Tercera via (política): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Clinton_Blair.jpg|right|thumb|200x200px|[[Bill Clinton]] i [[Tony Blair]], partidaris de la "Tercera Manera".]]
[[Fitxer:Clinton_Blair.jpg|right|thumb|200x200px|[[Bill Clinton]] i [[Tony Blair]], partidaris de la "Tercera Manera".]]
En política, la '''Tercera Via''' és una posició [[política]] que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de [[Dreta (política)|dreta]] econòmica i les polítiques socials d'[[Esquerra]].<ref>Bobbio, Norberto; Cameron, Allan.<ref>Bobbio, Norberto; Cameron, Allan.''Left and right: the significance of a political distinction''. University of Chicago Press, 1997. ISBN 0-226-06245-7, ISBN 978-0-226-06245-7. Pp. 8.</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/458626.stm What is the Third way?]</ref> La Tercera Via va aparèixer com una reavaluació política des de diferents moviments polítics de centre-esquerra com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'[[Intervencionisme]] econòmic que anteriorment havien estat popularitzades pel [[Keynesianisme]] i que havien perdut popularitat arran de la [[Estagflació]] a les crisis dels [[anys 1970]] i l'auge del [[liberalisme econòmic]] i la Nova Dreta.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. ''Welfare State Change: Towards a Third Way?''. Oxford University Press, 2004. Pp. 3-4, 16.</ref> La Tercera Via és promoguda per alguns moviments [[Socialdemocràcia|social democràtic]] i social liberals.<ref>James L. Richardson. ''Contending Liberalisms in World Politics: Ideology and Power''. Lynne Rienner Publishers, 2001 Pp. 194.</ref>
En política, la '''Tercera Via''' és una posició [[política]] que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de [[Dreta (política)|dreta]] econòmica i les polítiques socials d'[[Esquerra]].<ref>Bobbio, Norberto; Cameron, Allan.''Left and right: the significance of a political distinction''. University of Chicago Press, 1997. ISBN 0-226-06245-7, ISBN 978-0-226-06245-7. Pp. 8.</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/458626.stm What is the Third way?]</ref> La Tercera Via va aparèixer com una reavaluació política des de diferents moviments polítics de centre-esquerra com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'[[Intervencionisme]] econòmic que anteriorment havien estat popularitzades pel [[Keynesianisme]] i que havien perdut popularitat arran de la [[Estagflació]] a les crisis dels [[anys 1970]] i l'auge del [[liberalisme econòmic]] i la Nova Dreta.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. ''Welfare State Change: Towards a Third Way?''. Oxford University Press, 2004. Pp. 3-4, 16.</ref> La Tercera Via és promoguda per alguns moviments [[Socialdemocràcia|social democràtic]] i social liberals.<ref>James L. Richardson. ''Contending Liberalisms in World Politics: Ideology and Power''. Lynne Rienner Publishers, 2001 Pp. 194.</ref>


