Mòmia Nesi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
D'acord amb els nous textos amb què el Museu Balaguer està treballant, deixem de dir "mòmia" i diem "cos momificat" o "infant momificat" o, en aquest cas, simplement Nesi, que és el nom de pila amb que és coneguda.
Línia 11: Línia 11:
| ciutat = Vilanova i la Geltrú
| ciutat = Vilanova i la Geltrú
}}
}}
La '''mòmia Nesi''' és una mòmia d'infant de cinc anys que forma part de l'anomenada [[Llegat Toda|col·lecció Toda]] de la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] de [[Vilanova i la Geltrú]]. La peça és originària de [[Tebes (Egipte)]] i segons [[Eduard Toda]], es tracta d'una mòmia d'infant datada a la [[dinastia XX]]<ref name=guia>{{ref-llibre |cognom=Trullén |nom=Josep Maria (direcció de la guía) |títol=Guia de les col·leccions del museu|lloc=[Barcelona]|editorial=Biblioteca Museu Víctor Balaguer|any=2001|isbn=84-931438-3-9|consulta=10 febrer 2014}}</ref>
La '''Nesi''' és el [[Mòmia|cos momificat]] d'un infant de cinc anys que forma part de l'anomenada [[Llegat Toda|col·lecció Toda]] de la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] de [[Vilanova i la Geltrú]]. És originari de [[Tebes (Egipte)]] i segons [[Eduard Toda]], es tracta d'un infant datat a la [[dinastia XX]]<ref name=guia>{{ref-llibre |cognom=Trullén |nom=Josep Maria (direcció de la guía) |títol=Guia de les col·leccions del museu|lloc=[Barcelona]|editorial=Biblioteca Museu Víctor Balaguer|any=2001|isbn=84-931438-3-9|consulta=10 febrer 2014}}</ref>


== Context Històric ==
== Context Històric ==
{{article principal|Dinastia XX}}
{{article principal|Dinastia XX}}
La [[dinastia XX]], a la qual pertany la mòmia Nesi, fou una dinastia de l'[[antic Egipte]] que va marcar el final del Regne Nou (o [[Imperi Nou]]) vers el 1186 fins a una data pròxima al 1070 aC. Els fets més simbòlics d'aquests període són el regnat de [[Ramsés II]] i la conquesta de Nubia, així com la construcció dels temples d'[[Abu Simbel]] després de la [[batalla de Cadeix]]. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.<ref>James (2005) pàg. 84</ref>
La [[dinastia XX]], a la qual pertany la Nesi, fou una dinastia de l'[[antic Egipte]] que va marcar el final del Regne Nou (o [[Imperi Nou]]) vers el 1186 fins a una data pròxima al 1070 aC. Els fets més simbòlics d'aquest període són el regnat de [[Ramsés II]] i la conquesta de Nubia, així com la construcció dels temples d'[[Abu Simbel]] després de la [[batalla de Cadeix]]. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.<ref>James (2005) pàg. 84</ref>


== Història ==
== Història ==
La peça forma part de la col·lecció d'antiguitats egípcies que [[Eduard Toda]] va portar quan va tornar de la seva estada com a cònsol espanyol al [[El Caire|Caire]] entre 1884 - 1886. Segons diverses fonts,<ref>{{ref-publicació|cognom=Huguet|nom=Olga|títol=Nessie, la pequeña momia de Vilanova|publicació=El Periódico de Cataluña|data=15 de Juny de 1984|pàgines=24|url=http://archivo.elperiodico.com/ed/19840615/pag_024.html|consulta=12 febrer 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140222030010/http://archivo.elperiodico.com/ed/19840615/pag_024.html|arxiudata=22 de febrer 2014}}</ref> en el moment en què Toda retornà i hagué de passar l'aduana, com no sabia com declarar-la la mòmia va passar com a [[bacallà]] sec.
La peça forma part de la col·lecció d'antiguitats egípcies que [[Eduard Toda]] va portar quan va tornar de la seva estada com a cònsol espanyol al [[El Caire|Caire]] entre 1884 - 1886. Segons diverses fonts,<ref>{{ref-publicació|cognom=Huguet|nom=Olga|títol=Nessie, la pequeña momia de Vilanova|publicació=El Periódico de Cataluña|data=15 de Juny de 1984|pàgines=24|url=http://archivo.elperiodico.com/ed/19840615/pag_024.html|consulta=12 febrer 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140222030010/http://archivo.elperiodico.com/ed/19840615/pag_024.html|arxiudata=22 de febrer 2014}}</ref> en el moment en què Toda retornà i hagué de passar la duana, com no sabia com declarar aquest [[Mòmia|cos momificat]], va passar-lo com a [[bacallà]] sec.


