Palau Nadal: diferència entre les revisions
| Línia 20: | Línia 20: | ||
== Història == |
== Història == |
||
L'edifici conegut com a Casa o Palau Nadal està format per la unió de dues finques originalment separades: la més gran, situada a la banda dreta o septentrional, i una més petita, a la banda esquerra o meridional,{{Sfn|García Espuche|2020|p=437}} la propietat de les quals fou reunida el 1637 per Jeroni de Nadal i Moner.{{Sfn|García Espuche|2020|p=450}}<ref>{{Ref-web|url=https://gw.geneanet.org/mrodriguez56?n=de+nadal+y+de+moner&oc=&p=jeronimo|títol=Jerónimo de NADAL y de MONER|editor=Martín Rodríguez|obra=geneanet}}</ref> La seva besneta Maria de Nadal i Despujol es va casar amb Marc Olives i Martí, i l'hereu fou Jaume Olives i de Nadal, que es traslladà a [[Ciutadella de Menorca]], on també visqueren el seu fill Gabriel Olives i Esquella i el seu net Bernat Olives i de Martorell, que el 1770 va vendre la propietat als germans Fèlix i Francesc de Magarola |
L'edifici conegut com a Casa o Palau Nadal està format per la unió de dues finques originalment separades: la més gran, situada a la banda dreta o septentrional, i una més petita, a la banda esquerra o meridional,{{Sfn|García Espuche|2020|p=437}} la propietat de les quals fou reunida el 1637 per Jeroni de Nadal i Moner.{{Sfn|García Espuche|2020|p=450}}<ref>{{Ref-web|url=https://gw.geneanet.org/mrodriguez56?n=de+nadal+y+de+moner&oc=&p=jeronimo|títol=Jerónimo de NADAL y de MONER|editor=Martín Rodríguez|obra=geneanet}}</ref> La seva besneta Maria de Nadal i Despujol es va casar amb Marc Olives i Martí, i l'hereu fou Jaume Olives i de Nadal, que es traslladà a [[Ciutadella de Menorca]], on també visqueren el seu fill Gabriel Olives i Esquella i el seu net Bernat Olives i de Martorell, que el 1770 va vendre la propietat als germans Fèlix i Francesc de Magarola (vegeu [[Casa Magarola]]).<ref>AHPB, notari Francesc Campllonch, 16-12-1770.</ref>{{Sfn|García Espuche|2020|p=695}} |
||
El 1789, Josep Francesc de Magarola va demanar permís per a reformar i unificar-ne la façana, segons un projecte<ref>{{Ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@640187|títol=Josef Francisco Magarola. Comerciant. Montcada. Casa. Reedificar la façana|obra=C.XIV Obreria C-51/1789-104|data=06-05-1789|editor=AHCB}}</ref>{{sfn|Artigues i Vidal|Mas i Palahí|2019|p=267}} del que només es va realitzar la portalada [[Classicisme|classicista]] i els balcons del primer pis. A finals del 1804, l'edifici fou venut pels seus hereus al fabricant d'[[indianes]] Gabriel Bonaplata.<ref>AHPB, notari Josep Gerard Sayrols, 11-12-1804.</ref><ref>{{ref-llibre|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1132172&posicion=5&presentacion=pagina|títol=Diario de Barcelona|data=04-01-1830|pàgina=29}}</ref>{{sfn|Artigues i Vidal|Mas i Palahí|2019|p=227-228}} |
El 1789, Josep Francesc de Magarola va demanar permís per a reformar i unificar-ne la façana, segons un projecte<ref>{{Ref-web|url=https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@640187|títol=Josef Francisco Magarola. Comerciant. Montcada. Casa. Reedificar la façana|obra=C.XIV Obreria C-51/1789-104|data=06-05-1789|editor=AHCB}}</ref>{{sfn|Artigues i Vidal|Mas i Palahí|2019|p=267}} del que només es va realitzar la portalada [[Classicisme|classicista]] i els balcons del primer pis. A finals del 1804, l'edifici fou venut pels seus hereus al fabricant d'[[indianes]] Gabriel Bonaplata.<ref>AHPB, notari Josep Gerard Sayrols, 11-12-1804.</ref><ref>{{ref-llibre|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1132172&posicion=5&presentacion=pagina|títol=Diario de Barcelona|data=04-01-1830|pàgina=29}}</ref>{{sfn|Artigues i Vidal|Mas i Palahí|2019|p=227-228}} |
||
Revisió del 19:00, 24 ago 2023
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i fàbrica  | |||
| Part de | carrer de Montcada | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Montcada, 14 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40493 | |||
| Id. Barcelona | 416 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu de Cultures del Món | |||
El Palau Nadal és un edifici situat al carrer de Montcada, 14 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] El 27 de maig del 1997 es va inaugurar el Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona, que va ocupar la finca fins al 2012.[2] Des de l'any 2015 acull el Museu de Cultures del Món, conjuntament amb el veí Palau del Marquès de Llo.[2]
Descripció
Consta de quatre nivells d'alçat: planta baixa (amb testimonis d'un antic soterrani), un pis intermedi, la planta noble i un segon pis. El conjunt es cobreix amb un terrat pla transitable, a excepció de la crugia del carrer de Montcada i un cos cap a la banda posterior, que ho fan amb una teulada en vessant.[2]
La façana destaca per la presència d'elements estilísticament molt dissemblants de diferents èpoques. És especialment a la planta baixa on es poden observar més clarament els testimonis estructurals i materials dels diferents projectes arquitectònics. Així, a l'eix central d'aquest frontis es localitza una gran portalada neoclàssica de pedra amb un arc central adovellat, el qual queda flanquejat a sengles costats per dos parelles de pilastres amb basa i capitell dòric que sostenen un entaulament també d'ordre dòric que es corona amb una motllura esculpida. La clau de l'arc destaca per la seva monumentalitat, tot disposant d'una major grandària respecte de la resta de peces, augmentada aquesta per l'escut central que hi presenta. L'entaulament de la portalada serveix de base al balcó central del primer pis, el qual comparteix part de la dita estructura per configurar la seva volada.[2]
