Košice: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 45: | Línia 45: | ||
[[Fitxer:Coat of Arms Statue, Košice, Slovakia 1.jpg|thumb|Estela amb l'escut d'armes de la vila i la catedral de fons.]] |
[[Fitxer:Coat of Arms Statue, Košice, Slovakia 1.jpg|thumb|Estela amb l'escut d'armes de la vila i la catedral de fons.]] |
||
El primer document escrit que fa menció de l'establiment d'una comunitat data del [[1230]] amb el nom de Villa Cassa.<ref>{{ref-web|url=http://www.kosice.sk/clanok.asp?sekcia=historia|llengua=en, sk|títol=Short History of Kosice|consulta=19 febrer 2010}}</ref> Les altres formes antigues trobades relacionades amb el nom de Košice són Cassa, Kassa o Kossa. L'origen no és conegut, però l'explicació més probable seria que el lloc tingués un nom d'origen eslau que es podria traduir per «Gent de Koša», on Koša seria el cognom d'una família. La conca de Košice ja estava habitada a l'època de la colonització hongaresa i després alemanya, però els nouvinguts haurien pres el nom de les poblacions locals. A continuació, els administradors alemanys de la vila transformaren el nom en Kaschau i els hongaresos en Kassa. La forma llatinitzada Cassòvia i el seu adjectiu cassovès provindria del [[Renaixement]] i de l'[[Humanisme]].<ref>{{ref-web|url=http://www.cassovia.sk/historiaclanky/nazovmesta/|títol=Názov mesta a jeho pôvod|llengua=sk|autor= Ondrej Halaga|consulta=5 març 2010}}</ref> |
El primer document escrit que fa menció de l'establiment d'una comunitat data del [[1230]] amb el nom de Villa Cassa.<ref>{{ref-web|url=http://www.kosice.sk/clanok.asp?sekcia=historia|llengua=en, sk|títol=Short History of Kosice|consulta=19 febrer 2010}}</ref> Les altres formes antigues trobades relacionades amb el nom de Košice són Cassa, Kassa o Kossa. L'origen no és conegut, però l'explicació més probable seria que el lloc tingués un nom d'origen eslau que es podria traduir per «Gent de Koša», on Koša seria el cognom d'una família. La conca de Košice ja estava habitada a l'època de la colonització hongaresa i després alemanya, però els nouvinguts haurien pres el nom de les poblacions locals. A continuació, els administradors alemanys de la vila transformaren el nom en Kaschau i els hongaresos en Kassa. La forma llatinitzada Cassòvia i el seu adjectiu cassovès provindria del [[Renaixement]] i de l'[[Humanisme]].<ref>{{ref-web|url=http://www.cassovia.sk/historiaclanky/nazovmesta/|títol=Názov mesta a jeho pôvod|llengua=sk|autor= Ondrej Halaga|consulta=5 març 2010}}</ref> |
||
== Geografia == |
|||
=== Situació === |
|||
Košice es troba en una depressió oberta cap al sud en què flueix el riu [[Hornád]], un subafluent del [[Tisza]]. Està envoltada per les muntanyes de Čierna Hora al nord i els turons de Volovské Vrchy a l'oest, aquestes dues formacions forment part del conjunt de les [[muntanyes Metal·líferes Eslovaques]]. A l'est, els [[turons de Slanec]] tanquen la depressió. |
|||
L'altitud mitjana del territori de la vila és de 208 m, el punt més baix situat a 184 m a la vora del [[Hornád]] i el més elevat a 851 m a la cima del turó anomenat Vysoký Vrchk.<ref name=cartographicinfo group=k/> Les zones construïdes es troben a la depressió a una alçada mitjana de 200 m, només alguns pocs barris perifèrics estan construïts als vessants dels turons, a una alçada de 300 m. La superfície de la ciutat és de 24.382 ha, de les quals 9.270 (38%) eren el [[2003]] terres agrícoles.<ref name=cartographicinfo group=k/> Al nord i a l'oest, als massissos de Volovské Vrchy i Čierna Hora, la vila té 19.432 ha de boscos que sobrepassen els seus límits administratius, per la qual cosa es converteix en el segon propietari forestal d'Europa central no estatal després de la ciutat de [[Viena]]. |
|||
== Relacions internacionals == |
== Relacions internacionals == |
Revisió del 15:22, 23 nov 2014
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Eslovàquia | ||||
Regió | Košice | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 229.040 (2021) (945,16 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 242,33 km² | ||||
Banyat per | Hornád | ||||
Altitud | Mitjana 206 | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1230 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 040 00 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 055 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | kosice.sk | ||||
Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia. Comptava amb 239.797 habitants en l'any 2013, i és la segona ciutat més gran d'Eslovàquia després de la capital, Bratislava.