El mateix any 1886 Eduard Toda va dividir la col·lecció i va regalar una part dels objectes al recent museu vilanoví que havia fundat el seu amic [[Víctor Balaguer]]<ref name=guia/> i la resta la va cedir al [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].
El mateix any 1886 Eduard Toda va dividir la col·lecció i va regalar una part dels objectes al recent museu vilanoví que havia fundat el seu amic [[Víctor Balaguer]]<ref name=guia/> i la resta la va cedir al [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].


La primera referència documental a la mòmia és del [[29 de maig]] de 1885, moment en què [[Víctor Balaguer]] li notificà al bibliotecari, [[Joan Oliva i Milà]], que [[Eduard Toda]] ha regalat la [[mòmia]].<ref>{{ref-llibre |títol=Del Nil a Catalunya. El llegat d'Eduard Toda|lloc=Vilanova i la Geltrú|editorial=Biblioteca Museu Víctor Balaguer (OALPVB) |any=2007 |consulta=18 desembre 2013}}</ref> La mòmia està datada, aproximadament, en el [[Baix imperi d'Egipte]], ja que la utilització de plantilles de cartró (en aquest cas les trobem sobre el pit i les cames) en les mòmies va començar al període saïta (dinastia XXVI) i es va generalitzar durant l'època grecoromana.
La seva primera referència documental és del [[29 de maig]] de 1885, moment en què [[Víctor Balaguer]] li notificà al bibliotecari, [[Joan Oliva i Milà]], que [[Eduard Toda]] l'havia regalat.<ref>{{ref-llibre |títol=Del Nil a Catalunya. El llegat d'Eduard Toda|lloc=Vilanova i la Geltrú|editorial=Biblioteca Museu Víctor Balaguer (OALPVB) |any=2007 |consulta=18 desembre 2013}}</ref> El [[Mòmia|cos momificat]] de la Nesi està datat, aproximadament, en el [[Baix imperi d'Egipte]], ja que la utilització de plantilles de cartó (en aquest cas les trobem sobre el pit i les cames) en les mòmies va començar al període saïta (dinastia XXVI) i es va generalitzar durant l'època grecoromana.


=== Presentació a Catalunya ===
=== Presentació a Catalunya ===
[[Eduard Toda]] va donar una conferència el [[16 de maig]] de [[1886]] on explicà en detall les excursions que va fer per Egipte i el significat i ús dels objectes que regalà al Museu Balaguer. Contava que l'1 de febrer del 1886 en l'expedició arqueològica a l'Alt Egipte dirigida pel professor [[Gaston Maspero]] a [[Deir al-Madinah]], prop dels [[colossos de Mèmnon]]. Es descobrí en aquell moment la [[tomba de Sennedjem]], un [[hipogeu]] intacte des de feia més de 3.000 anys. La cambra funerària no havia estat oberta d'ençà que la tancaren i això ho assegurava la porta de fusta que encara estava tancada, amb el passador tancat i segellat. La cambra estava intacta i conservava les mòmies, els sarcòfags, les ofrenes i altes equips funeraris. D'aquest sepulcre pertany la mòmia nesi donada al [[Museu Víctor Balaguer]].<ref>{{ref-publicació|publicació=Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer|data=26 de maig de 1886|consulta=30 gener 2014}}</ref>
[[Eduard Toda]] va donar una conferència el [[16 de maig]] de [[1886]] on explicà en detall les excursions que va fer per Egipte i el significat i ús dels objectes que regalà al Museu Balaguer. Contava que l'1 de febrer del 1886 en l'expedició arqueològica a l'Alt Egipte dirigida pel professor [[Gaston Maspero]] a [[Deir al-Madinah]], prop dels [[colossos de Mèmnon]]. Es descobrí en aquell moment la [[tomba de Sennedjem]], un [[hipogeu]] intacte des de feia més de 3.000 anys. La cambra funerària no havia estat oberta d'ençà que la tancaren i això ho assegurava la porta de fusta que encara estava tancada, amb el passador tancat i segellat. La cambra estava intacta i conservava les mòmies, els sarcòfags, les ofrenes i altres equips funeraris. D'aquest sepulcre pertany la Nesi, donada al [[Museu Víctor Balaguer]].<ref>{{ref-publicació|publicació=Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer|data=26 de maig de 1886|consulta=30 gener 2014}}</ref>


