Vés al contingut

Estació de Waddesdon Road: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 34: Línia 34:


== Brill Tramway ==
== Brill Tramway ==
El 23 de setembre de 1868 s'inaugurà la petita [[Aylesbury and Buckingham Railway]] (A&BR). Corria cap al sud partint de la [[línia de Varsity|línia d'Oxford a Bletchley]] (propietat de [[London and North Western Railway]]) a l'[[estació de Verney Junction]], via l'[[estació de Quainton Road]], fins finalment connectar amb la [[Great Western Railway]] a l'[[estació d'Aylesbury]].{{sfn|Connor|2000|p=47}}
El 23 de setembre de 1868 s'inaugurà la petita [[Aylesbury and Buckingham Railway]] (A&BR). Corria cap al sud partint de la [[Varsity Line]] (propietat de [[London and North Western Railway]]) a l'[[estació de Verney Junction]], via l'[[estació de Quainton Road]], fins finalment connectar amb la [[Great Western Railway]] a l'[[estació d'Aylesbury]].{{sfn|Connor|2000|p=47}}


[[Fitxer:3rd Duke of Buckingham and Chandos.png|upright|right|thumb|El duc de Buckingham, fundador de la Brill Tramway]]
[[Fitxer:3rd Duke of Buckingham and Chandos.png|upright|right|thumb|El duc de Buckingham, fundador de la Brill Tramway]]

Revisió del 13:00, 15 oct 2011

Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Waddesdon Road railway station» (anglès), amb llicència CC-BY-SA
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu ajudar a traduir-lo. Si roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula estacióWaddesdon Road
Estació de Waddesdon Road, amb una sola via
Informació general
MunicipiWaddesdon, Buckinghamshire (Anglaterra Anglaterra)
PropietariWotton Tramway
Nombre vies1
Data obertura1871 (mercaderies)
1872 (passatgers)
Data tancament1935 (London Transport)
Map
 51° 51′ 07″ N, 0° 56′ 48″ O / 51.8519°N,0.9468°O / 51.8519; -0.9468
Dades (Edifici)
TipusnoWD
Part denoWD
Característiques
Estat d'úsdecomissat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzaciónoWD

L'estació de Waddesdon Road, anomenada estació de Waddesdon abans de 1992, era un petit baixador a camp obert a Buckinghamshire, a Anglaterra. Fou inaugurat el 1871 com a part d'una línia amb remolcs de cavalls per ajudar al transport de mercaderies de les extenses pertinences del duc de Buckingham a la regió i també per connectar aquestes terres amb l'Aylesbury and Buckingham Railway a l'estació de Quainton Road. El 1872 la línia fou expandida i reconvertida per permetre'n l'ús per part de passatgers, i passà a ser coneguda com Brill Tramway. El 1899 la companyia amb seu a Londres Metropolitan Railway obtingué la gestió de la línia.

El 1933 Metropolitan Railway passà a ser de titularitat pública i esdevingué la Metropolitan Line del Metro de Londres i, tot i la seva localització rural, Waddesdon Road va esdevenir part del London Passenger Transport Board. Els gerents de la línia no veieren clar el seu futur com una ruta de passatgers viable econòmicament: l'estació de Waddesdon Road, juntament amb la resta de la Brill Tramway, foren clausurades a les darreries de l'any 1935.

L'estació fou molt usada pel transport de materials durant la construcció d'edificis per al baró Ferdinand de Rothschild a Waddesdon Manor durant les dècades de 1870 i 1880; a part d'això, però, no fou gaire utilitzada. L'estació estava mal situada, hi arribaven pocs trens de passatgers i, a més, tenia altres estacions amb millors connexions a una distància que fins i tot es podia fer a peu. El 1932, l'últim any complet d'operacions abans que Metropolitan Railway passes a ser de propietat pública, l'estació tan sols fou utilitzada per 281 viatges de passatgers, els quals només van generar 4 lliures de beneficis.

