Via Campesina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 2.139.206.91 (discussió) a l'última versió de PanteraRosa
retiro informació sense referències
Línia 1: Línia 1:
'''La Via Campesina''' o '''agricultura pagesa'''{{CN|data=agost de 2014}} és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra. El seu principi fundador és que els aliments no són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà.<ref>Enric Prat (redacció), ''Els moviments socials a la Catalunya contemporània,'' Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2004, pàgines 47-49, ISBN 9788447527908</ref> Hi ha qui el considera el moviment social internacional més important al món.<ref name = MMPM >Mara Elena Martnez-Torres i Peter M. Rosset «La Vía Campesina: the birth and evolution of a transnational social movement, ''The Journal of Peasant Studies'', 2010, 37:1, pàgines 149-175 (en català: La Via Campesina: origen i evolució d'un moviment social internacional)</ref> És un model agrari molt lligat a formulacions com l'[[agricultura ecològica]], la [[agricultura biodinàmica|biodinàmica]], l'[[agricultura sostenible]] i al moviment a favor dels [[aliments locals]]. És un concepte defensat per múltiples organitzacions i entitats com [[COAG]], [[Unió de Pagesos de Catalunya]],[[Confédération Paysanne]], [[Food First]], etc. Els membres de la península Ibèrica que en formen part són [[Euskal Herriko Nekazarien Elkartea|Euskal Herriko Nekazarien Elkartea (EHNE)]], Confederaçao Nacional da Agricultura (CNA) ([[Portugal]]), [[Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos|Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG)]], [[Sindicat d'Obrers del Camp|Sindicato de Obreros del Campo (SOC)]] de [[Andalusia]] i Sindicato Labrego Galego (SLG).
'''La Via Campesina''' és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra. El seu principi fundador és que els aliments no són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà.<ref>Enric Prat (redacció), ''Els moviments socials a la Catalunya contemporània,'' Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2004, pàgines 47-49, ISBN 9788447527908</ref> Hi ha qui el considera el moviment social internacional més important al món.<ref name = MMPM >Mara Elena Martnez-Torres i Peter M. Rosset «La Vía Campesina: the birth and evolution of a transnational social movement, ''The Journal of Peasant Studies'', 2010, 37:1, pàgines 149-175 (en català: La Via Campesina: origen i evolució d'un moviment social internacional)</ref> És un model agrari molt lligat a formulacions com l'[[agricultura ecològica]], la [[agricultura biodinàmica|biodinàmica]], l'[[agricultura sostenible]] i al moviment a favor dels [[aliments locals]]. És un concepte defensat per múltiples organitzacions i entitats com [[COAG]], [[Unió de Pagesos de Catalunya]],[[Confédération Paysanne]], [[Food First]], etc. Els membres de la península Ibèrica que en formen part són [[Euskal Herriko Nekazarien Elkartea|Euskal Herriko Nekazarien Elkartea (EHNE)]], Confederaçao Nacional da Agricultura (CNA) ([[Portugal]]), [[Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos|Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG)]], [[Sindicat d'Obrers del Camp|Sindicato de Obreros del Campo (SOC)]] de [[Andalusia]] i Sindicato Labrego Galego (SLG).


==Organització==
==Organització==
Línia 19: Línia 19:
#Mantenir la diversitat de les poblacions d'animals i varietats de cultius.
#Mantenir la diversitat de les poblacions d'animals i varietats de cultius.
#Pensar sempre a llarg termini i de manera integral.
#Pensar sempre a llarg termini i de manera integral.

