Apol·lodor d'Acarnes: diferència entre les revisions
referència |
a petició d'{{u|Esteveom}}: Tema:Vkawtda97wne5hqt Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Apol·lodor d'Akharne''' (en [[Grec antic|grec]] Ἀπολλόδωρος), nascut a Akaharne, era fill del banquer [[Pàsion]], un banquer famós d'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]]. |
'''Apol·lodor d'Akharne''' (en [[Grec antic|grec]] Ἀπολλόδωρος), nascut a Akaharne, era fill del banquer [[Pàsion]], un banquer famós d'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]]. |
||
Tenia 24 anys quan el pare va morir l'any [[370 aC]], i la seva mare es va casar amb [[Formió (llibert)|Formió]], un llibert del banquer. La mare va morir el [[360 aC]] i va deixar un fill, [[Pasicles]] sota la custòdia del pare. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Alguns anys després, al voltant del [[350 aC]], quan Apol·lodor era [[arcont]] epònim d'[[Atenes]], va iniciar un judici contra Formió, el seu padrastre. Va ser defensat per [[Demòstenes]] amb un discurs que encara es conserva (Ὑπὲρ Φορμίωνος παραγραφή). Quan Apol·lodor va atacar més endavant els testimonis que havien donat suport a Formió, Demòstenes li va escriure els dos discursos que també es conserven, amb el títol de Περὶ τοῦ Στεφάνου τῆς τριηραρχίας. Apol·lodor es va veure implicat en altres judicis molt importants, per a la majoria dels quals Demòstenes li va escriure les defenses. Molts d'aquests discursos es conserven en el corpus de [[Demòstenes (historiador)|Demòstenes]], alguns d'aquests, però, es considera que són del propi Apol·lodor o, en tot cas, d'un pseudo-Demòstenes. |
||
L'últim discurs que se li atribueix a Apol·lodor és Κατὰ Νεαίρας, que potser es pot datar l'any 340 aC, quan ell tenia cinquanta-quatre anys d'edat i va fer d'advocat en aquest judici. El cas gira en entorn a l'acusacio de Neera, una estrangera que es casà amb un atenès i feia passar els seus fills per atenesos, quan era ''conditio sine qua non'' per a la ciutadania atenesa que ambdós progenitors fossin atenesos. El discurs aprofundeix molt en la vida de Neera i, per això, es tracta d'una de les fonts més valuoses per als historiadors a l'hora de conèixer com era la vida per a les dones a [[Antiga Atenes|Atenes]] durant l'època clàssica. A més, també dóna molt informació sobre la condició d'una [[hetera]] consumada, essent també una gran font per a l'estudi de la prostitució en l'antiguitat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Apol·lodor|nom=|títol=Judici a una meuca (Contra Neera)|url=|edició=|llengua=grec - català|data=2016|editorial=Adesiara|lloc=Martorell|pàgines=|isbn=978-84-92405-98-5}}</ref> |
|||
== Obra traduïda al català == |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=|any=2016|consulta=|llengua=grec - català|traductor=Maria Rosa Llabrés Ripoll|editorial=Adesiara|lloc=Martorell|pàgines=|col·lecció=Aetas|isbn=978-84-92405-98-5|autor=Apol·lodor|enllaçautor=Apol·lodor d'Akharne|títol=Judici a una meuca (Contra Neera)}} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 8: | Línia 15: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
*[[Pseudo-Demòstenes]] |
* [[Pseudo-Demòstenes]] |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 14:26, 11 abr 2020
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 394 aC  Atenes (Grècia) | ||||||||||||||||
| Mort | valor desconegut | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | polític, militar, orador | ||||||||||||||||
| Període | Antiguitat clàssica | ||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Pares | Pasió d'Atenes i Archippe (en)  | ||||||||||||||||
Apol·lodor d'Akharne (en grec Ἀπολλόδωρος), nascut a Akaharne, era fill del banquer Pàsion, un banquer famós d'Àtica.
Tenia 24 anys quan el pare va morir l'any 370 aC, i la seva mare es va casar amb Formió, un llibert del banquer. La mare va morir el 360 aC i va deixar un fill, Pasicles sota la custòdia del pare.
Alguns anys després, al voltant del 350 aC, quan Apol·lodor era arcont epònim d'Atenes, va iniciar un judici contra Formió, el seu padrastre. Va ser defensat per Demòstenes amb un discurs que encara es conserva (Ὑπὲρ Φορμίωνος παραγραφή). Quan Apol·lodor va atacar més endavant els testimonis que havien donat suport a Formió, Demòstenes li va escriure els dos discursos que també es conserven, amb el títol de Περὶ τοῦ Στεφάνου τῆς τριηραρχίας. Apol·lodor es va veure implicat en altres judicis molt importants, per a la majoria dels quals Demòstenes li va escriure les defenses. Molts d'aquests discursos es conserven en el corpus de Demòstenes, alguns d'aquests, però, es considera que són del propi Apol·lodor o, en tot cas, d'un pseudo-Demòstenes.
L'últim discurs que se li atribueix a Apol·lodor és Κατὰ Νεαίρας, que potser es pot datar l'any 340 aC, quan ell tenia cinquanta-quatre anys d'edat i va fer d'advocat en aquest judici. El cas gira en entorn a l'acusacio de Neera, una estrangera que es casà amb un atenès i feia passar els seus fills per atenesos, quan era conditio sine qua non per a la ciutadania atenesa que ambdós progenitors fossin atenesos. El discurs aprofundeix molt en la vida de Neera i, per això, es tracta d'una de les fonts més valuoses per als historiadors a l'hora de conèixer com era la vida per a les dones a Atenes durant l'època clàssica. A més, també dóna molt informació sobre la condició d'una hetera consumada, essent també una gran font per a l'estudi de la prostitució en l'antiguitat.[1]
Obra traduïda al català
- Apol·lodor. Judici a una meuca (Contra Neera) (en grec - català). Traducció: Maria Rosa Llabrés Ripoll. Martorell: Adesiara, 2016 (Aetas). ISBN 978-84-92405-98-5.
Referències
- ↑ Apol·lodor. Judici a una meuca (Contra Neera) (en grec - català). Martorell: Adesiara, 2016. ISBN 978-84-92405-98-5.