Brill Tramway

El 23 de setembre de 1868 s'inaugurà la petita Aylesbury and Buckingham Railway (A&BR). Corria cap al sud partint de la Varsity Line (propietat de London and North Western Railway) a l'estació de Verney Junction, via l'estació de Quainton Road, fins finalment connectar amb la Great Western Railway a l'estació d'Aylesbury.[1]

El duc de Buckingham, fundador de la Brill Tramway

El 3r duc de Buckingham i Chandos fou president de la London and North Western Railway del 1852 al 1861, i estava molt interessat en els ferrocarrils. A les primeries de la dècada de 1870 va decidir construir un ferrocarril lleuger per transportar béns entre les seves propietats de Buckinghamshire i l'estació de Quainton Road de la línia d'A&BR.[2][nota 1] La primera fase de la línia, coneguda com la Wotton Tramway, era una línia de 6,437 km que anava de Quainton Road fins a una via morta de carbó de Kingswood via Wotton; aquesta línia fou inaugurada l'1 d'abril de 1871.[2][5] Estava pensada per a vehicles de tracció a cavall, i és per això que fou construïda amb una tècnica en la qual s'utilitzen travesseres longitudinals (baulk road) per així evitar que els animals s'entrebanquessin.[6][7]

La pressió exercida per part dels residents i els negocis del poble proper de Brill féu que es construís una extensió de la línia l'any 1872 de Wotton a l'estació de Brill, als peus del turó de Brill, 1,2 km enllà del poble, situat sobre l'esmentat turó. Circulaven dos trens mixts diaris en cada direcció,[6][5][8] i la línia fou reanomenada a Brill Tramway. El duc va comprar dues locomòbils Aveling and Porter modificats per tal que poguessin treballar com a locomotores; ambdues tenien una velocitat màxima de 12,87 km/h,[8][9] encara que el límit màxim fou establert en 8,04 km/h (5 mph).[3]

El duc morí l'any 1889, i el 1894 els fideïcomissaris del seu patrimoni van establir l'Oxford & Aylesbury Tramroad Company (O&ATC) amb la intenció d'estendre la línia des de Brill fins a Oxford.[nota 2] L'1 de setembre de 1894, la Metropolitan Railway (MR) de Londres va arribar a Aylesbury,[1] i poc temps més tard era connectada amb la línia d'A&BR, amb serveis locals d'MR circulant via Quainton Road fins a Verney Junction a partir de l'1 d'abril de 1894.[1] Els trens directes des de l'estació terminal d'MR a Londres (a l'estació de metro de Baker Street) van comencar l'1 de gener de 1897.[1] A partir de l'1 de desembre de 1899, MR arrendà la Brill Tramway d'O&ATC i s'encarregà de l'operació dels serveis de la línia,[1] encara que aquesta seguia pertanyent a O&ATC.[10][nota 3]

Serveis

Waddesdon Road era la primera estació que es trobava en sortir de l'estació d'intercanvi de Quainton Road. Estava situada en camp obert i es trobava just al nord d'Akeman Street (coneguda com carretera A41 des de 1919),[12] uns 1,7 km al sud-est de Quainton Road, 1,6 km al nord-oest del poble de Waddesdon i a 1,19 km de Waddesdon Manor.[13] Inicialment, l'estació només comptava amb una sola plataforma inferior de fusta, que servia bàsicament per carregar i descarregar les mercaderies.[14] Després de la transferència de serveis a Metropolitan Railway l'any 1899, l'empresa va introduir a la línia un únic vagó de passatgers Brown Marshall;[14] fou en aquell moment quan una petita secció de la plataforma fou aixecada a l'alçada convencional per permetre l'accés dels passatgers al tren.[14]

L'estació fou molt utilitzada durant la construcció de Waddesdon Manor.

Inicialment l'estació era coneguda com Waddesdon Road Siding, però poc després de ser inaugurada fou reanomenada a Waddesdon.[12] L'1 d'octubre de 1922 l'estació propera Waddesdon Manor, que pertanyia a la Metropolitan Railway i estava situada al sud-est de Quainton Road, fou reanomenada a Waddesdon, per la qual cosa la primera hagué de ser reanomenada a Waddesdon Road per no donar peu a confusions.[12]

L'estació fou molt utilitzada durant la construcció d'immobles del baró Ferdinand de Rothschild a Waddesdon Manor durant la dècada de 1870 i 1880.[15] La fàbrica de maons de Brill enviava 25.000 maons per setmana mitjançant la Brill Tramway, i 7.100 tones de pedra de Bath provenien de Corsham.[15] A part del trànsit de béns associats amb la construcció de Waddesdon Manor, l'estació de Waddesdon Road no s'usava per gaire cosa més, només per distribuir llet de granges properes fins a Aylesbury i Londres.[15] A causa de la seva situació poc adequada –lluny dels pobles i llogarrets propers, i amb les estacions de Quainton Road i Waddesdon Manor, molt més freqüentades, molt a prop– l'estació de Waddesdon Road mai va ser gaire utilitzada per passatgers. El 1932, l'últim any operat per una empresa privada, només 281 passatgers van passar-hi, deixant tan sols uns ingressos de 4£ (unes 200£ de 2011) durant tot l'any.[16]

Estacions de tren i àrees poblades al veïnat de Waddesdon l'any 1903. Cap dels nuclis de població comptava amb Waddesdon Road (Waddesdon en aquest mapa) com l'estació més convenient.