En la citada conferència que donà Eduard Toda el [[1886]], l'arqueòleg atribuí aquesta mòmia a la dinastia XX i traduí els jeroglífics de les plantilles que té sobre el cos.
En la citada conferència que donà Eduard Toda el [[1886]], l'arqueòleg atribuí aquest cos momificat a la dinastia XX i traduí els jeroglífics de les plantilles que té sobre el cos.


== Descripció ==
== Descripció ==
La mòmia Nesi és una mòmia d'un infant d'uns 5 anys de sexe indeterminat. Fa uns 83 centímetres de llargada per 19 centímetres d'amplada i uns 15,5 centímetres de profunditat. El cos momificat està embolcallat amb una bena de tela de lli i conserva a sobre dues plantilles policromades amb jeroglífics.
La Nesi és el cos momificat d'un infant d'uns 5 anys de sexe indeterminat. Fa uns 83 centímetres de llargada per 19 centímetres d'amplada i uns 15,5 centímetres de profunditat. El cos momificat està embolcallat amb una bena de tela de lli i conserva a sobre dues plantilles policromades amb jeroglífics.


=== Plantilles ===
=== Plantilles ===
[[Fitxer:Mòmia Nesi - BMVB - 2964 3.JPG|miniatura|Detall superior de la plantilla]]
[[Fitxer:Mòmia Nesi - BMVB - 2964 3.JPG|miniatura|Detall superior de la plantilla]]
[[Fitxer:Mòmia Nesi - BMVB - 2964 2.JPG|miniatura|Detall inferior de la plantilla]]
[[Fitxer:Mòmia Nesi - BMVB - 2964 2.JPG|miniatura|Detall inferior de la plantilla]]
Les mòmies després de ser completament embenades es decoraven amb tot un seguit de cartrons policromats on hi havia dibuixos, jeroglífics, decoracions geomètriques, etc. Nesi està coberta per dues plantilles policromades sobre el pit i les cames que es subjecten a partir d'unes benes que es disposen de manera horitzontal.
Les mòmies després de ser completament embenades es decoraven amb tot un seguit de cartons policromats on hi havia dibuixos, jeroglífics, decoracions geomètriques, etc. Nesi està coberta per dues plantilles policromades sobre el pit i les cames que se subjecten a partir d'unes benes que es disposen de manera horitzontal.


La primera plantilla, a la part superior de la mòmia, té un text jeroglífic amb una fórmula convencional de la deessa [[Nut]] protegint al difunt. La traducció dels jeroglífics van ser traduïts pel mateix Eduard Toda que diria: ''"Paraules de la deessa Nut: Sóc aquí per a protegir-te i m'estenc sobre teu rebutjant tots els mals"''. La plantilla de la part inferior, que es troba sobre les cames, diu: ''"Viva és la teva ànima, oh Osiris Nesi, justa de veu eternament"''.<ref>{{ref-publicació|publicació=Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer|data=26 de setembre de 1886|consulta=30 gener 2014}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Toda|nom=Eduard|títol=Catálogo de la colección egipcia|lloc=Madrid|any=1887}}</ref>
La primera plantilla, a la part superior del cos, té un text jeroglífic amb una fórmula convencional de la deessa [[Nut]] protegint al difunt. La traducció dels jeroglífics van ser traduïts pel mateix Eduard Toda que diria: ''"Paraules de la deessa Nut: Sóc aquí per a protegir-te i m'estenc sobre teu rebutjant tots els mals"''. La plantilla de la part inferior, que es troba sobre les cames, diu: ''"Viva és la teva ànima, oh Osiris Nesi, justa de veu eternament"''.<ref>{{ref-publicació|publicació=Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer|data=26 de setembre de 1886|consulta=30 gener 2014}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Toda|nom=Eduard|títol=Catálogo de la colección egipcia|lloc=Madrid|any=1887}}</ref>


