres, com ara la infanta Isabel Francesca de Borbó, Antoni Maura i el rei Eduard VII d’Anglaterra. Era ornat amb mobles i teixits de luxe dels segles XVI i XVII. Contenia olis de Ribera, La Coma, Anckermann, Torres i Faust Morell. Hi havia una notable col·lecció d’armes de foc lleugeres —pistoles, arcabussos, espingardes— on destacaven peces importants de la producció de Ripoll (Catalunya), procedents, en gran part, del castell de Peralada. Altres col·leccions curioses eren les de claus, baldes, forrellats i frontisses, a més de la de numismàtica. Destacava la gran cuina, amb una bateria de coure integrada per 200 peces, algunes de notables proporcions (el conjunt pesava 500 quilos), que procedien de les possessions de la família (GEM, XVIII, 121; Sabater, 1980: 34).

Son Vida tenia aleshores devers 500 quarterades i confrontava amb Son Quint, Son Muntaner i Son Cigala. Hi havia extensos garroverars i ametlerars i conreus de cereals. Les pedres de les seves pedreres eren particularment estimades per ornar xemeneies (GEM, XVIII, 121). El castell estava edificat sobre un turó, enrevoltat d’un extens jardí, on hi havia ficus i un particular zoològic compost de lloretons, canaris, faisans, gallines faraones, voltors, llebres, una rabosa, una moneia i un porc senglar, entre d’altres, tancats dins enormes gàbies (Sabater, 1980: 34-35).

Per proveir-se d’aigua, el marquès féu construir a un turonet proper un aljub de grans proporcions, de rajola vista, cobert amb vuit voltes a la catalana. Una làpida col·locada sobre l’aljub aporta dades sobre la construcció: «Aquest dipòsit fou construït pel mestre Joan Pagès Llauró, natural del poble de Cantallops, província de Girona. Tot el revestiment dels murs és de maó, fins i tot els arcs i voltes. S’empraren per a la seva construcció uns 175.000 maons gruixats i 80.000 de prims, els quals foren fabricats al mateix predi Son Vida. —Fa 42,35 m llarg, 11,24 m ample i 12,65 m profunditat, fins al desguàs superior; la seva cabuda 5.897 m cúbics—. Hi entrà l’aigua el 6 d’abril de l’any del Senyor 1907—. El manà construir don Ferran Trullols i Despuig, marquès de la Torre, cavaller de l’orde de Calatrava.» L’aigua arribava als murs del castell mitjançant unes canonades de ferro que sortien a la superfície (íd.: 35).

En aquella època, qui tenia cura de l’explotació agropecuària era l’amo en Miquel Bestard, que, amb anterioritat a 1904, havia substituït son pare. Aquell mateix any, ocupava un escó de regidor a l’Ajuntament de Palma. El 1919, abandonà Son Vida per passar a esser l’amo de Santa Ponça. Fou substituït pel seu germà Gaspar i aquest, per Francesc Pasqual, com a majoral, que, a més a més, era l’encarregat de mostrar els estatges del castell als visitants.

Cronològicament, després de Francesc Pasqual, se’n cuidaren Antoni Capllonc; Gabriel Fullana, Galiana; Rafel Garcies Joan, Mena; Josep Pujol i Pere Febrer, el primer com a amo i els altres quatre com a amitgers. A Son Vida hi hagué una parella molt coneguda i estimada a Son Rapinya, el garriguer i posader Jordi Gelabert i la seva esposa, Francisca Sastre Sastre, que abans havien estat a Son Muntaner (íd.: 35-36).

A la dècada de 1920, el castell de Son Vida fou visitat pels historiadors de l’art nord-americans Arthur Byne (1882-1935) i Mildred Stapley, com a part del seu estudi de les característiques de l’arquitectura tradicional mallorquina. La feina quedà plasmada en el llibre Majorcan Houses and Gardens, publicat a Nova York el 1928, en el qual trobam una fotografia d’una sala del castell, amb tapissos de catalufa amb les armes de la família, un fris a davall i, contra la paret, un conjunt de tamborets (Byne i Stapley, 1928: 179).

