Seda: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{ |
{{commonscat}} |
||
{{Enllaç AD|hu}} |
{{Enllaç AD|hu}} |
||
Revisió del 21:13, 19 des 2014
La seda és una fibra tèxtil natural. El filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda. Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. Tot i l'estricta vigilància, sembla que alguns europeus van aconseguir treure'n alguns exemplars amagats a l'equipatge. Posteriorment, el comerç d'aquesta fibra es va generalitzar a partir de la Ruta de la Seda.[1]
Producció de seda
Cria
El cuc es cria en un espai airejat i ombrívol, sobre una superfície aïllada de terra, col·locant-los sobre un llit de fulles durant 45-50 dies.
Obtenció del fil o filatura
Quan la bava que el cuc de seda segrega de manera contínua entra en contacte amb l'aire se solidifica i forma el fil de seda, amb què el cuc fa el capoll. Desfent-lo s'obté un filament molt fi. Per desfilar-lo, el capoll es cou en una caldera d'aram amb aigua a uns 80-100 ºC perquè s'afluixi el fil; així, l'artesà el pot passar a un torn manual. A continuació es fa el debanatge, torçat i retorçat del filament. Després, el descruatge, el blanqueig i, si s'escau, el tint.
Obtenció de la tela o tissatge
En teixits de calada (fets al teler) es fan robes llises i laborades, i també domassos.
En gènere de punts es fan blondes, gases i mitges.
Propietats de les fibres i dels teixits
El fil de seda és molt resistent, llis i molt brillant. Es descompon a 170 °C i quan és cru (quan surt del debanatge) té un tacte aspre i cruixent. Els teixits són molt resistents, aïllants i amb una bona presència, molt suaus i lluents.
Aplicacions
Articles de luxe, com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards i vestits de dona i d'home.
Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els paracaigudes.
Vegeu també
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seda |