Tanmateix, els estudis duts a terme per [[Llorenç Baqués]] determinaran que la transcripció de la plantilla hauria de ser: ''" Viva és la teva ànima Osiris... just de veu, eternament"''. La traducció quedaria incompleta perquè en la plantilla hi ha un espai en blanc de 25 mm d'alçada sense jeroglífics pintats i tampoc hi ha traces que n'hi hagués hagut algun cop.<ref>{{ref-llibre|cognom=Baqués Estape|nom=Llorenç|títol=Galería de personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear|any=1975}}</ref> Segurament aquest espai en blanc estaria reservat al nom del difunt. A banda i banda de la columna del jeroglífic hi ha dos registres simètrics i afrontats, amb un fris de cobres i el xacal Anubis sobre un ''náos''.
Tanmateix, els estudis duts a terme per [[Llorenç Baqués]] determinaran que la transcripció de la plantilla hauria de ser: ''"Viva és la teva ànima Osiris... just de veu, eternament"''. La traducció quedaria incompleta perquè en la plantilla hi ha un espai en blanc de 25 mm d'alçada sense jeroglífics pintats i tampoc hi ha traces que n'hi hagués hagut algun cop.<ref>{{ref-llibre|cognom=Baqués Estape|nom=Llorenç|títol=Galería de personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear|any=1975}}</ref> Segurament aquest espai en blanc estaria reservat al nom del difunt. A banda i banda de la columna del jeroglífic hi ha dos registres simètrics i afrontats, amb un fris de cobres i el xacal Anubis sobre un ''naos''.


=== Radiografia ===
=== Radiografia ===
La mòmia va ser radiografiada per Porta i Xarrié i les radiografies van ser estudiades per Domènec Campillo.<ref>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/2001/01/22/catalunya/980129262_850215.html |títol=Las momias catalanas |consulta=14/7/2014 |editor=El País |data=22/1/2001 |llengua=castellà}}</ref> Segons aquest autor es tracta de la mòmia d'un infant de cinc anys, normalment constituït i sense signes patològics, per això no es pot determinar el sexe de l'infant.<ref name=guia/> En una fitxa elaborada per Maria Biscarri determina que a partir de les imatges extretes de la mòmia permeten observar la totalitat de l'esquelet que està format per ossos dislocats a nivell del tronc. A l'interior del crani s'observen unes masses denses occipitals, que probablement corresponguin a substàncies minerals utilitzades en el procediment de momificació.
El cos momificat de la Nesi va ser radiografiada per Porta i Xarrié i les radiografies van ser estudiades per Domènec Campillo.<ref>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/2001/01/22/catalunya/980129262_850215.html |títol=Las momias catalanas |consulta=14/7/2014 |editor=El País |data=22/1/2001 |llengua=castellà}}</ref> Segons aquest autor es tracta del cos momificat la mòmia d'un infant de cinc anys, normalment constituït i sense signes patològics, per això no es pot determinar el sexe de l'infant.<ref name=guia/> En una fitxa elaborada per Maria Biscarri determina que a partir de les imatges extretes permeten observar la totalitat de l'esquelet que està format per ossos dislocats pel que fa al tronc. A l'interior del crani s'observen unes masses denses occipitals, que probablement corresponen a substàncies minerals utilitzades en el procediment de momificació.


== El nom ''Nesi'' ==
== El nom ''Nesi'' ==
Baqués suggereix que la possible atribució del nom de Nesi podria explicar-se si la mòmia hagués posseït un sarcòfag més explícit, peça que potser Toda va poder veure però que no comprà pel possible mal estat de conservació de dit sarcòfag. Aquesta possibilitat quedà refermada anys més tard amb la descoberta de la documentació inèdita de Toda on, per exemple, explica que onze mòmies estaven cadascuna amb la seva caixa però que es van anar desfent abans d'arribar al vaixell on havien de transportar-les al museu de ''Boulaq''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Saura Sanjaume|nom=Marta|títol=La Tomba de Sennedjem a Deir-El-Medina TT.1,|lloc=Barcelona|any=2006|isbn=8468005839}}</ref>
Baqués suggereix que la possible atribució del nom de Nesi podria explicar-se si aquesta hagués posseït un sarcòfag més explícit, peça que potser Toda va poder veure, però que no comprà pel possible mal estat de conservació del sarcòfag. Aquesta possibilitat quedà refermada anys més tard amb la descoberta de la documentació inèdita de Toda on, per exemple, explica que onze mòmies estaven cadascuna amb la seva caixa, però que es van anar desfent abans d'arribar al vaixell on havien de transportar-les al museu de ''Boulaq''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Saura Sanjaume|nom=Marta|títol=La Tomba de Sennedjem a Deir-El-Medina TT.1,|lloc=Barcelona|any=2006|isbn=8468005839}}</ref>


