Captura de Neapolis: diferència entre les revisions
m r2.7.2) (Robot afegeix: bg:Битка при Неапол |
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q3625055 |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
[[Categoria:Victòries romanes]] |
[[Categoria:Victòries romanes]] |
||
[[Categoria:Batalles de la República Romana]] |
[[Categoria:Batalles de la República Romana]] |
||
[[bg:Битка при Неапол]] |
|||
[[en:Capture of Neapolis]] |
Revisió del 17:36, 15 març 2013
La captura de Nàpols (o de Neapolis) es refereix a la presa de la ciutat de Neapolis (l'actual Nàpols) durant el període conegut com la Segona Guerra samnita.
Antecedents
El 328 aC apareix una facció prosamnita a Nàpols[1] i el 327 aC s'estableix una guarnició de 4.000 samnites i 2.000 de homes de Nola a Neàpolis, desencadenant la Segona Guerra Samnita.[2]
El cònsol Quint Publili Filó va ocupar una posició entre Paleòpolis i Neapolis i va tallar les comunicacions entre ambdues i amb els samnites.
La captura
Els romans no van poder capturar la ciutat per setge o assalt, de manera que van haver d'utilitzar l'única altra opció disponible: la traïció. L'opinió de la ciutat variava de la causa samnita a la causa romana, de manera que es va tramar un complot amb Carilau i Nimfi[3] per permetre que les forces romanes comandades per Quint Publili Filó entressin a la ciutat en la nit[4] Quan va arribar la nit, els samnites esperaven uns vaixells a la costa i entretant un exèrcit romà va entrar per una porta,[4] mentre Luci Corneli Lèntul I cobria la possible arribada dels samnites. Un cop dins la batalla va començar i Paleòpolis va caure, el contingent de Nola es va retirar i a continuació va caure Neapolis.
Conseqüències
La captura de Neapolis va provocar la declaració de Segona Guerra samnita i la l'allunyament dels conflictes de la costa del Tirrè cap a les valls de l'interior i el litoral oriental.[4]
Referències
Bibliografia
- Salmon, Edward Togo. Samnium and the Samnites (en anglès). Cambridge University Press, 2010, p.218. ISBN 0521135729.