Francisco de Zurbarán: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
Línia 11: Línia 11:
Image:Francisco Zurbarán (1598-1664) - La Virgen de las Cuevas (1655) - Sevilla Bellas Artes 22-03-2011 12-14-30.jpg|La Virgen de las Cuevas
Image:Francisco Zurbarán (1598-1664) - La Virgen de las Cuevas (1655) - Sevilla Bellas Artes 22-03-2011 12-14-30.jpg|La Virgen de las Cuevas
Image:Francisco de Zurbarán 068.jpg|''[[Immaculada Concepció (Zurbarán, 1632)|Immaculada Concepció]]'', al [[MNAC]]
Image:Francisco de Zurbarán 068.jpg|''[[Immaculada Concepció (Zurbarán, 1632)|Immaculada Concepció]]'', al [[MNAC]]
Image:Francisco de Zurbarán 006.jpg|''[[Agnus Dei (Zurbarán-Madrid)|Agnus Dei]] al [[Museo del Prado]]
</gallery>
</gallery>

== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Francisco de Zurbarán}}
{{Projectes germans|commons=Francisco de Zurbarán}}

Revisió del 15:44, 9 maig 2015

Probable autorretrat de Zurbarán (detall de la seva obra San Lucas en éxtasis delante de la crucifixion).
Aquest article tracta sobre el pintor. Si cerqueu el barri de Bilbao, vegeu «Zurbaran».

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, Badajoz, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664). Pintor del Segle d'or espanyol. Contemporani i amic de Velázquez, Zurbarán va destacar en la pintura religiosa, on s'expressà amb gran força visual i un profund misticisme. Va ser un artista emblemàtic de la Contrareforma. Influït en els seus començaments per Caravaggio, el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions s'allunyen del realisme de Velázquez i les seves composicions es caracteritzen pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. Va ser un impòrtant pintor del barroc. El seu fill, Juan de Zurbarán, també fou pintor.[1]

Pintures

Enllaços externs



Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.310. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].