Tercera Manera important social democràtic proponent [[Tony Blair]] va reclamar que el socialisme va defensar era diferent de concepcions tradicionals de [[Socialisme|socialisme.]] Blair va dir "La meva classe de socialisme és un conjunt dels valors van <span>basar al voltant</span> d'idees de [[justícia social]] ... Socialisme com a la forma rígida de determinisme econòmic ha acabat, i correctament".<ref>Adrian Hastings, Alistair Mason, Hugh Pyper. </ref> Blair va referir a ell tan "social-isme" que implica política que va reconèixer individus tan socialment interdependent, i justícia social defensada, cohesió social, valor igual de cada ciutadà, i oportunitat igual.<ref>Michael Freeden. </ref> Tercera Manera teòric democràtic social [[Anthony Giddens]] ha dit que la Tercera Manera refusa la concepció tradicional de socialisme, i en comptes d'això accepta la concepció de socialisme mentre concebut de per Anthony Crosland com una doctrina ètica que veu governs democràtics socials mentre havent-hi aconseguit un socialisme ètic viable per treure el unjust elements de capitalisme per proporcionar benestar social i altres polítiques, i que el socialisme contemporani ha outgrown el Marxian reclamació per la necessitat de l'abolició de [[Capitalisme|capitalisme.]]<ref>Anthony Giddens. </ref> Blair dins 2009 suport públicament declarat per un "capitalisme nou".<ref>http://www.tonyblairoffice.org/speeches/entry/speech-by-tony-blair-at-the-new-world-new-capitalism-conference/</ref>
El destacat polític [[Labour Party|laborista]] [[Tony Blair]], defensor d'aquesta teoria, va reclamar que el socialisme que ell defensava era diferent al de les concepcions tradicionals del [[Socialisme]]. Blair va dir "La meua classe de socialisme és un conjunt dels valors basats al voltant de nocions de [[justícia social]] ... El socialisme com una concepció rígida del determinisme econòmic ha acabat, i correctament".<ref>Adrian Hastings, Alistair Mason, Hugh Pyper. ''The Oxford Companion to Christian Thought''. Oxford University Press, 2000. P677.</ref> Blair va definir-ho com un "social-isme" que implica polítiques que reconeguen als individus com socialment interdependents, i advocava per la [[justícia social]], la cohesió social, valorar equitativament a cada ciutadà, i oferir igualtat d'oportunitats.<ref>Michael Freeden. Liberal Languages: Ideological Imaginations and Twentieth-Century Progressive Thought. Princeton University Press, 2004. P. 198.</ref> El teòric socialdemòcrata tercervïista [[Anthony Giddens]] considera que la Tercera Via refusa la concepció tradicional de socialisme, i en comptes d'això accepta la concepció de socialisme concebuda per [[Anthony Crosland]] com una doctrina ètica ([[socialisme ètic]]) que concep que els governs socialdemòcrates han aconseguit un socialisme ètic viable eliminant els elements injustos del [[capitalisme]] i combinant-los amb una cobertura social per proporcionar benestar social i altres polítiques, i que el socialisme contemporani ha superat la reclamació [[marxisme|marxista] de la necessitat de l'abolició de [[Capitalisme]].<ref>Anthony Giddens. ''Beyond Left and Right: The Future of Radical Politics''. 1998 edition. Cambridge, England, UK: Polity Press, 1994, 1998. Pp. 71-72.</ref> En 2009, Blair es va mostrar partidari d'un ''nou capitalisme''.<ref>http://www.tonyblairoffice.org/speeches/entry/speech-by-tony-blair-at-the-new-world-new-capitalism-conference/</ref>


Dóna suport la persecució d'igualitarisme més gran dins societat a través d'acció per augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, mentre refusant redistribució d'ingrés com el mitjà per aconseguir això.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. </ref> Emfasitza compromís a va equilibrar pressupostos, proporcionant l'oportunitat igual combinada amb una èmfasi en [[Responsabilitat moral|responsabilitat personal]], [[descentralització]] de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de [[Col·laboració público-privada|públic-societats privades]], millorant subministrament laboral, inversió en [[desenvolupament humà]], protecció de [[Capital social (sociologia)|capital social]], i protecció de l'entorn.<ref>Pauline Vaillancourt Rosenau. </ref>
La tercera via dóna suport a l'obtenció d'un major [[igualatarisme]] a la societat a través d'acció per augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribució d'ingresos com el mitjà per aconseguir aquest objectiu.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. ''Welfare State Change: Towards a Third Way?''. Oxford University Press, 2004. Pp. 4.</ref> A més, Emfasitza un compromís en equilibrar pressupostos, proporcionant l'igualtat d'oportunitats combinada amb una èmfasi en el concepte de [[Responsabilitat moral|responsabilitat personal]], [[descentralització]] de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de la [[Col·laboració público-privada]], millorar les condicions laborals, la inversió en [[desenvolupament humà]], protecció de [[Capital social (sociologia)|capital social]], i protecció de l'entorn.<ref>Pauline Vaillancourt Rosenau. ''The competition paradigm: America's romance with conflict, contest, and commerce''. Lanham, Maryland, USA; Oxford, England, UK: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, 2003. Pp. 209.</ref>