⚫
==Referències==
⚫
{{Referències|2}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
Línia 26: Línia 29:
* [[Aliments locals]] i [[locàvor]]s
* [[Aliments locals]] i [[locàvor]]s
* [[Crisi alimentària mundial de 2007-2008]]
* [[Crisi alimentària mundial de 2007-2008]]

⚫
==Referències==
⚫
{{Referències|2}}


==Bibliografia==
==Bibliografia==

Revisió del 21:50, 29 juny 2015

La Via Campesina és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra. El seu principi fundador és que els aliments no són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà.[1] Hi ha qui el considera el moviment social internacional més important al món.[2] És un model agrari molt lligat a formulacions com l'agricultura ecològica, la biodinàmica, l'agricultura sostenible i al moviment a favor dels aliments locals. És un concepte defensat per múltiples organitzacions i entitats com COAG, Unió de Pagesos de Catalunya,Confédération Paysanne, Food First, etc. Els membres de la península Ibèrica que en formen part són Euskal Herriko Nekazarien Elkartea (EHNE), Confederaçao Nacional da Agricultura (CNA) (Portugal), Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), Sindicato de Obreros del Campo (SOC) de Andalusia i Sindicato Labrego Galego (SLG).

Organització

La Via Campesina és una coalició de 164 organitzacions a 79 països[3] del món que defensa una agricultura familiar i sostenible. Aquesta coalició va llançar el concepte de sobirania alimentària[4] com el dret dels pobles a definir les seves polítiques agroalimentàries i de produir aliments a nivell local. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i els mercats locals i nacionals, i atorga el poder de la gestió dels recursos als camperols i agricultors familiars, destacant també la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, posant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica dels pobles. Des de 2005, La Via Campesina té la seva seu a Jakarta, Indonèsia.

Història

Fundada l'abril de 1992, la Via Campesina va tenir el seu origen en una reunió realitzada a Managua, Nicaragua, quan agricultors i camperols d'Europa, Amèrica Central i Amèrica del Nord es van reunir al Congrés de la Unión Nacional de Agricultores y Ganaderos de Nicaragua. La seva conferència constitucional va tenir lloc el 1993 a Mons, Bèlgica,[2] on va ser efectivament constituïda com una organització no governamental mundial. La Segona Conferència Internacional va tenir lloc a Tlaxcala, Mèxic l'abril de 1996, la Tercera a Bangalore, Índia, el 2000 i la quarta a l'Estat de São Paulo, Brasil, el 2004. L'última conferència internacional fou a Maputo, Moçambic, l'octubre de 2008.[2]

Principis de l'agricultura pagesa [cal citació]

Es basa en una programa de deu principis, que són:

  1. Assignar uns volums de producció a cada sector per permetre un major equilibri dels mercats i uns preus dignes.
  2. Principi de la solidaritat amb els camperols d'altres regions d'Europa i del món.
  3. Principi del respecte de la natura.
  4. Valoració dels recursos existents i bona gestió per tal de conservar-los.
  5. Cercar la transparència i traçabilitat en totes les baules de la xarxa tròfica: producció, transformació i venda dels productes agrícoles.
  6. Garantir uns productes de qualitat, saludables i saborosos.
  7. Cercar la màxima autonomia en la gestió de les explotacions.
  8. Tractar d'establir associacions amb altres agents del món rural.
  9. Mantenir la diversitat de les poblacions d'animals i varietats de cultius.
  10. Pensar sempre a llarg termini i de manera integral.

Referències

  1. ↑ Enric Prat (redacció), Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2004, pàgines 47-49, ISBN 9788447527908
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Mara Elena Martnez-Torres i Peter M. Rosset «La Vía Campesina: the birth and evolution of a transnational social movement, The Journal of Peasant Studies, 2010, 37:1, pàgines 149-175 (en català: La Via Campesina: origen i evolució d'un moviment social internacional)
  3. ↑ «Llista dels membres al juny 2013» (francès), Web de Via campesina
  4. ↑ Pilar Garcia Àgustin, Victor Gonzálvez, Albert Jacas (coordinació), L'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur, València, Universitat Jaume I, 2003, pàgina 427, ISBN 9788480214476

Vegeu també

Bibliografia

  • Annette Aurélie Desmarais, La Vía Campesina: globalization and the power of peasants, Fernwood Publishers, 2007, 238 pàgines, ISBN 9780745327044 (en català: La mundialització i el poder dels camperols)

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Via_Campesina&oldid=15410341»