Toponímia
El primer document escrit que fa menció de l'establiment d'una comunitat data del 1230 amb el nom de Villa Cassa.[1] Les altres formes antigues trobades relacionades amb el nom de Košice són Cassa, Kassa o Kossa. L'origen no és conegut, però l'explicació més probable seria que el lloc tingués un nom d'origen eslau que es podria traduir per «Gent de Koša», on Koša seria el cognom d'una família. La conca de Košice ja estava habitada a l'època de la colonització hongaresa i després alemanya, però els nouvinguts haurien pres el nom de les poblacions locals. A continuació, els administradors alemanys de la vila transformaren el nom en Kaschau i els hongaresos en Kassa. La forma llatinitzada Cassòvia i el seu adjectiu cassovès provindria del Renaixement i de l'Humanisme.[2]
Geografia
Situació
Košice es troba en una depressió oberta cap al sud en què flueix el riu Hornád, un subafluent del Tisza. Està envoltada per les muntanyes de Čierna Hora al nord i els turons de Volovské Vrchy a l'oest, aquestes dues formacions forment part del conjunt de les muntanyes Metal·líferes Eslovaques. A l'est, els turons de Slanec tanquen la depressió.
L'altitud mitjana del territori de la vila és de 208 m, el punt més baix situat a 184 m a la vora del Hornád i el més elevat a 851 m a la cima del turó anomenat Vysoký Vrchk.[k 1] Les zones construïdes es troben a la depressió a una alçada mitjana de 200 m, només alguns pocs barris perifèrics estan construïts als vessants dels turons, a una alçada de 300 m. La superfície de la ciutat és de 24.382 ha, de les quals 9.270 (38%) eren el 2003 terres agrícoles.[k 1] Al nord i a l'oest, als massissos de Volovské Vrchy i Čierna Hora, la vila té 19.432 ha de boscos que sobrepassen els seus límits administratius, per la qual cosa es converteix en el segon propietari forestal d'Europa central no estatal després de la ciutat de Viena.
Relacions internacionals
Representacions diplomàtiques
Hi ha a Košice 7 consolats. El consolat general d'Hongria es troba al carrer Hlavná; els sis altres consulats són els de Bèlgica, Espanya, Turquia, Rússia, Mongòlia i Alemanya.
França i la República Txeca hi compten amb un centre cultural, l'Alliance française de Košice i el Centre Txec de Košice.
Euroregions
Košice juga un paper important en la cooperació regional transnacional amb la seva condició de seu d'oficina nacional de l'Euroregió Carpats, i d'ençà l'1 de desembre de 2000, un dels pols de l'Euroregió bipolar de Košice-Miskolc.
Ciutats agermanades
- Budapest, Hongria, 7 de maig de 1997
- Miskolc, Hongria, 7 de maig de 1997
- Bursa, Turquia, 29 de març de 2000
- Cottbus, Alemanya, 6 de juliol de 1992
- Wuppertal, Alemanya, 22 de maig de 1980
- Katowice, Polònia, 6 de maig de 2000
- Krosno, Polònia, 6 de maig de 2000
- Rzeszów, Polònia, 23 de novembre de 1991
- Mobile, Estats Units, 20 de març de 1992
- Moscou, Rússia, 20 novembre de 2000
- Sant Petersburg, Rússia, 28 d'octubre de 1995
- Niš, Sèrbia, 22 de març de 2001
- Ostrava, República Txeca, 24 de maig de 2001
- Plòvdiv, Bulgària, 29 de novembre de 2000
- Raahe, Finlàndia, 28 de juny de 1987
- Verona, Itàlia, 20 d'agost de 1992
- Újhorod, Ucraïna, 16 de gener de 1993
- Vysoké Tatry, Eslovàquia, 30 de juny de 2006
Fills il·lustres
- Etelka Gerster (1855-1920) soprano.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Košice |
Precedit per: Guimarães Maribor |
Capital Europea de la Cultura juntament amb Marsella () 2013 |
Succeït per: Umeå Riga |
Plantilla:Enllaç AB
Plantilla:Enllaç AD
- ↑ «Short History of Kosice» (en en, sk). [Consulta: 19 febrer 2010].
- ↑ Ondrej Halaga. «Názov mesta a jeho pôvod» (en eslovac). [Consulta: 5 març 2010].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «k» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="k"/>
corresponent.