Oca: diferència entre les revisions
m Corregit: coneguts com oques, com -> coneguts com a oques, com |
+ Ref |
||
Línia 63: | Línia 63: | ||
Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per [[Titus Livi]] sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 a.C. |
Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per [[Titus Livi]] sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 a.C. |
||
El [[Joc de l'oca]] va ser inventat per [[Francesco de Medici]], que en va enviar una còpia<ref>[http://www.recoveredscience.com/gooseintro.htm Introducció al Joc de l'Oca]. {{en}}.</ref> a [[Felip II]] d'[[Espanya]]<ref>[http://www-cs.canisius.edu/~salley/Articles/goose.html Goose]. {{en}}.</ref> a mitjans del [[Segle XVI]].<ref>[http://www.boardgamegeek.com/game/2785 BoardGameGeek | Game of the Goose]. {{en}}.</ref> |
|||
El [[Joc de l'Oca]] té també l'origen en l'època romana.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} |
|||
Com en altres anàtides se n'obté el [[fetge gras]] a base de provocar la hipertròfia del [[fetge]] amb una alimentació forçada a través d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procès s'anomena ''gavage'' en francès i és objecte de crítica pels defensors dels animals. |
Com en altres anàtides se n'obté el [[fetge gras]] a base de provocar la hipertròfia del [[fetge]] amb una alimentació forçada a través d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procès s'anomena ''gavage'' en francès i és objecte de crítica pels defensors dels animals. |
Revisió del 14:48, 24 nov 2013
Enregistrament | |
---|---|
Les oques "autèntiques" són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formen la tribu Anserini, però estudis genètics recents situen també dins aquesta tribu els cignes dels gèneres Cygnus i Coscoroba, i també altres ocells no coneguts com a oques, com els del gènere Malacorhynchus.[1] No obstant això, moltes espècies de l'ordre Anseriformes, sobretot si tenen una grandària intermèdia entre els cignes i els ànecs, poden ser denominades "oca", encara que no estiguen classificades ni a la mateixa tribu, ni a la mateixa subfamília, ni encara a la mateixa família. Això l'oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), classificada a la subfamília dels tadornins (Tadorninae), l'oca esperonada (Plectropterus gambensis), classificada als plectropterins (Plectropterinae), l'oca garsera (Anseranas semipalmata), classificada a la família dels anseranàtids (Anseranatidae) i altres. En aquest article però, ens referim a aquelles espècies de la tribu Anserini, conegudes vulgarment com a oques.
Descripció
De color variable, són aus entre mitjanes i grans, però més petites que els cignes i amb el coll més curt. Les potes, moderadament llargues, i situades prou al centre del cos, els fan bons caminants, amb capacitat per córrer. Escàs dimorfisme sexual.
Hàbits
Les oques confinades a l'Hemisferi Nord són voladores poderoses, i algunes realitzen migracions regulars de milers de kilòmetres. Desenvolupen una conducta d'ostentació mútua abans de la còpula i són monògames, vivint en parella durant tot l'any. No obstant això, al revés que altres animals monògams, són territorials únicament durant la curta estació de cria. Són vegetarianes.
Llista d'oques
Hi ha quatre gèneres coneguts vulgarment com oques a la tribu Anatini.
- Gènere Cereopsis, amb una espècie.
- Gènere Anser, amb 8 espècies.
- Anser cygnoides - Oca cigne.
- Anser fabalis - Oca pradenca.
- Anser serrirostris.
- Anser brachyrhynchus - Oca de bec curt.
- Anser anser - Oca vulgar.
- Anser albifrons - Oca riallera grossa.
- Anser erythropus - Oca riallera petita.
- Anser indicus - Oca índia.
- Gènere Chen, amb tres espècies.
- Chen caerulescens - Oca de les neus.
- Chen rossii - Oca de Ross.
- Chen canagica.
- Gènere Branta, amb 6 espècies.
- Branta canadensis - Oca del Canadà.
- Branta hutchinsii - Oca de Hutchins.
- Branta sandvicensis - Oca de Hawaii.
- Branta bernicla - Oca de collar.
- Branta leucopsis - Oca de galta blanca.
- Branta ruficollis - Oca de coll roig.
Influències en la cultura
Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per Titus Livi sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 a.C.
El Joc de l'oca va ser inventat per Francesco de Medici, que en va enviar una còpia[2] a Felip II d'Espanya[3] a mitjans del Segle XVI.[4]
Com en altres anàtides se n'obté el fetge gras a base de provocar la hipertròfia del fetge amb una alimentació forçada a través d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procès s'anomena gavage en francès i és objecte de crítica pels defensors dels animals.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca |
- ↑ Cladograma basat en els estudis de Burgarella et col. Rev. 16-03-2011
- ↑ Introducció al Joc de l'Oca. (anglès).
- ↑ Goose. (anglès).
- ↑ BoardGameGeek | Game of the Goose. (anglès).