Esparàssid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEsparàssid
Sparassidae
Huntsman spider white bg03.jpg
Esparàssid
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Arachnida
Ordre Araneae
Família Sparassidae
Bertkau, 1872
Diversitat
82 gèneres, 1.009 espècies
Gèneres
Vegeu la llista
Distribució
Distribution.sparassidae.1.png
Modifica dades a Wikidata

Els esparàssids (Sparassidae) són una família d'aranyes araneomorfes, l'única representant de la superfamília dels esparassoïdeus (Sparassoidea).

El nom d'"aranya caçadora" és un nom comú donat als exemplars de la família Sparassidae (anteriorment Heteropodidae). Els espècimens més grans d'aquestes aranyes s'anomenen a Austràlia "aranyes de bosc", a causa de la seva preferència per habitar llocs llenyosos.

Aquestes aranyes de vuit ulls es troben a Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-est d'Àsia, la Mediterrània, EUA, i possiblement a moltes altres regions tropicals i semitropicals.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Poden arribar a ser grans –els mascles d'Heteropoda maxima, a Laos, poden assolir un els 250-300 mm.–, i tot i la seva temible aparença, no són mortals per als éssers humans. Poden picar o mossegar si són provocades, però la persona patirà una inflamació menor amb dolor local, i es recuperarà en un dia o dos. Alguns tipus més grans s'assemblen a les taràntules, i s'hi poden confondre; així, en el Museu d'Història Natural a Sydney les anomenen "taràntules australianes" per descriure-les.

Els esparàssids poden ser identificats per les seves potes, que, més que unir-se al cos verticalment, es corben i estenen endavant a la manera dels crancs. Moltes tenen colors apagats, que van del marró al gris. Les seves cames estan cobertes d'espines bastant prominents, però la resta dels seu cos és llis.

Es troben sovint en barraques, garatges i en altres llocs tranquils poc habitats. El gènere Holconia és gran, amb coloracions entre gris i marró amb bandes ratllades a les seves cames. Neosparassus és més gran encara, marró i peluda; la seva picada infligirà la lesió més greu que pot provocar un esparàssid, amb inflamació local i dolor, que pot anar acompanyat de nàusees, maldecaps, vòmits i palpitacions. Heteropoda és també gran i peluda, marronosa, amb taques blanques i negres. La vista d'aquestes aranyes és bona, però no tant com la dels saltícids, suficient de detectar persones que s'acosten o altres animals a una certa distància.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Esparàssid sota un tronc (Austràlia)

Els esparàssids són molt comuns en moltes zones tropicals i semitropicals del món. A Hawaii hi ha una espècie que anomenen "aranya de canya". A Sud-àfrica parlen d'aranyes de pluja a causa de la seva tendència a buscar refugi abans que la pluja aparegui, sovint introduint-se als habitatges humans.[1] En general es poden trobar on sigui que els vaixells els poden portar com passatgers no desitjats a les àrees que no són massa fredes.

Els esparàssids adults no construeixen teranyines, sinó que tenen una vida errant a la cerca de les seves preses. El seu règim consta principalment d'insectes i d'altres invertebrats. Viuen a les clivelles de l'escorça dels arbres, però es poden veure vagar per les cases i els vehicles. Poden desplaçar-se molt de pressa, i poden caminar per les parets i fins i tot pels sostres. Mostren un reflex d'"adherir-se" quan vol ser agafada, posant dificultats en la seva captura i és molt més probable que puguin picar. Les femelles són grans defensores dels seus sacs d'ous i de les cries; si són provocats generalment fan una exhibició amenaçadora, i si l'avís s'ignora poden atacar i picar.

Toxicitat i agressió[modifica | modifica el codi]

En general, els esparàssids no són perilloses, i es poden considerar beneficioses perquè s'alimenten d'insectes. A Austràlia hi ha una tendència a introduir-los als jardins com a control biològic d'insectes. Existeixen informes de picades d'exemplars del gènere Neosparassus, anteriorment anomenat Olios, que pot provocar un dolor prolongat, inflamació, mal de cap, vòmits i un ritme cardíac irregular; tanmateix, un estudi científic de la picada d'exemplars Neosparassus no ha confirmat aquests símptomes greus o inusuals.[2] No queda clar en quines circumstàncies arriben a picar a persones, però se sap que les femelles són bastant agressives defensant els ous i les cries.

Producció de sons i ritual d'aparellament[modifica | modifica el codi]

Els mascles d'Heteropoda venatoria, un dels esparàssids més habitual arreu del món, s'ha observat que produeix deliberadament un so quan sent que les femelles de la seva espècie estan pròximes. El sistema de producció sonora és diferent d'altres mètodes ja observats en altres espècies d'aranyes. Els mascles s'ancoren fermament a la superfície i llavors utilitzen les seves cames per fer vibrar tot el seu cos; sembla que la major part del so sigui produït per les vibracions dels dos parells posteriors de potes. La freqüència característica d'aquestes vibracions i el gràfic sonor sembla que permet que siguin identificats per les femelles i així podran acostar-se per aparellar-se.[3]

Fotos[modifica | modifica el codi]

Heteropoda[modifica | modifica el codi]

Micrommata[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bayram, A. (2001): "Micrommata virescens (Clerck, 1757), a New Species for the Spider Fauna of Turkey (Araneae, Sparassidae)". Turk J Zool 26:305-307 PDF

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]