Diferència entre revisions de la pàgina «Ibn Túmart»

Salta a la navegació Salta a la cerca
35 bytes afegits ,  fa 5 anys
Noms en àrab segons proposta IEC
m (Corregit: Historia politica del > Historia política del)
(Noms en àrab segons proposta IEC)
Era un berber originari de fraccions tribals dels [[masmuda]]. El [[1106]] va abandonar el seu lloc de naixement, les muntanyes de l'[[Anti Atles]] i se'n va anar a [[Còrdova]] on va passar un any. Després va anar a [[Alexandria]], [[la Meca]] i [[Bagdad]].
 
Vers el [[1116]]/[[1117]] va retornar a [[Ifriquiya]] i el [[Magrib]] on va començar a predicar una observança religiosa estricte; els seus coneixement i la seva pietat el feien un centre d'atracció per molts habitants de les muntanyes i als pobles trobava un auditori atent. Un dels seus primers deixebles sinó el primer, fou [[Abu -Bakr ibn AliAlí as-Sanhají al-SanhadjiBàydhaq|Abu-Bakr ibn Alí as-Sanhají]] conegut com [[al-Baydhak]]Bàydhaq, que se li va unir pel camí, segurament a [[Tunis]]. A [[Mallala]], prop de [[Bugia]], es va trobar amb [[Abd -al-Mumin benibn AliAlí]] i es va produir la unió entre el magnetisme personal d'Ibn Tumart i el geni organitzatiu i militar d''''Abd -al-Mumin'''. Quan va arribar al Marroc, Ibn Tumart es va trobar amb el mateix [[soldà]] [[almoràvit]] [[AliAlí ibn YusufYússuf]], al que criticava per l'abandonament dels principis religiosos, i que va organitzar uin debat entre Ibn Tumart i un grup de mestres religiosos; Ibn Tumar va guanyar el debat; els mestres religiosos es van dividir en dos bàndols: uns que el consideraven un perill pel règim i demanaven la seva execució i els altres que deien que no se li podia fer res perquè no era culpable de cap crim contra la xara; mentre [[Alí ibn Yusuf]]Yússuf dubtava, el cap del segon grup, [[Yintan ibn Umar]], va agafar a Ibn TumartTúmart sota la seva protecció i el va fer retirar a [[Aghmat]]. Allí també es van produir disturbis a causa de les seves predicacions.
 
Fins aleshores Ibn TumartTúmart no encapçalava un moviment organitzat d'oposició al règim, sinó un sistema de pràctica religiosa personal que no implicava altra gent que els que voluntàriament el volia seguir. Però els disturbis a Aghmat van alertar a Ali ibn Yusuf que va ordenar agafar a Ibn Tumart i portar-lo a [[Marràqueix]]. Quan el predicador va refusar acompanyar als enviats d'Ali, es va trobar de fet en rebel·lió. Poc abans havia obtingut el suport d'[[Ismail Igig]], cap de la tribu [[Hazardja]], i d'Umar Inti i Yusuf ibn Wanudin, caps dels [[Hintata]], i això el va convertir sobtadament en el cap d'una força tribal militar important, unida més per la seva oposició als almoràvits que per la pràctica religiosa d'Ibn Tumart. Aquest es va dirigir a la seva vila natal d'[[Igilliz]] el [[1121]] i es va instal·lar en una cova (''al-Ghar al-mukaddas'', no identificada) i va començar a predicar la imminent aparició del ''[[mahdimahdí]]'' al [[Magrib]]. Finalment en un discurs davant les tribus on va detallar les característiques del mahdi, [[Abd -al-Mumin]] i nou homes més es van acostar i el primer va dir:
{{citació|AquestosAquests signes no es troben en ningú més que en tu. Tu ets els el ''mahdimahdí''.}}
Així fou aclamat i se li va jurar fidelitat.
 
Els dos anys següents va ser de lluites amb els almoràvits i la major part de l'anti Atles i el [[Sus]] va passar a mans dels seguidors d'Ibn TumartTúmart, al que donaven suport totes les tribus masmudes. Però quan els almoràvits, alarmats, van enviar un exèrcit poderós, Ibn Tumart es va traslladar (emigrar segons la terminologia del moviment) a [[Tinmallal]] o [[Tinmal]] ([[1123]]) a la vall del [[Nfis]] a uns 75 km al sud-sud-oest de Marràqueix. Els habitants de la regió foren exterminats i substituïts per seguidors del mahdi.
 
En els següents anys els seus seguidors es van dedicar a consolidar la seva obra estenent el poder almohade aprofitant els problemes que els almoràvits tenien a l'[[Àndalus]]. No obstant el grup dels [[masmuda]] estava molt fragmentat en tribus geloses una de l'altra, i encara que totes les tribus (de tots els grups) de les muntanyes eren contraries als almoràvits i per tant donaven suport als almohades, no tenien una bona cohesió entre elles. El [[1128]]/[[1129]] va començar el ''[[tamyiz]]'', l'eliminació sistemàtica de tots els dissidents i l'articulació d'una direcció de deu líders.
 
Sigui per distreure els pensaments de la repressió o perquè aquesta havia fet forts i cohesionats als almohades, finalment Ibn Tumart va decidir la conquesta de Marràqueix amb un exèrcit dirigit per [[BashirBaixir al-WansharisiWanxarissí]]. La capital almoràvit fou assetjada durant sis setmanes ([[1130]]) sense èxit i finalment foren derrotats a [[al-Buhayra]] a meitat de l'any [[1130]], batalla en la que van morir cinc dels deu líders. Un parell de mesos després (a l'agost) va morir el Mahdi i en aquesta situació la seva mort fou amagada durant tres anys fins que el [[1132]] fou proclamat [[Abd Abda-al-Mumin benibn Ali]]Alí.
 
==Bibliografia ==
21.492

modificacions

Menú de navegació