Quarta guerra samnita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Quarta Guerra Samnita)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarQuarta guerra samnita
Guerres samnites
The Growth of Roman Power in Italy.jpg
Expansió dels romans per Itàlia
Tipus guerra
Data 282 aC - 272 aC
Període antiga Roma
Escenari Península itàlica
Resultat Victòria romana
Campanya Guerres Samnites
Bàndols
República de Roma Tàrent i altres aliats com samnites, lucans, brucis, sènons
Modifica les dades a Wikidata

La Quarta guerra samnita fou un conflicte entre els pobles del sud encapçalats per Tàrent, sota el lideratge de Pirros d'Epir, i Roma. Va durar del 282 aC al 272 aC. El 282 aC els tarentins van formar una lliga contra Roma, en la que Samni hi va entrar, sota la direcció suprema de Pirros. Els samnites no van tenir molta activitat a la guerra i fins després de la batalla d'Heraclea no van enviar al primer contingent (279 aC). El 278 aC a la batalla d'Asculum els samnites van mostrar el seu valor però tot seguit Pirros va sortir cap a Sicília. Quan el 274 aC Pirros va tornar fou derrotat per Curius a Benevent, els samnites, tarentins i els altres aliats (lucans i brucis) no podien fer front a Roma. El 272 aC, després de la caiguda de Tàrent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brucis es van sotmetre i van demanar la pau i el cònsol Espuri Carvili Màxim Ruga i Luci Papiri Cursor van celebrar els triomfs sobre els samnites. Una revolta de la tribu samnita dels caracens el 269 aC fou ràpidament sufocada.