Subgrup de la serpentina: diferència entre les revisions
Ampliació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
[[Categoria:Minerals de magnesi]] |
[[Categoria:Minerals de magnesi]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Fil·losilicats (minerals)]] |
||
Revisió del 13:34, 1 feb 2014
 Serpentina | |
|---|---|
 | |
| Epònim | serps  |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
| Color | verd, groc, marró, negre i vermellós |
| Fractura | concoide |
| Duresa | 3 a 4 |
| Color de la ratlla | blanca, gris |
| Densitat | 2,5 a 2,6 |
| Símbol | Srp |
La serpentina és com es coneix popularment un grup de minerals de la classe dels silicats anomenat grup serpentina, i la roca composta principalment pels minerals del grup de la serpentina s'anomena serpentinita.
El seu color verd oliva i la seva aparença llisa o amb escates són la base del seu nom en llatí serpentinus, que significa "serp de roca," segons Best (2003). S'originen en alteracions metamòrfiques de la peridotita i el piroxè. Les serpentines també poden pseudomorficament substituir altres silicats de magnesi. El sòl de serpentina normalment conté molta argila i és tòxic per a moltes plantes degut al seu alt contingut de níquel, crom i cobalt. La flora d'aquests sòl és particular.
Alguns tipus de serpentina s'han usat en joieria, de vegades sota el nom de jade fals o jade Teton.[1][2]
Usos
Les serpentines tenen molts usos industrials com en les vies de ferrocarrils, material de construcció i els tipus asbestiformes en aillants tèrmics i elèctrics. L'asbest de serpentina, alliberat a l'aire, és perjudicial a llarg termini per a la salut.
Emblema de l'estat de Califòrnia
L'any 1965 Califòrnia designà oficialment aquest mineral com La roca oficial de l'estat i l'emblema litològic (“the official State Rock and lithologic emblem”).[3]
Grup serpentina
El grup serpentina descriu un grup de minerals fil·losilicats hidrosos amb magnesi i ferro; poden enir petites quantitats d'altres elements incloent crom, manganès, cobalt i níquel. En mineralogia i gemmologia, la serpentina es pot referir a qualsevol de les 24 varietats que pertanyenal grup de la serpentina. Els minerals que composen aquest grup són: amesita, antigorita, baumita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, clinocrisòtil, cronstedtita, dickita, fraipontita, greenalita, halloysita, caolinita, kellyita, lizardita, manandonita, nacrita, népouita, odinita, ortocrisòtil, paracrisòtil, pecoraita, vorhauserita.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subgrup de la serpentina |
- ↑ National Park Service
- ↑ Hunter, Sir William Wilson and Burn, Sir Richard, The Imperial Gazeteer of India, Vol. 3, Oxford, England: Clarendon Press, Henry Frowde Publishers (1907), p. 242
- ↑ California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8
- R. V. Dietrich – Gemrocks
- Mineral description from Mineral galleries
- Best, Myron G. (2003), Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edition. Blackwell Publishing. ISBN 1-4051-0588-7
- Kruckeberg, Arthur R. (2002) Geology and Plant Life: the Effects of Landforms and Rock Types on Plants. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-98452-X
- Evans, Bernard W. (2004), The Serpentinite Multisystem Revisited: Chrysotile is Metastable. In: International Geology Review, v. 46, pages 479–506
- Hoskins, W. G. (1976) One Man's England. Chap. 7: Cornwall, pp. 73. London: BBC