Ferran Trullols i Despuig morí el 14 de febrer de 1923, a l’edat de 72 anys, amb testament que ordenà el 25 d’agost de 1899 davant el notari de Ciutat Guillem Sanxo, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa. Una vegada practicada la divisió de béns entre els hereus, Son Vida fou adjudicada a la marquesa viuda de la Torre, Maria Magdalena Vilallonga i Safortesa, segons consta de l’escriptura de partició atorgada, el 28 de febrer de 1925, davant el notari de Ciutat Francesc de Paula Massanet. La possessió era valorada en 56.725 pessetes (RP2, 1.585, 29a).

Maria Magdalena Vilallonga i Safortesa morí el 12 de desembre de 1936, amb testament que ordenà l’11 de maig de 1923 davant el notari de Ciutat Francesc de Paula Massanet, en què nomenà hereu usufructuari el seu fill Francesc Trullols i Vilallonga mentre es mantengués viudo de Maria Descatlar de Montis, i hereu propietari, el seu nét Ferran Trullols i Descatlar, fill d’aquests dos. Altres fills d’aquest matrimoni foren, a part del referit Ferran, Jordi, Francesc, Antoni, Pilar, Maria, Concepció, Carme, Assumpció i Dolors Trullols i Descatlar (íd., 33a).

Ferran Trullols i Descatlar morí ab intestato, fadrí i sense descendència el 18 de desembre de 1940. Segons acte de 15 de març de 1941, dictat pel jutge de primera instància número u de Ciutat, Josep Bernal Algora, es declarà que el seu únic hereu legal era son pare, Francesc Trullols i Vilallonga, el qual, segons escriptura de manifestació i acceptació d’herència atorgada el 17 de desembre de 1941 davant el notari de Ciutat Germán Chacártegui y Sáenz de Tejada, procedí a la descripció dels béns, entre els quals figuraven Son Vida i una altra finca. En aquella època, la possessió era valorada en 4.000.000 pessetes (íd.).

El 1941, Francesc Trullols i Vilallonga cedí l’aprofitament forestal de la possessió a Joan Martorell Martorell, Joan Figuerola Corró i Jaume Arrom Ferragut, per temps de 12 anys i preu de 24.000 pessetes, amb una sèrie de pactes i condicions, segons consta de l’escriptura atorgada, el 5 de juliol de 1941, davant el notari de Ciutat Germán Chacártegui y Sáenz de Tejada. L’aprofitament comprenia l’explotació del pinar, la garriga i altres arbres útils per a la indústria, a excepció dels ullastres, el pinar gros de les Moletes, el pinar de les pedreres, tot pi mascle o ramut, els dos pins grossos de l’aljub, el pi gros de la font, els pals tutors necessaris per als ametlers i garrovers i la llenya de les deixes o retalls necessaris per al bany, cuines, xemeneies i altres necessitats de les cases del propietari. Així mateix, es reservava la zona forestal compresa entre la Cabana, la partió amb Son Quint, el revolt de les Cases, el camí del Peu Pelat, el torrent i el pont del rafalet de Son Quint (íd., 34a).

El 13 de juliol de 1953, Francesc Trullols i Vilallonga féu donació de Son Vida i d’una altra possessió als seus vuit fills: Pilar, Francesc, Assumpció, Dolors, Antoni, Carme, Maria i Jordi Trullols i Descatlar, per indivís i per parts iguals, segons consta de l’escriptura autoritzada pel notari de Ciutat Germán Chacártegui y Sáenz de Tejada. Segons aquesta escriptura, Son Vidatenia una casa palau amb semisoterrani, planta baixa, pis noble i porxo, amb una superfície de 1.200 m², i una altra casa, de dues plantes, destinada a les feines derivades de l’explotació agropecuària, de 600 m², valorades conjuntament en 1.500.000 pessetes (íd., 41a-42a).

El 1956, Antoni Trullols i Descatlar vengué la seva vuitena part indivisa de Son Vida a Llorenç Roses Rovira, tot i que, en assabentar-se’n la resta de germans, li sol·licitaren que els la retrovengués. Al seu torn, Pilar Trullols i Descatlar, casada amb el militar José Francisco de Isasi González, vengué (1957) la seva setena part indivisa a José Luis Ferrer Ramonell,1 el qual, juntament amb Joan Móra Gornals, 2 constituí la societat anònima Son Vida, on cadascun dels germans Trullols i Descatlar i José Luis Ferrer Ramonell aportaren la seva part indivisa de la possessió a canvi d’accions de l’entitat, segons consta de l’escriptura atorgada, el 10 de desembre de 1957, davant el notari de Ciutat Germán Chacártegui y Sáenz de Tejada. Segons una medició recent, Son Vida tenia 671 quarterades (íd., 47a-51a).