A la planta baixa es conserva també una altra portalada en forma d'arc de mig punt rebaixat i una finestra motllurada amb arc conopial que imposta en dues mènsules amb els busts d'un home i d'una dona, suposadament retrats del mercader Rafael Jeroni Bruch i la seva esposa Joana Vila (segle xvi),[3][4] moment en què s'haurien construït els estudis en un nivell intermedi entre la planta baixa i la noble. Tanmateix, a sota del balcó més proper a la mitgera amb el Palau del Marquès de Llo és visible el testimoni d'una finestra de similars característiques a la ja esmentada i que actualment es troba cegada.[2] El darrer pis conserva en aquesta zona l'estructura torrejada de l'edifici medieval, i a continuació s'hi desenvolupa una solana o galeria amb pilars de pedra octogonals, restaurada a la segona meitat del segle xx.[2]
Les finestres de la planta noble que s'obren al carrer de Montcada destaquen per la seva fesomia purament barroca, amb llinda recta i muntants motllurats, obertes a un balcó en voladís.[2]
A l'interior de l'edifici destaca especialment el pati descobert, al voltant del qual s'articulen i obren les estances dels diversos nivells. Tant a la planta baixa com al primer pis, només en queden alguns testimonis d'obertures barroques (portes amb llinda recta i brancals motllurats) que queden vistes a sota dels arrebossats foscos que recobreixen les divisions de les diferents sales d'exposició del museu que actualment acull l'edifici.[2]
El pati descobert és un espai quadrangular de reduïdes dimensions, molt probablement fruit de les intervencions que n'haurien reduït considerablement l'amplària. Aquest supòsit de l'existència d'un pati de majors dimensions es justifica en la presència a la paret més oriental d'un arc adovellat de pedra que es correspondria molt probablement amb la volta de l'escala medieval que conduïa cap al primer pis. Actualment, només es conserva aquest arc, el qual ha quedat fossilitzat en un mur (probablement de construcció barroca) on s'obre a la planta baixa una porta que comunica amb una sala annexa, unes finestres de llindes rectes i muntant motllurats a la primera i una finestra de similar fesomia i mides més reduïdes al segon pis.[2]
Afrontada a aquest mur, es desenvolupa al primer pis una galeria d'arcs apuntats que imposten en columnes d'esvelt fust i capitell troncopiramidal amb motius florals, model que es pot emmarcar en unes cronologies relatives del segle xvi i que és molt similar al del veí Palau Aguilar (núm. 15). Aquest element hauria substituït la tribuna medieval i la seva construcció estaria relacionada amb la dels estudis, localitzats en aquesta mateixa crugia.[2]
El gran arc de planta baixa localitzat a la crugia frontal es podria emmarcar en cronologies barroques i la seva construcció es podria relacionat també amb la de l'actual escala d'accés a la planta noble, coberta amb voltes d'aresta, des de la qual es dona accés als estudis.[2]
Història
L'edifici conegut com a Casa o Palau Nadal està format per la unió de dues finques originalment separades: la més gran, situada a la banda dreta o septentrional, i una més petita, a la banda esquerra o meridional,[5] la propietat de les quals fou reunida el 1637 per Jeroni de Nadal i Moner.[6][7] La seva besneta Maria de Nadal i Despujol es va casar amb Marc Olives i Martí, i l'hereu fou Jaume Olives i de Nadal, que es traslladà a Ciutadella de Menorca, on també visqueren el seu fill Gabriel Olives i Esquella i el seu net Bernat Olives i de Martorell, que el 1770 va vendre la propietat als germans Fèlix i Francesc de Magarola (vegeu Casa Magarola).[8][9]
El 1789, Josep Francesc de Magarola va demanar permís per a reformar i unificar-ne la façana, segons un projecte[10][11] del que només es va realitzar la portalada classicista i els balcons del primer pis. A finals del 1804, l'edifici fou venut pels seus hereus al fabricant d'indianes Gabriel Bonaplata.[12][13][14]
Al segle xix va ser reformat per a transformar-lo en casa de veïns, i s'hi van establir diferents entitats, com ara societats recreatives, excursionistes i socials. El 1967 fou expropiat per l'Ajuntament de Barcelona i el 1971 en va iniciar les obres de rehabilitació, que van implicar grans modificacions, com ara l'ampliació de la galeria de solana, eliminant la torre original, i la modificació d'algunes obertures; així mateix, es va afegir la galeria de la primera planta del pati principal.[4]
Referències
- ↑ «Palau Nadal. Museu d'Art precolombí». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Palau Nadal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 440.
- ↑ 4,0 4,1 «L’edifici Seu Montcada». www.barcelona.cat. Museu Etnològic i de les Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 437.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 450.
- ↑ «Jerónimo de NADAL y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Francesc Campllonch, 16-12-1770.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 695.
- ↑ «Josef Francisco Magarola. Comerciant. Montcada. Casa. Reedificar la façana». C.XIV Obreria C-51/1789-104. AHCB, 06-05-1789.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 267.
- ↑ AHPB, notari Josep Gerard Sayrols, 11-12-1804.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-01-1830, p. 29.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 227-228.
Bibliografia
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 9788491562160.
- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020, p. 436-454. ISBN 978-84-9156-257-3.
- Florensa i Ferrer, Adolf. La calle de Montcada. Ajuntament de Barcelona, 1959.
Enllaços externs
- «Palau Nadal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Nadal». UPCommons.