Lingala: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: Traient 40 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q36217
Línia 125: Línia 125:


[[Categoria:Llengües bantus|Lingala]]
[[Categoria:Llengües bantus|Lingala]]

[[als:Lingala]]
[[am:ሊንጋላ]]
[[cs:Ngalština]]
[[de:Lingála]]
[[en:Lingala language]]
[[eo:Lingala lingvo]]
[[es:Idioma lingala]]
[[eu:Lingala]]
[[fi:Lingala]]
[[fr:Lingala]]
[[hr:Lingala jezik]]
[[id:Bahasa Lingala]]
[[it:Lingua lingala]]
[[ja:リンガラ語]]
[[kbd:Лингалабзэ]]
[[kg:Dingala]]
[[ko:링갈라어]]
[[kv:Лингала (кыв)]]
[[ln:Lingála]]
[[lt:Ngalų kalba]]
[[nl:Lingala]]
[[nn:Lingala]]
[[no:Lingala]]
[[nov:Lingalum]]
[[pl:Język lingala]]
[[pms:Lenga Lingala]]
[[pnb:لنگالا]]
[[pt:Língua lingala]]
[[qu:Lingala simi]]
[[ru:Лингала]]
[[rw:Ilingala]]
[[sk:Lingalčina]]
[[sr:Лингала]]
[[sv:Lingala]]
[[sw:Kingala]]
[[ta:இலிங்கள மொழி]]
[[ug:لىنگالاچە]]
[[uk:Лінґала]]
[[wa:Lingala]]
[[zh:林加拉语]]

Revisió del 03:24, 16 març 2013

Infotaula de llenguaLingala
Lingála

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsNgala
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Rànquing-
Oficial aRepública del Congo, i República Democràtica del Congo (nacional)
Autòcton de10 millones
EstatAngola, República Centroafricana, República del Congo, y República Democrática del Congo
Classificació lingüística
Llengües nigerocongoleses

  Llengües atlàntico-congoleses
   Llengües volta-congoleses
    llengües benue-congo
     llengües bantuides
       Nororiental
        C.36D
         Bangi-Ntomba

          Lingala
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalització-
Codis
ISO 639-1ln
ISO 639-2lin
ISO 639-3lin
SILLIN
Glottologling1263 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUI-f Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelin Modifica el valor a Wikidata
IETFln Modifica el valor a Wikidata

El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

En el segle XIX, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Comores i Tanganyika. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck ( 1903).

El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.

Ús i Distribució

Distribució dels habitants de Lingala.

Fonologia i Escriptura

Fonologia

Vocals

Anterior Posterior
Tancada i u
Semitancada e o
Semioberta ɛ ɔ
Oberta a  

Consonants

Bilabial Llavi-< br/>DENTAL Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar
Oclusiva p b   t d       k ɡ
Nasal m   n   ɲ ŋ
Fricativa     f v s z ʃ (ʒ)        
Aproximant         j  
Aproximant lateral   l      

Exemples

Oració del Senyor

Tatá wa bísó, ozala o likoló
bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
basálá yangó o nsé,
lokóla bakosálaka o likoló
Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
límbisa mabé ma bísó
lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
Sálisa bísó tondima masngínyá t
mpé bíkísa bísó o mabé.


Enllaços externs

Hi ha una edició en Lingala de la Viquipèdia