El 1957, José Luis Ferrer Ramonell i Joan Móra Gornals adquiriren tota la possessió per 9.000.000 pessetes, segons ens informà la filla del primer, Joana Maria Ferrer Lloberas. Tot d’una s’hi inicià el procés urbanitzador i sorgí així la urbanització Son Vida, que és el barri residencial de més alt nivell del terme de Palma, on la gran extensió (932 ha) contrasta molt significativament amb la feblesa demogràfica (498 habitants, el 2008), la qual cosa fa que tengui la densitat de població més baixa de Ciutat, amb 0,5 habitants per hectàrea, segons dades del padró municipal aportades per l’Ajuntament de Palma.

El 1958, tengueren lloc les primeres segregacions, la més important de les quals fou la que s’efectuà a favor de Gabriel Arrom Rosselló, que adquirí 21 quarterades. Una altra venda important es produí el 1960, quan Rainier III de Mònaco (1923-2005) adquirí una parcel·la de poc més de dues quarterades. En general, emperò, llevat d’algunes excepcions, les parcel·les tenien una extensió mitjana de 2.000 m². El ritme de vendes fou lent al principi, però amb la transformació (1961) del castell en hotel el procés urbanitzador es veié accelerat, sobretot a partir de la dècada de 1970 (íd., 51a-52a).

El 1959, vengueren un 50% de les accions de Son Vida SA a l’aviador nord-americà Stephen Albert Kusak Sliva (1919-2004), de manera que José Luis Ferrer Ramonell passà a controlar-ne el 12,5% i Joan Móra Gornals, el 37,5%.

El 2 de maig de 1960, se’n segregà una porció de 64.500 m², on restava inclòs el castell de Son Vida, que fou inscrita a favor de l’entitat Son Vida Hoteles SA, formada per José Luis Ferrer Ramonell, Joan Móra Gornals i Stephen A. Kusak (íd., 51a). Fou necessària la construcció d’un camí de 6 metres d’ample per 748 de llarg que enllaçàs el camí de Son Rapinya amb l’hotel i que també serviria per accedir a les parcel·les que se segregarien. També s’hagué d’arribar a un acord sobre el repartiment de l’aigua procedent de l’aljub situat a mestral de la possessió, ja que havia de proveir l’hotel i les parcel·les. El 24 de febrer de 1983, l’Ajuntament de Palma signà un conveni amb Son Vida SA, propietària de la majoria de solars, pel qual se cedien a Cort els vials, espais lliures i zones públiques que pertanyien en condomini, ja que, fins aleshores, amb la compra d’un solar de la urbanització els adquirents esdevenien alhora copropietaris dels vials, jardins i serveis comuns. Aquest acord originà el rebuig de diversos propietaris, entre ells Lluís Maria Pomar Pomar, que mogué plet contra l’Ajuntament i Son Vida SA (RP2, 19.696, A). Així mateix, el 2009, la urbanització encara estava exonerada de tenir clavegueram.

El 23 de juny de 1961, el castell obrí les seves portes al públic adaptat a hotel de luxe, fundat per José Luis Ferrer Ramonell —que en fou el primer president (1962-79)—, Joan Móra Gornals i Stephen A. Kusak. Tres anys més tard, s’inaugurà vora el castell el primer camp de golf de Mallorca. El 1972, l’Hotel Son Vida fou reformat. El 1982, a la mort de José Luis Ferrer Ramonell, passà a l’egipci multimilionari Ashraf Marwan (1944-2007), casat amb Mona Gamal Abdel Nasser, filla de l’expresident egipci Gamal Abdel Nasser. El 1990, se’n féu càrrec el Grup Husa, que, el 1995, el vengué al Grup Empresarial Schörghuber , el qual n’és (2009) el propietari actual. Entre 2005-06, l’hotel fou àmpliament reformat, amb un cost d’uns 30 milions d’euros, una inversió que, el 2009, encara no estava amortitzada.

