Pèl·let (combustible)

El pèl·let més sovint utilitzat al plural pèl·lets és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produïts a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta o agroalimentària així com de plantes anuals cultivats per a la bioenergia. La paraula va derivar-se de l'anglès pellet, que del seu costat prové del francès pelote (pilota), petita bola esfèrica o ovoide.

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. La pròpia lignina fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fusta. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos amb el medi ambient. L'ús de risidus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i que les residus frescs tenen una humitat de 50%bh que requereix un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte.

Pèl·lets

Prestacions

Pèl·lets tenen diversos avantatges respecte a la fusta:

• No es necessiten tallar arbres. S'utilitza deixalles de poda, tala o de fusteria
• En ser material reaprofitat, és un combustible més barat.
• Es pot dosificar. Una [[estufa de llenya normal només pot regular el foc ofegant. El que disminueix molt el rendiment tèrmic . En les estufes de pèl·lets és la pròpia estufa la que afegeix pèl·lets segons la demanda d'energia.
• Com que no es regulen ofegant-les es produeix molt menys monòxid de carboni.
• Com que no cal ficar troncs grans, la grandària de l'estufa es redueix, podent ser en alguns casos portàtil i autònoma.
• És més fàcil fer les estufes programables perquè s'encenguin o apaguin automàticament.
• En emplenar millor l'espai i tenir major densitat aparent, ocupen menys que els troncs o branques i caben en qualsevol recipient de qualsevol forma.
• Generen una quantitat apreciable de cendres d'origen vegetal i no tòxiques que es poden aprofitar com a adob o suplement mineral d'animals. Aquestes cendres són riques en calci i potassi.

Com avantatges afegits solen ser més barats que els combustibles tradicionals com el gasoil i produeix menys contaminants (diòxid de sofre SOx i dioxines).

Ocupa més lloc que el gasoil, per la qual cosa fa falta més lloc per emmagatzemar-lo o reposar les existències més vegades. Hi ha distribuïdors de pèl·lets nivell espanyol que poden assegurar el subministrament de pèl·let per contracte.

Respecte a altres formes tradicionals de biomassa com la llenya o les estelles té alguns desavantatges:

• De vegades es té accés a llenya a un preu molt baix o gratuït.
• Les estelles tenen una densitat energètica menor. No estan premsats ni tenen un granulat uniforme. Poden reunir gairebé tots els avantatges dels pèl·lets (automatització, aprofitament energètic ...) i les estelles són molt més fàcils de produir a partir de restes de poda o altres deixalla fusters. Només cal una trituradora adequada i s'evita el procés de premsat i no es necesita calor per a secar-les.
• Aquesta necessitat de processament extra dels Pèl·lets els fa més costosos de fabricar econòmica i energèticament.
• Si els pèl·lets passa per diversos sens fins d'alimentació es desfà una mica, el que crea serradures que obtura o dificulta de vegades l'alimentació de la caldera.
• La combustió de pèl·lets té un major consum d'aire, per la qual cosa es fa necessària una major ventilació de la sala de calderes de biomassa que una sala de calderes de gas, gasoil o altres tipus de combustible.
• Com tota combustió es creen residus, la qual implica una certa quantitat apreciable de cendra, que segons el tipus de pèl·lets que es cremin varia en volum.
• També hi ha diversos tipus de pèl·lets, segons la seva procedència (d'olivera, àlber, podes d'arbres de ciutat, etc.) I de la zona geogràfica, el que fa que el poder calorífic variï i, en conseqüència, no sigui apropiada la mateixa regulació en un lloc que en un altre.

Altres usos

També serveixen com a sòl per hàmsters.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèl·let

• «Pros y Contras de ciertas calderas o estufas de biomasa: pellets o pelets» (castellà) (en català: Pros i contres de les estufes amb pèl·lets.] Fábrica Cabrera
• «Avantatges de calderes de pèl·let»
• «Pellet Stoves vs. Wood Stoves: Which is Greener?» (anglès) (en català: Estufes de pèl·lets comparades a estufes convencionals de fusta, què és més verd?]