A causa de la seva limitació tant per les locomotores de baixa qualitat com per un traçat barat que seguia els contorns dels turons, els trens circulaven a molt baixa velocitat per la zona: l'any 1882, un comboi tardava 13 minuts en completar la curta distància de Waddesdon Road fins a Quainton Road, i 57 minuts de Waddesdon Road a Brill.[17] Del 1872 al 1894 l'estació fou servida per dos trens de passatgers diaris en cada direcció, i entre 1895 i 1899 aquesta quantitat fou incrementada a tres.[18] Després de la transferència de serveis a Metropolitan Railway l'any 1899, l'estació era servida per quatre trens diaris en cada direcció, fins la seva clausura l'any 1935.[18] Les millores dutes a terme a la línia Oxford & Aylesbury Tramroad i les noves locomotores millorades de Metropolitan Railway van reduir el temps de viatge de Waddeson Road fins a Quaintion Road i fins a Brill a 6 minuts i 22 minuts, respectivament.[17]

Clausura

On 1 July 1933 the Metropolitan Railway, and all of London's other underground railways except the small Waterloo & City Railway, were taken into public ownership as part of the newly formed London Passenger Transport Board (LPTB).[10] As a consequence, despite its distance from London, Waddesdon Road station became part of the London Underground network.[19][nota 4]

Purple steam locomotive
One of the two Metropolitan Railway A Class locomotives in use on the Brill Tramway at the time of its closure

By this time the Brill Tramway was losing significant sums of money. Goods traffic had dwindled, and unlike other areas served by the former Metropolitan Railway there had not been a growth in population and thus passenger numbers remained low. Frank Pick, Managing Director of the Underground Group from 1928 and the Chief Executive of the LPTB, planned to move the new London Underground away from goods services to concentrate solely on serving passengers.[21] He saw the lines beyond Aylesbury to Brill and Verney Junction as having little future as financially viable passenger routes,[21] concluding that over £2,000 (about £100.000 as of 2024) would be saved by closing the Brill Tramway.[22] As a result, the LPTB decided to abandon all passenger services beyond Aylesbury.[1][21]

The Brill Tramway was closed on 1 December 1935,[1][23] with the last trains running on 30 November.[10][24] Upon the withdrawal of London Transport services the railway and stations reverted to the control of the by now almost dormant Oxford & Aylesbury Tramroad Company.[25] With no funds and no rolling stock of its own the O&ATC was unable to operate the line, and on 2 April 1936 the entire infrastructure of the line was sold at auction;[25] the most expensive lot sold was the 37 yd platform of Waddesdon Road station, which fetched £7 10s (about £880 as of 2024).[25] Excluding the station houses at Westcott and Brill, which were sold separately, the auction raised £112 10s (about £5670 as of 2024) in total.[25] No trace of the buildings at Waddesdon Road remains, but the former trackbed is now a public footpath known as the Tramway Walk.[15]

Metropolitan Line passenger trains ceased to run north of Aylesbury from 6 July 1936.[1] London and North Eastern Railway services (British Rail from 1948) continued to run from London's Marylebone station over the line to Verney Junction via Quainton Road until March 1963,[1] and the LPTB continued to maintain and to operate freight services over the Verney Junction line until 6 September 1947.[26] After the withdrawal of services from London, Verney Junction station remained open to serve trains on the Oxford–Bletchley line. It was closed following the withdrawal of services between Oxford and Cambridge from 1 January 1968.[27]