El Castell Hotel Son Vida és (2009) un dels establiments hotelers de més alt nivell de Mallorca, referent mundial de trobades i congressos, i ha acollit nombrosíssimes personalitats, com ara Aristotelis Onassis, Christian Barnard, Anthony Quinn, Faisal d’Aràbia, Haile Selassie d’Etiòpia, Brigitte Bardot, Humbert de Savoia, Hassan II del Marroc o John Lennon, entre d’altres. Compta (2009) amb 170 habitacions i 165 persones treballadores.

L’entrada al recinte es realitza per una portalada de totxos vermellosos que defineixen un portal d’arc de mig punt; el coronament d’aquest mur és de merlets. A l’esquerra del portal, hi ha l’escut dels Vida i a la dreta, el dels Desmàs, les dues primeres famílies propietàries documentades a l’antiga possessió. Segueix una carrera, en part enjardinada i en part empedrada, davant la qual s'aixeca la façana de ponent, que constitueix la façana principal. La façana mostra una torre de secció circular a l’esquerra de l’edifici, amb quatre plantes d’alçat i coronament amb barbacana i merlets amb espitlleres; la planta baixa de la torre mostra un conjunt de tres finestres adossades, quadrangulars, mentre que els dos pisos superiors mostren sengles conjunts de tres finestres de mig punt. El bloc central de la façana presenta el portal forà, d’arc rodó; un altre portal, de llinda, s’obre a l’esquerra. El primer pis mostra una renglera de 16 finestres d’arc de mig punt, emmarcades per una barbacana superior, amb les corresponents mènsules i arcs de mig punt i coronament de merlets. Aquesta barbacana configura un terradet que comunica amb les obertures de la segona planta. El cos de la dreta, avançat en relació amb els anteriors blocs, mostra a la cantonada una cartel·la de pedra amb l’escut esculturat dels marquesos de la Torre. Apareix rematat per l’elm dels cavallers i la corona de marquès, i l’envolta ornamentació vegetal i una au a la part inferior.

El primer quarter acull alhora els quarters dels llinatges Trullols, Despuig, Vilallonga i Despuig.

El segon mostra els quarters de Sales, Fortuny, Rocabertí i Sureda. El tercer presenta les armes dels Fortuny, Fortuny, Morell i Safortesa. El quart i darrer mostra l’heràldica dels Cotoner, Despuig, Verí i Pacs. Tot l’escut apareix centralitzat pel vincle dels Desmàs.

L’interior de l’edifici conserva un interessant mobiliari, part de la col·lecció d’armes lleugeres del marquès de la Torre i un conjunt pictòric de gran rellevància, tot repartit entre diferents sales i corredors. En destacam els retrats de l’arxiduc Carles d’Àustria i la seva esposa, Isabel de Brunswick, i les pintures de temàtica històrica titulades Desembarcament a Santa Ponça (1900), d’Antoni Ribes Oliver, i La batalla de Llucmajor (1902) i Entrada de Jaume el Conqueridor a Madina Mayurqa (1903), de Faust Morell Bellet. El menjador apareix ornat amb teles murals que representen una cacera reial ambientada a la França del segle xvii, obra de Ricard Anckermann, pintades per encàrrec de Ferran Trullols i Despuig. També hi ha pintures de Bartomeu Maura Muntaner. El sector de migjorn de l’edifici presenta una gran terrassa amb vistes panoràmiques sobre Ciutat i la badia. Hi destaca un brollador amb estany rectangular. Sobre la terrassa, s’hi alça la façana de migjorn, amb tres plantes d’alçat i diverses obertures disposades regularment: portals de llinda a la planta baixa, balcons al primer pis i finestres agrupades en conjunts de tres al segon pis.[2]

L'any 2018 tenia 743 habitants, el 37,01% dels quals eren estrangers.[1]

Transport públic[modifica]

La línia de bus de l'EMT de Palma que travessa la barriada és:[2]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

Coord.: 39° 35′ 25″ N, 2° 39′ 44″ E / 39.59028°N,2.66222°E / 39.59028; 2.66222