Unió de la Llengua Neerlandesa

Unió de la Llengua Neerlandesa

Nederlandse Taalunie
La seu al carrer Paleisstraat a L'Haia
Dades
Tipus	acadèmia de llengua
Idioma oficial	neerlandès
Història
Creació	9 setembre 1980
9 de setembre del 1980	Pacte sobre l'Unió de la Llengua Neerlandesa
Localització dels arxius	Casa de les Lletres
Governança corporativa
Seu	Paleisstraat 9 Den Haag la Haia (Països Baixos)
Propietari de	Taalunieversum (en)
Lloc web	taalunie.org

L'Unió de la Llengua Neerlandesa o la Nederlandse Taalunie (neerlandès) fou pactada el 1980 a Brussel·les per preservar la unitat de la llengua neerlandesa i per promoure la col·laboració internacional entre els països als quals és una llengüa oficial o molt usada. Els primes socis van ser Bèlgica i els Països Baixos.

L'Unió

Unió de la Llengua Neerlandesa

L'Unió de la Llengua Neerlandesa és un pacte de col·laboració en l'àmbit de la llengua, la filologia, l'ensenyament de la llengua i la literatura. Els pactants van decidir d'establir una ortografia comuna, desenvolupar junts eines cares i obres de referència, millorar l'ensenyament de la llengua i influir la política lingüística europea. L'Unió s'afanya per crear bones relacions amb Sud-àfrica, que malgrat el gran nombre de gent que parla afrikaans, una llengua molt parent al neerlandès, encara no és membre, igual que amb Namíbia on l'afrikans és una llengua vehicular. L'Unio també té una relació especial amb Indonèsia, on el neerlandès no és una llengua official però per el passat colonial encara molt parlat.

Antecedents

L'Unió té una llarga història, des de l'edat mitjana a les Disset Províncies, quan encara no hi havia cap ortografia ni nom oficial. Tot i que el mot Nederlantsch aparegué per a la primera vegada en un incunable de 1482, era de costum de nomenar la llengua segons la on hom es trobava. Les denominacions més freqüents van ser flamenc, brabançó i holandès i també Nederduits (baix alemany). Aquest fet va conduir a una confusió que subsisteix fins a avui, sobretot fora de la zona de parla neerlandesa. No són rares les persones a la penínsulat ibèrica que creien que flamenc i holàndès són dues llengües diferents.

Frontís de l'Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud de J.B. Verlooy

L'editor anversès Christoffel Plantijn va publicar el primer diccionari supraregional Dictionarium compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traducció de la bíblia del 1637, un eix central del moviment protestant nascut a Steenvoorde el 1556 i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Províncies i que va ser un motor contra l'ocupació espanyola. Els traductors van crear una comissió de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprehensible per un màximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traducció va ser una contribució major a l'unificació de la llengua. Finalment, durant la Guerra dels Vuitanta Anys molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “brabançons espanyols” van fugir l'intolerància religiosa del sobirà espanyol i trobar refugi a les Províncies Unides i sobretot a Amsterdam, on van contribuir al segle d'or neerlandes i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.

L'excisió de les Disset Províncies i la sagnia dels intel·lectuals del sud vers el nord va ser nefast, durant segles per al neerlandès als Països Baixos del sud, tot i que van romandre bescanvis culturals esporàdics. El 1788 Jan Baptist Verlooy, burgmestre de Brussel·les va escriure una Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud al qual evoca, entre altres, la unitat de la lliteratura i l'ortografia neerlandeses. Per la censura severa del govern austriac, havia de publicar-la anonimàment i a Maastricht

La separació política durant més de dos segles va augmentar considerablement les divergències i un part dels intel·lectuals optaven per a crear una “llengua flamenca”. Les quinze anys de reunió del nord i del sud durant el Regne Unit dels Països Baixos de 1815 a 1830 van despertar la idea de reunificar la llengua. Després de 1830, ans al contrari, el jove estat belga va voler dificultar la unificació de la llengua, com que aspirava crear una única llengua oficial, el francès. Dividir els belgues de parla neerlandesa per l'ortografia dels habitants dels Països Baixos, semblava una política ideal per a marginalitzar la llengua: una situació molt semblant a la política lingüística actual al País Valencià. El naixement del nacionalisme flamenc va ser massa fort. El 1849 es va organitzar un primer congrès lingüístic a Gant i el 1864 un primer decret belga sobre una ortografia uniforma del neerlandès que el 1883 va ser adoptat també pel govern dels Països Baixos. Des d'aleshores es van crear vàries comisions binacionals per a tractar els temes de la llengua, col·laboracions entre universtats del nord i del sud, congressos… que van conduir el 1980 a la creació de l'Unió de la Llengua Neerlandesa.

El pacte

El nom oficial del pacte és «Tracta entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos sobre l'Unió de la Llengua Neerlandesa». i l'objectiu és: «la integració dels Països Baixos i de la Comunitat neerlandesa de Bèlgica en l'ambit de la llengua i literatura neerlandeses al sentit més ampli.» Una de les seves activitats més conegudes és l'edició de la Llista de les paraules neerlandeses que és el registre normatiu de l'ortografia. Normalment es preveu una nova edició cada deu anys, però després de la controversia sobre l'édició actual, s'ha decidit que el 2015 no hi haura cap revisió.

El 12 de desembre Surinam va signar un pacte d'associació, aprovat pel parlament el 2004 i efectiu des del 1 de gener de 2005. El 2007 els Antilles Neerlandeses van seguir i el 2011 Aruba.