Notes

  1. ↑ Com que la línia proposada passava només per terres propietat del duc de Buckingham i de la Winwood Charity Trust –que consentiren la seva construcció[3]–, la línia no necessità aprovació parlamentària i es van poder començar els treballs immediatament.[2][4]
  2. ↑ En aquella època, els serveis de tren de Londres a Oxford eren molt pobres: si s'hagués construït la connexió entre Quainton Road i Oxford hauria estat la ruta més curta entre aquesta darrera i la ciutat de Londres.[6]
  3. ↑ Encara que des de 1899 els serveis eren operats per la Metropolitan Railway (Metropolitan Line of the London Underground a partir de juliol del 1933), el traçat i les estacions pertanyeren sempre a Oxford & Aylesbury Tramroad Company i eren controlades pels fideïcomissaris de les propietats del comte de Temple.[10] MR tenia l'opció de comprar la línia, però mai ho dugué a terme.[11]
  4. ↑ Despite being a part of the London Underground network, Waddesdon Road—in common with all Metropolitan Line stations north of Aylesbury—was never shown on the tube map.[20]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Connor, 2000, p. 47.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Oppitz, 2000, p. 73.
  3. ↑ 3,0 3,1 Simpson, 2005, p. 69.
  4. ↑ Mitchell i Smith, 2006, §iii.
  5. ↑ 5,0 5,1 Demuth, 2003, p. 6.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Horne, 2003, p. 18.
  7. ↑ Oppitz, 2000, p. 74.
  8. ↑ 8,0 8,1 Oppitz, 2000, p. 75.
  9. ↑ Simpson, 2005, p. 70.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Demuth, 2003, p. 18.
  11. ↑ Oppitz, 2000, p. 77.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Mitchell i Smith, 2006, §VIII.
  13. ↑ Mitchell i Smith, 2006, §ii.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Simpson, 2005, p. 72.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Simpson, 2005, p. 78.
  16. ↑ Jackson, 2006, p. 134.
  17. ↑ 17,0 17,1 Mitchell i Smith, 2006, §v.
  18. ↑ 18,0 18,1 Mitchell i Smith, 2006, §iv.
  19. ↑ Foxell, 2010, p. 66.
  20. ↑ Horne, 2003, p. 53.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Foxell, 2010, p. 72.
  22. ↑ Horne, 2003, p. 55.
  23. ↑ Foxell, 2010, p. 73.
  24. ↑ Plantilla:Cite newspaper The Times
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Horne, 2003, p. 56.
  26. ↑ Foxell, 2010, p. 155.
  27. ↑ Connor, 2000, p. 49.

Bibliografia

  • Connor, J. E.. Abandoned Stations on London's Underground. Colchester: Connor & Butler, 2000. ISBN 0947699309. OCLC 59577006. 
  • Demuth, Tim. The Spread of London's Underground. Harrow Weald: Capital Transport, 2003. ISBN 1854142666. 
  • Foxell, Clive. The Metropolitan Line: London's first underground railway. Stroud: The History Press, 2010. ISBN 0752453963. OCLC 501397186. 
  • Horne, Mike. The Metropolitan Line: An illustrated history. Harrow Weald: Capital Transport, 2003. ISBN 1854142755. 
  • Jackson, Alan. London's Metro-Land. Harrow: Capital History, 2006. ISBN 185414300X. OCLC 144595813. 
  • Mitchell, Vic; Smith, Keith. Aylesbury to Rugby. Midhurst: Middleton Press, 2006. ISBN 1904474918. 
  • Oppitz, Leslie. Lost Railways of the Chilterns. Newbury: Countryside Books, 2000. ISBN 1853066435. OCLC 45682620. 
  • Simpson, Bill. A History of the Metropolitan Railway. 3. Witney: Lamplight Publications, 2005. ISBN 1899246134. 

Bibliografia addicional

  • Connor, J. E.. London's Disused Underground Stations. Harrow Weald: Capital Transport, 2003. ISBN 1-85414-250-X. 
  • Hornby, Frank. London Commuter Lines: Main lines north of the Thames. 1. Kettering: Silver Link, 1999 (A history of the capital's suburban railways in the BR era, 1948–95). ISBN 1857941152. OCLC 43541211. 
  • Leboff, David; Demuth, Tim. No Need to Ask!. Harrow Weald: Capital Transport, 1999. ISBN 1854142151. 
  • Mitchell, Vic; Smith, Keith. Baker Street to Uxbridge & Stanmore. Midhurst: Middleton Press, 2006. ISBN 190447490X. OCLC 171110119. 
  • Mitchell, Vic; Smith, Keith. Marylebone to Rickmansworth. Midhurst: Middleton Press, 2005. ISBN 1904474497. OCLC 64118587. 
  • Mitchell, Vic; Smith, Keith. Rickmansworth to Aylesbury. Midhurst: Middleton Press, 2005. ISBN 1904474616. 
  • Simpson, Bill. A History of the Metropolitan Railway. 1. Witney: Lamplight Publications, 2003. ISBN 189924607X. 
  • Simpson, Bill. A History of the Metropolitan Railway. 2. Witney: Lamplight Publications, 2004. ISBN 1899246088. 
  • Wolmar, Christian. The Subterranean Railway. London: Atlantic, 2004. ISBN 1-84354-023-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Waddesdon_Road&oldid=8303569»