Rafael de Penagos: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació Etiqueta: categories suprimides |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Listaref}} |
{{Listaref}} |
||
{{NF|1889|1954|Penagos}} |
|||
[[Categoría:Il·lustradors d'Espanya]] |
|||
[[Categoría:Art Deco]] |
|||
Revisió del 12:02, 8 maig 2013
Rafael de Penagos (Madrid,1889-1954) va ser un dibuixant i pintor espanyol. Va ser creador a Espanya de la il·lustració Art Déco, l'estil que marca la incorporació dels llenguatges de la modernitat a la vida coidiana.
Biografia
Penagos estudia a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on reb classes d'Emilio Sala i Antonio Muñoz Degrain, dos dels grans il·lustradors gràfics de la revista Blanco y Negro. Tot i que des del principi treballa la il·lustració gràfica i la pintura, va demostrar una gran qualitat en el dibuix. Participava a l'ambient cultural madrileny, i assistia sovint a les tertúlies de Valle-Inclán al Nuevo Café de Levante.
El seu fill, Rafael de Penagos (Madrid 1924-2010),va ser un conegut actor de doblatge.
El 1913, aconsegueix una beca d'estudis per a anar París i Londres. A la seva tornada, comença a desenvolupar una intensa activitat com a cartellista i publicista per a diferents cases comercials. Paral·lelament traballa com a il·lustrador[1] a les principals revistes del moment, com Nuevo Mundo, La Esfera o Blanco y Negro, i per a editorials com El Cuento Semanal o La Novela Corta.
El 1925, rep el guardó més prestigiós del moment: la medalla d'or en l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París. Un any després va realitzar el cartell de la pel·lícula de Florián Rey Agustina de Aragón.[2] Durant la Guerra Civil, Penagos viu a València, on ocupa la Càtedra de dibuix a l'Institut Obrer de València. És un dels veterans cartellistes republicans però, en aqueixos moments, la majoria de les revistes per a les quals havia treballat ja havien desaparegut. En 1948 marxa a l'exili a Sudamèrica (Xile i Argentina). En 1953 regressa a Espanya i, un any després, mor a Madrid, on havia ocupat la càtedra de Dibuix de el Institut de Batxillerat Cervantes.
Obra
Les il·lustracions Art Déco creades per Penagos representaven una nova societat urbana i moderna. Estaven protagonitzades per una nova dona, que passaria a definir-se com la “dona Penagos”: dona prima, sense malucs, que fumava, practicava els esports més sofisticats, mostrava gran afició per l'exòtic, etc.
La col·lecció més important que existeix, composta per 246 obres, actualment és propietat de la Fundació MAPFRE.
Referències
- ↑ Portada d'El comediante Fonseca de Vicente Blasco Ibáñez[1]
- ↑ Revista de la Academia del Cine Español núm. 184 diciembre de 2011 pág. 25