El nom de Nesi juntament amb els altres noms com Nesjons, Nesisis, Nesptah, Nespanebauib, etc. es poden atribuir tant a homes com a dones. Tots aquests noms presenten una relació entre ells. Per exemple, Neisis pot traduir-se com ''«ell (o ella) pertany a Isis»'', Nesptha com ''«ell (o ella) pertany a Ptah»'', etc.<ref>{{ref-llibre|cognom=Baques Estape|nom=Lorenzo|títol=Personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear.|consulta=30 gener 2014}}</ref>
El nom de Nesi juntament amb els altres noms com Nesjons, Nesisis, Nesptah, Nespanebauib, etc. es poden atribuir tant a homes com a dones. Tots aquests noms presenten una relació entre ells. Per exemple, Neisis pot traduir-se com ''«ell (o ella) pertany a Isis»'', Nesptha com ''«ell (o ella) pertany a Ptah»'', etc.<ref>{{ref-llibre|cognom=Baques Estape|nom=Lorenzo|títol=Personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear.|consulta=30 gener 2014}}</ref>
Línia 51: Línia 51:


== Conservació ==
== Conservació ==
[[Fitxer:Mòmia Nesi vitrina.JPG|miniatura|Vista general de la mòmia Nesi, i de la vitrina actual.]]
[[Fitxer:Mòmia Nesi vitrina.JPG|miniatura|Vista general de la Nesi, i de la vitrina actual.]]
Degut a la seva fragilitat, l'any 1986 la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]], en col·laboració amb el [[Getty Research Institute]] i l'empresa de serveis Mètode van procedir a instal·lar a la mòmia en una nova vitrina, donat que patia problemes de conservació.
A causa de la seva fragilitat, l'any 1986 la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]], en col·laboració amb el [[Getty Research Institute]] i l'empresa de serveis Mètode van procedir a instal·lar-la en una nova vitrina, donat que patia problemes de conservació.


La nova vitrina, segellada hermèticament, posseeix uns sensors que mesuren els nivells d'[[oxigen]], [[humitat relativa]] i [[temperatura]]. Tanmateix, també disposa de gas inert i es troba totalment estanc, fet pel qual tot l'oxigen queda absorbit, protegint la peça de la putrefacció de la matèria orgànica. El vidre de la vitrina disposa d'un filtre ultraviolat i un colorant que evita els danys produïts per la llum.
La nova vitrina, segellada hermèticament, posseeix uns sensors que mesuren els nivells d'[[oxigen]], [[humitat relativa]] i [[temperatura]]. Tanmateix, també disposa de gas inert i es troba totalment estanc, fet pel qual tot l'oxigen queda absorbit, protegint la peça de la putrefacció de la matèria orgànica. El vidre de la vitrina disposa d'un filtre ultraviolat i un colorant que evita els danys produïts per la llum.
Línia 58: Línia 58:
== Icona ==
== Icona ==
[[Fitxer:Ofrena floral Nesi per part de La Unió.jpg|miniatura|Ofrena floral a la Nesi]]
[[Fitxer:Ofrena floral Nesi per part de La Unió.jpg|miniatura|Ofrena floral a la Nesi]]
En tractar-se d'una peça tan singular ha fet que esdevingui un símbol popular per a la ciutat de [[Vilanova i la Geltrú]]. Per exemple, la mòmia rep anualment una ofrena floral per part de ''[[La Unió Vilanovina]]'', entitat que va proclamar la Nesi com a presidenta d'Honor de l'associació. A més a més, la mòmia Nesi és el logotip de les activitats infantils que es duen a terme a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]], el disseny del qual ha estat obra de l'il·lustrador Sebastià Serra.
En tractar-se d'una peça tan singular ha fet que esdevingui un símbol popular per a la ciutat de [[Vilanova i la Geltrú]]. Per exemple, rep anualment una ofrena floral per part de ''[[La Unió Vilanovina]]'', entitat que va proclamar la Nesi com a presidenta d'Honor de l'associació. A més, ha estat el logotip de les activitats infantils que es duen a terme a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]], el disseny del qual ha estat obra de l'il·lustrador Sebastià Serra.


