Locutori (arquitectura): diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Corregir enllaç "Ordre > Orde" + canviar enllaç a desambiguació per enllaç vermell |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
Ja des de l'[[edat mitjana]] cristiana, en l'[[arquitectura]] monàstica, com es pot apreciar en el plànol de l'[[abadia de Sant Gal]] ([[segle IX]]), ja apareixia com una sala estàndard (referència número 8 de la planimetria) a l'ala oest del [[claustre]], que de vegades es diu "locutori intern" o simplement, locutori. |
Ja des de l'[[edat mitjana]] cristiana, en l'[[arquitectura]] monàstica, com es pot apreciar en el plànol de l'[[abadia de Sant Gal]] ([[segle IX]]), ja apareixia com una sala estàndard (referència número 8 de la planimetria) a l'ala oest del [[claustre]], que de vegades es diu "locutori intern" o simplement, locutori. |
||
Aquesta sala era imprescindible en els monestirs [[Ordre de Cluny|cluniacencs]] i altres ordes religiosos, ja que els seus [[regla monàstica|normes]] exigeixen el [[silenci]] en el [[claustre]], [[refetor]] i [[dormitori]]s. D'aquesta manera, al locutori, els monjos podien parlar lliurement. |
Aquesta sala era imprescindible en els monestirs [[Ordre de Cluny|cluniacencs]] i altres ordes religiosos, ja que els seus [[regla monàstica|normes]] exigeixen el [[silenci (so)|silenci]] en el [[claustre]], [[refetor]] i [[dormitori]]s. D'aquesta manera, al locutori, els monjos podien parlar lliurement. |
||
En la il·lustració d'un monestir [[ |
En la il·lustració d'un monestir [[Orde del Císter|cistercenc]] es pot observar que ha variat la seva localització a una posició (referència 20 del pla) en la colla aquest del claustre i prop de la [[Sala Capitular]] i apareix un locutori per [[germà llec|llecs]] (conversos) en la referència 29 de la planimetria). |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
Revisió del 15:30, 24 maig 2015
El locutori, del llatí locutorium, és una sala d'un convent on els monjos o monges poden rebre visites i parlar entre ells però generalment estan separats per una reixa o similar. De vegades es parla de "locutori extern" i també hi ha aquesta dependència en les presons.
Ja des de l'edat mitjana cristiana, en l'arquitectura monàstica, com es pot apreciar en el plànol de l'abadia de Sant Gal (segle IX), ja apareixia com una sala estàndard (referència número 8 de la planimetria) a l'ala oest del claustre, que de vegades es diu "locutori intern" o simplement, locutori.
Aquesta sala era imprescindible en els monestirs cluniacencs i altres ordes religiosos, ja que els seus normes exigeixen el silenci en el claustre, refetor i dormitoris. D'aquesta manera, al locutori, els monjos podien parlar lliurement.
En la il·lustració d'un monestir cistercenc es pot observar que ha variat la seva localització a una posició (referència 20 del pla) en la colla aquest del claustre i prop de la Sala Capitular i apareix un locutori per llecs (conversos) en la referència 29 de la planimetria).
Bibliografia
- Bango, Isidro. El monestir medieval. Madrid: Grupo Anaya, 1990. ISBN 84-207-3608-2.