Lingala: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 125: | Línia 125: | ||
[[Categoria:Llengües bantus|Lingala]] |
[[Categoria:Llengües bantus|Lingala]] |
||
[[als:Lingala]] |
|||
[[am:ሊንጋላ]] |
|||
[[cs:Ngalština]] |
|||
[[de:Lingála]] |
|||
[[en:Lingala language]] |
|||
[[eo:Lingala lingvo]] |
|||
[[es:Idioma lingala]] |
|||
[[eu:Lingala]] |
|||
[[fi:Lingala]] |
|||
[[fr:Lingala]] |
|||
[[hr:Lingala jezik]] |
|||
[[id:Bahasa Lingala]] |
|||
[[it:Lingua lingala]] |
|||
[[ja:リンガラ語]] |
|||
[[kbd:Лингалабзэ]] |
|||
[[kg:Dingala]] |
|||
[[ko:링갈라어]] |
|||
[[kv:Лингала (кыв)]] |
|||
[[ln:Lingála]] |
|||
[[lt:Ngalų kalba]] |
|||
[[nl:Lingala]] |
|||
[[nn:Lingala]] |
|||
[[no:Lingala]] |
|||
[[nov:Lingalum]] |
|||
[[pl:Język lingala]] |
|||
[[pms:Lenga Lingala]] |
|||
[[pnb:لنگالا]] |
|||
[[pt:Língua lingala]] |
|||
[[qu:Lingala simi]] |
|||
[[ru:Лингала]] |
|||
[[rw:Ilingala]] |
|||
[[sk:Lingalčina]] |
|||
[[sr:Лингала]] |
|||
[[sv:Lingala]] |
|||
[[sw:Kingala]] |
|||
[[ta:இலிங்கள மொழி]] |
|||
[[ug:لىنگالاچە]] |
|||
[[uk:Лінґала]] |
|||
[[wa:Lingala]] |
|||
[[zh:林加拉语]] |
Revisió del 03:24, 16 març 2013
Lingála | |
---|---|
Altres noms | Ngala |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 2.000.000 |
Rànquing | - |
Oficial a | República del Congo, i República Democràtica del Congo (nacional) |
Autòcton de | 10 millones |
Estat | Angola, República Centroafricana, República del Congo, y República Democrática del Congo |
Classificació lingüística | |
Llengües nigerocongoleses Llengües atlàntico-congoleses | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | - |
Codis | |
ISO 639-1 | ln |
ISO 639-2 | lin |
ISO 639-3 | lin |
SIL | LIN |
Glottolog | ling1263 |
Linguasphere | 99-AUI-f |
Ethnologue | lin |
IETF | ln |
El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.
Aspectes històrics, socials i culturals
Història
En el segle XIX, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Comores i Tanganyika. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck ( 1903).
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
Ús i Distribució
Fonologia i Escriptura
Fonologia
Vocals
Anterior | Posterior | |
---|---|---|
Tancada | i | u |
Semitancada | e | o |
Semioberta | ɛ | ɔ |
Oberta | a |
Consonants
Bilabial | Llavi-< br/>DENTAL | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||||||
Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
Fricativa | f | v | s | z | ʃ | (ʒ) | ||||||
Aproximant | j | |||||||||||
Aproximant lateral | l |
Exemples
Oració del Senyor
- Tatá wa bísó, ozala o likoló
- bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
- bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
- basálá yangó o nsé,
- lokóla bakosálaka o likoló
- Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
- límbisa mabé ma bísó
- lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
- Sálisa bísó tondima masngínyá t
- mpé bíkísa bísó o mabé.
Enllaços externs
Hi ha una edició en Lingala de la Viquipèdia |