== Exposicions ==
== Exposicions ==
Línia 66: Línia 66:
== Galeria ==
== Galeria ==
<gallery mode="packed-hover">
<gallery mode="packed-hover">
Fitxer:Mòmia Nesi BMVB 2964.jpg|Mòmia Nesi BMVB 2964
Fitxer:Mòmia Nesi BMVB 2964.jpg|Nesi BMVB 2964
Fitxer:Mòmia Nesi. Antiga disposició al Museu..jpg|Antic emplaçament de la mòmia Nesi, vitrina antiga.
Fitxer:Mòmia Nesi. Antiga disposició al Museu..jpg|Antic emplaçament de la Nesi, vitrina antiga.
Fitxer:Mòmia Nesi. Vitrina antiga 2..jpg|Antic emplaçament de la mòmia Nesi, vitrina antiga.
Fitxer:Mòmia Nesi. Vitrina antiga 2..jpg|Antic emplaçament de la Nesi, vitrina antiga.
Fitxer:Mòmia Nesi 2964.JPG|Fotografia de la mòmia Nesi que inclou situació de la peça dins en museu en l'antiga disposició.
Fitxer:Mòmia Nesi 2964.JPG|Fotografia de la Nesi que inclou situació de la peça dins en museu en l'antiga disposició.
Fitxer:Mòmia Nesi 3.JPG|Antiga vitrina on s'exposava la mòmia Nesi.
Fitxer:Mòmia Nesi 3.JPG|Antiga vitrina on s'exposava la Nesi.
Fitxer:Panoràmica Sala Egípcia.JPG|Panoràmica de la Sala Egípcia on actualment es troba exposada la mòmia Nesi.
Fitxer:Panoràmica Sala Egípcia.JPG|Panoràmica de la Sala Egípcia on actualment es troba exposada la Nesi.
</gallery>
</gallery>


Revisió del 09:57, 7 maig 2024

Infotaula d'obra artísticaMòmia Nesi
Tipusmòmia Modifica el valor a Wikidata
CreadorAnònim
Creaciós. VI aC
Materialorgànic
Mida19 (Amplada) × 83  (Llargada) cm
Col·leccióBiblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú

La Nesi és el cos momificat d'un infant de cinc anys que forma part de l'anomenada col·lecció Toda de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. És originari de Tebes (Egipte) i segons Eduard Toda, es tracta d'un infant datat a la dinastia XX[1]

Context Històric

Article principal: Dinastia XX

La dinastia XX, a la qual pertany la Nesi, fou una dinastia de l'antic Egipte que va marcar el final del Regne Nou (o Imperi Nou) vers el 1186 fins a una data pròxima al 1070 aC. Els fets més simbòlics d'aquest període són el regnat de Ramsés II i la conquesta de Nubia, així com la construcció dels temples d'Abu Simbel després de la batalla de Cadeix. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.[2]

Història

La peça forma part de la col·lecció d'antiguitats egípcies que Eduard Toda va portar quan va tornar de la seva estada com a cònsol espanyol al Caire entre 1884 - 1886. Segons diverses fonts,[3] en el moment en què Toda retornà i hagué de passar la duana, com no sabia com declarar aquest cos momificat, va passar-lo com a bacallà sec.

El mateix any 1886 Eduard Toda va dividir la col·lecció i va regalar una part dels objectes al recent museu vilanoví que havia fundat el seu amic Víctor Balaguer[1] i la resta la va cedir al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

La seva primera referència documental és del 29 de maig de 1885, moment en què Víctor Balaguer li notificà al bibliotecari, Joan Oliva i Milà, que Eduard Toda l'havia regalat.[4] El cos momificat de la Nesi està datat, aproximadament, en el Baix imperi d'Egipte, ja que la utilització de plantilles de cartó (en aquest cas les trobem sobre el pit i les cames) en les mòmies va començar al període saïta (dinastia XXVI) i es va generalitzar durant l'època grecoromana.

