Vardar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:51, 19 gen 2014

Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de la república de Macedònia i de Grècia. Es el riu més llarg de Macedònia amb 388 kms.^[1]

El Vardar neix a Vrutok a les muntanyes Šar, a pocs kilòmetres al nord de Gostivar, a la república de Macedònia. Passa per Skopje i després arriba a Grècia septentrional fins a desaiguar al golf Thermaic a la mar Egea, a l'oest de Tessalònica, a la Macedònia grega. La part grega del riu mesura 87 kms. El riu dona el seu nom al vent vardharis o vardarec, que bufa al llarg de la vall del Vardar i aporta un aire fred a la regió de Tessalònica. El Vardar dona també el seu nom a un club de futbol (FK Vardar Skopje).

Històricament estava al Macedònia on formava el límit entre Bottiea i Migdònia; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (Scopia) i desaiguava al golf ja llavors anomenat golf Thermaic, a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'Axiòpolis, a la Grècia clàssica.

Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila bizantina de Pel·la rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la Batalla de Kosovo Polje el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'Anatòlia. Vers 1475 existia un sandjak de Wardar amb capital a Karaferye o Beroia però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de Selanik. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel tractat de Londres de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la II Guerra Mundial de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia es va fer independent el 1991.

Afluents principals

Per l'esquerra :
- Lepenac
Per la dreta:
- Tsrna

Notes

↑ La longitud total del riu és de 420 kms segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardar

Wikipèdia en francès

[1] La longitud total del riu és de 420 kms segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159

[1]

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 Històricament estava al [[Regne de Macedònia|Macedònia]] on formava el límit entre [[Bottiea]] i [[Migdònia de Macedònia|Migdònia]]; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (''Scopia'') i desaiguava al golf ja llavors anomenat [[golf Thermaic]], a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'[[Axiòpolis]], a la Grècia clàssica.
-Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila bizantina de [[Pel·la (Macedònia)|Pel·la]] rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complert després de la [[Batalla de Kosovo Polje]] el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'[[Anatòlia]]. Vers 1475 existia un sandjak de '''Wardar''' amb capital a Karaferye o [[Beroia]] però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de [[Selanik]]. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel [[Tractat de Londres (1913)|tractat de Londres]] de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]] (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la [[II Guerra Mundial]] de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia es va fer independent el [[1991]].
+Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila bizantina de [[Pel·la (Macedònia)|Pel·la]] rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la [[Batalla de Kosovo Polje]] el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'[[Anatòlia]]. Vers 1475 existia un sandjak de '''Wardar''' amb capital a Karaferye o [[Beroia]] però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de [[Selanik]]. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel [[Tractat de Londres (1913)|tractat de Londres]] de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]] (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la [[II Guerra Mundial]] de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia es va fer independent el [[1991]].
 == Afluents principals ==