Lluïsa Casagemas i Coll: diferència entre les revisions
Línia 18: | Línia 18: | ||
Era filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del [[Banc de Catalunya]]; va tenir quatre germans, entre ells el pintor [[Carles Casagemas i Coll]]. |
Era filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del [[Banc de Catalunya]]; va tenir quatre germans, entre ells el pintor [[Carles Casagemas i Coll]]. |
||
Estudià composició amb [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach]], cant amb [[Giovanna Bardelli]] i violí amb [[Agustí Torelló i Ros|Agustí Torelló]] a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre |
Estudià composició amb [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach]], cant amb [[Giovanna Bardelli]] i violí amb [[Agustí Torelló i Ros|Agustí Torelló]] a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre ''Schiava et Regina'', òpera fantàstica en tres actes amb llibret amb llibret de [[Josep Barret]], que s'havia d'estrenar al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona la temporada [[1893]]-[[1894]], un fet completament excepcional en l'època.<ref name="CruzZecchi2004"></ref> Tanmateix, l'atemptat anarquista del [[7 de novembre]] d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai. |
||
L'autora la va presentar a l'[[Exposició Universal]] de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburg]] va fer estrenar-ne algunes parts al [[Palacio Real de Madrid]] el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al [[Conservatori del Liceu]] en 1896.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-3/33409928/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref>. [[Amadeu Vives]], que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veucat/id/287/rec/2| ''La veu de Catalunya'']</ref> la força dramàtica i la passió de l'autora. |
|||
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, ''I briganti'', segons el llibret d'[[Andrea Maffei]] basat en ''Els bandits'' de [[Friedrich Schiller]], que ja havien fet servir [[Saverio Mercadante]] i [[Giuseppe Verdi]]. |
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, ''I briganti'', segons el llibret d'[[Andrea Maffei]] basat en ''Els bandits'' de [[Friedrich Schiller]], que ja havien fet servir [[Saverio Mercadante]] i [[Giuseppe Verdi]]. |
Revisió del 13:15, 25 oct 2014
Lluïsa Casagemas i Coll, a la revista Barcelona cómica del 9.6.1894 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 desembre 1873 Barcelona |
Mort | 1945 (71/72 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | compositora, violinista |
Gènere | Òpera |
Família | |
Pare | Manuel Casagemas i Labrós |
Germans | Carles Casagemas i Coll Josefa Casagemas i Coll |
Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 1873 - c.1942) fou una compositora catalana del final del segle XIX, una de les primeres dones compositores d'òpera a Catalunya.[1]
Biografia
Era filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del Banc de Catalunya; va tenir quatre germans, entre ells el pintor Carles Casagemas i Coll.
Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre Schiava et Regina, òpera fantàstica en tres actes amb llibret amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època.[1] Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.
L'autora la va presentar a l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al Palacio Real de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu en 1896.[2]. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà[3] la força dramàtica i la passió de l'autora.
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Els bandits de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.
Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, La bergeronnette és l'opus 230.
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en 1927 a Barcelona.[4][5] Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a 1936; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no es citada entre els assistents als funerals.
Obres
- Crepusculo for orchestra (1893)
- Schiava e regina, opera (1879–1881)
- I briganti; Montserrat, opera (op. 227)
Catàleg
El Diccionario biografico de músicos españoles[6] (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora.
Discografia
- Compositores catalanes. Generació modernista (CD). Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[7]
Bibliografia
- Joaquin Navarro, ed. Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal. Barcelona, Editorial Planeta, 2002, pàg. 117
- Las compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad (2008). CDMC. Madrid: Ministerio de Cultura.
- Ozaita,M. L. (1995). "Las compositoras españolas" en Adkins Hiti, P. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música.
- Sadie, Julie; Samuel, Rhian (eds) (1996). The new Grove dictionary of women composes. London: McMillan.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cruz, Jacqueline; Zecchi, Barbara. La mujer en la España actual: evolución o involución?. Barcelona: Icaria Editorial, 1 gener 2004, p. 397. ISBN 978-84-7426-705-1 [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ [1]
- ↑ La veu de Catalunya
- ↑ [2]
- ↑ [3]
- ↑ Felip Pedrell «Diccionario Biogràfico de músicops españoles». 1894 [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ «Compositores Catalanes». La ma de guido. [Consulta: 19 maig 2014].