Presentació a Catalunya

Eduard Toda va donar una conferència el 16 de maig de 1886 on explicà en detall les excursions que va fer per Egipte i el significat i ús dels objectes que regalà al Museu Balaguer. Contava que l'1 de febrer del 1886 en l'expedició arqueològica a l'Alt Egipte dirigida pel professor Gaston Maspero a Deir al-Madinah, prop dels colossos de Mèmnon. Es descobrí en aquell moment la tomba de Sennedjem, un hipogeu intacte des de feia més de 3.000 anys. La cambra funerària no havia estat oberta d'ençà que la tancaren i això ho assegurava la porta de fusta que encara estava tancada, amb el passador tancat i segellat. La cambra estava intacta i conservava les mòmies, els sarcòfags, les ofrenes i altres equips funeraris. D'aquest sepulcre pertany la Nesi, donada al Museu Víctor Balaguer.[5]

En la citada conferència que donà Eduard Toda el 1886, l'arqueòleg atribuí aquest cos momificat a la dinastia XX i traduí els jeroglífics de les plantilles que té sobre el cos.

Descripció

La Nesi és el cos momificat d'un infant d'uns 5 anys de sexe indeterminat. Fa uns 83 centímetres de llargada per 19 centímetres d'amplada i uns 15,5 centímetres de profunditat. El cos momificat està embolcallat amb una bena de tela de lli i conserva a sobre dues plantilles policromades amb jeroglífics.

Plantilles

Detall superior de la plantilla
Detall inferior de la plantilla

Les mòmies després de ser completament embenades es decoraven amb tot un seguit de cartons policromats on hi havia dibuixos, jeroglífics, decoracions geomètriques, etc. Nesi està coberta per dues plantilles policromades sobre el pit i les cames que se subjecten a partir d'unes benes que es disposen de manera horitzontal.

La primera plantilla, a la part superior del cos, té un text jeroglífic amb una fórmula convencional de la deessa Nut protegint al difunt. La traducció dels jeroglífics van ser traduïts pel mateix Eduard Toda que diria: "Paraules de la deessa Nut: Sóc aquí per a protegir-te i m'estenc sobre teu rebutjant tots els mals". La plantilla de la part inferior, que es troba sobre les cames, diu: "Viva és la teva ànima, oh Osiris Nesi, justa de veu eternament".[6][7]

Tanmateix, els estudis duts a terme per Llorenç Baqués determinaran que la transcripció de la plantilla hauria de ser: "Viva és la teva ànima Osiris... just de veu, eternament". La traducció quedaria incompleta perquè en la plantilla hi ha un espai en blanc de 25 mm d'alçada sense jeroglífics pintats i tampoc hi ha traces que n'hi hagués hagut algun cop.[8] Segurament aquest espai en blanc estaria reservat al nom del difunt. A banda i banda de la columna del jeroglífic hi ha dos registres simètrics i afrontats, amb un fris de cobres i el xacal Anubis sobre un naos.

Radiografia

El cos momificat de la Nesi va ser radiografiada per Porta i Xarrié i les radiografies van ser estudiades per Domènec Campillo.[9] Segons aquest autor es tracta del cos momificat la mòmia d'un infant de cinc anys, normalment constituït i sense signes patològics, per això no es pot determinar el sexe de l'infant.[1] En una fitxa elaborada per Maria Biscarri determina que a partir de les imatges extretes permeten observar la totalitat de l'esquelet que està format per ossos dislocats pel que fa al tronc. A l'interior del crani s'observen unes masses denses occipitals, que probablement corresponen a substàncies minerals utilitzades en el procediment de momificació.

El nom Nesi

Baqués suggereix que la possible atribució del nom de Nesi podria explicar-se si aquesta hagués posseït un sarcòfag més explícit, peça que potser Toda va poder veure, però que no comprà pel possible mal estat de conservació del sarcòfag. Aquesta possibilitat quedà refermada anys més tard amb la descoberta de la documentació inèdita de Toda on, per exemple, explica que onze mòmies estaven cadascuna amb la seva caixa, però que es van anar desfent abans d'arribar al vaixell on havien de transportar-les al museu de Boulaq.[10]

El nom de Nesi juntament amb els altres noms com Nesjons, Nesisis, Nesptah, Nespanebauib, etc. es poden atribuir tant a homes com a dones. Tots aquests noms presenten una relació entre ells. Per exemple, Neisis pot traduir-se com «ell (o ella) pertany a Isis», Nesptha com «ell (o ella) pertany a Ptah», etc.[11] Per tant, Nesi seria l'abreviatura d'un nom més llarg. Se sap que a partir de la dinastia XXII era un nom per a homes i que a partir de la dinastia XVIII va ser utilitzat per a dones.[1]

Conservació

Vista general de la Nesi, i de la vitrina actual.

A causa de la seva fragilitat, l'any 1986 la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, en col·laboració amb el Getty Research Institute i l'empresa de serveis Mètode van procedir a instal·lar-la en una nova vitrina, donat que patia problemes de conservació.

La nova vitrina, segellada hermèticament, posseeix uns sensors que mesuren els nivells d'oxigen, humitat relativa i temperatura. Tanmateix, també disposa de gas inert i es troba totalment estanc, fet pel qual tot l'oxigen queda absorbit, protegint la peça de la putrefacció de la matèria orgànica. El vidre de la vitrina disposa d'un filtre ultraviolat i un colorant que evita els danys produïts per la llum.

Icona

Ofrena floral a la Nesi

En tractar-se d'una peça tan singular ha fet que esdevingui un símbol popular per a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Per exemple, rep anualment una ofrena floral per part de La Unió Vilanovina, entitat que va proclamar la Nesi com a presidenta d'Honor de l'associació. A més, ha estat el logotip de les activitats infantils que es duen a terme a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el disseny del qual ha estat obra de l'il·lustrador Sebastià Serra.

Exposicions

  • 1991 — Vida i mort a l'antic Egipte
  • 2008 — Del Nil a Catalunya

Galeria

  • Nesi BMVB 2964
    Nesi BMVB 2964
  • Antic emplaçament de la Nesi, vitrina antiga.
    Antic emplaçament de la Nesi, vitrina antiga.
  • Antic emplaçament de la Nesi, vitrina antiga.
    Antic emplaçament de la Nesi, vitrina antiga.
  • Fotografia de la Nesi que inclou situació de la peça dins en museu en l'antiga disposició.
    Fotografia de la Nesi que inclou situació de la peça dins en museu en l'antiga disposició.
  • Antiga vitrina on s'exposava la Nesi.
    Antiga vitrina on s'exposava la Nesi.
  • Panoràmica de la Sala Egípcia on actualment es troba exposada la Nesi.
    Panoràmica de la Sala Egípcia on actualment es troba exposada la Nesi.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Trullén, Josep Maria (direcció de la guía). Guia de les col·leccions del museu. [Barcelona]: Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2001. ISBN 84-931438-3-9 [Consulta: 10 febrer 2014]. 
  2. ↑ James (2005) pàg. 84
  3. ↑ Huguet, Olga «Nessie, la pequeña momia de Vilanova». El Periódico de Cataluña, 15-06-1984, pàg. 24. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014 [Consulta: 12 febrer 2014].
  4. ↑ Del Nil a Catalunya. El llegat d'Eduard Toda. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer (OALPVB), 2007 [Consulta: 18 desembre 2013]. 
  5. ↑ Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer, 26-05-1886 [Consulta: 30 gener 2014].
  6. ↑ Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer, 26-09-1886 [Consulta: 30 gener 2014].
  7. ↑ Toda, Eduard. Catálogo de la colección egipcia, 1887. 
  8. ↑ Baqués Estape, Llorenç. Galería de personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear, 1975. 
  9. ↑ «Las momias catalanas» (en castellà). El País, 22-01-2001. [Consulta: 14 juliol 2014].
  10. ↑ Saura Sanjaume, Marta. La Tomba de Sennedjem a Deir-El-Medina TT.1,, 2006. ISBN 8468005839. 
  11. ↑ Baques Estape, Lorenzo. Personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear. [Consulta: 30 gener 2014]. 

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mòmia Nesi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mòmia_Nesi&oldid=33468330»