La Tercera Via ha rebut crítiques de sectors [[Conservadorisme|conservatives]] i [[Liberalisme llibertari|libertarians]] que defensa ''[[Laissez faire|laissez-faire]]'' [[Capitalisme|capitalisme.]]<ref>{{cite book|url = http://books.google.com/books?id=UMgUbiRLtOwC&pg=PA35&dq=#v=onepage&q&f=false|title = Leisure, Sport and Tourism, Politics, Policy and Planning|author = A.J. Veal|year = 2010|pages = 34–35}}</ref><ref name="Bashan, P. (5 November 2002). Is the Third War at a Dead End? ''Cato Institute''.">{{cite web|url = http://web.archive.org/web/20050905071531/http://www.cato.org/pub_display.php?pub_id=4173|title = Bashan, P. (5 November 2002). Is the Third Way at a Dead End? ''Cato Institute''.|accessdate = 2007-07-07}}</ref> El També ha estat fortament criticat per molts [[Socialdemocràcia|demòcrates socials]], [[Comunisme|comunistes]] i socialistes #democràtic en particular com a traïció de valorsd'ala esquerra .<ref name="Bill-Black-TRNN-2013-03-31">Black, Bill. </ref><ref name="Bill-Black-HuffPo-2013-01-10">Black, Bill. </ref><ref name="Bill-Black-AlterNet-2013-03-03">Black, Bill. </ref> Les definicions específiques de Terceres polítiques de Manera poden diferir entre Europa i Amèrica.
La Tercera Via ha rebut crítiques<ref>{{cite book|url=http://books.google.com/books?id=UMgUbiRLtOwC&pg=PA35&dq=#v=onepage&q&f=false|title=Leisure, Sport and Tourism, Politics, Policy and Planning|author=A.J. Veal|year=2010|pages=34–35}}</ref> de sectors [[Conservadorisme|conservadors]] i [[Liberalisme llibertari|libertarians]] que defensen el [[capitalisme]] de ''[[Laissez faire]]''.<ref name="Bashan, P. (5 November 2002). Is the Third War at a Dead End? ''Cato Institute''.">{{cite web|url=http://web.archive.org/web/20050905071531/http://www.cato.org/pub_display.php?pub_id=4173|title=Bashan, P. (5 November 2002). Is the Third Way at a Dead End? ''Cato Institute''.|accessdate=2007-07-07}}</ref> També ha estat fortament criticat per molts [[Socialdemocràcia|demòcrates socials]], [[Comunisme|comunistes]] i [[socialisme democràtic|socialistes democràtics]] en considerar estes propostes com una traïció als valors de l'esquerra.<ref name="Bill-Black-TRNN-2013-03-31">[[William K. Black|Black, Bill]]. [http://therealnews.com/t2/index.php?option=com_content&task=view&id=31&Itemid=74&jumival=9976 Gender Wage Gap is Shrinking - Male Wages are Going Down], [[The Real News Network]], 2013.03.31</ref><ref name="Bill-Black-HuffPo-2013-01-10">[[William K. Black|Black, Bill]]. [http://www.huffingtonpost.com/william-k-black/third-way-austerity_b_2448823.html "Third Way's" "Fresh Thinking": The EU Is Our Model for Austerity], [[The Huffington Post]], 2013.01.10</ref><ref name="Bill-Black-AlterNet-2013-03-03">[[William K. Black|Black, Bill]]. [http://www.alternet.org/economy/seriously-new-york-times-calls-wall-street-front-group-center-left?akid=10276.215495.rFHl2T&rd=1&src=newsletter818889&t=11&paging=off Seriously? New York Times Calls Wall Street Front Group "Center-Left"], [[AlterNet]], 2013.03.03</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:43, 30 jul 2015

Bill Clinton i Tony Blair, partidaris de la "Tercera Manera".

En política, la Tercera Via és una posició política que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de dreta econòmica i les polítiques socials d'Esquerra.[1][2] La Tercera Via va aparèixer com una reavaluació política des de diferents moviments polítics de centre-esquerra com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'Intervencionisme econòmic que anteriorment havien estat popularitzades pel Keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de la Estagflació a les crisis dels anys 1970 i l'auge del liberalisme econòmic i la Nova Dreta.[3] La Tercera Via és promoguda per alguns moviments social democràtic i social liberals.[4]

El destacat polític laborista Tony Blair, defensor d'aquesta teoria, va reclamar que el socialisme que ell defensava era diferent al de les concepcions tradicionals del Socialisme. Blair va dir "La meua classe de socialisme és un conjunt dels valors basats al voltant de nocions de justícia social ... El socialisme com una concepció rígida del determinisme econòmic ha acabat, i correctament".[5] Blair va definir-ho com un "social-isme" que implica polítiques que reconeguen als individus com socialment interdependents, i advocava per la justícia social, la cohesió social, valorar equitativament a cada ciutadà, i oferir igualtat d'oportunitats.[6] El teòric socialdemòcrata tercervïista Anthony Giddens considera que la Tercera Via refusa la concepció tradicional de socialisme, i en comptes d'això accepta la concepció de socialisme concebuda per Anthony Crosland com una doctrina ètica (socialisme ètic) que concep que els governs socialdemòcrates han aconseguit un socialisme ètic viable eliminant els elements injustos del capitalisme i combinant-los amb una cobertura social per proporcionar benestar social i altres polítiques, i que el socialisme contemporani ha superat la reclamació [[marxisme|marxista] de la necessitat de l'abolició de Capitalisme.[7] En 2009, Blair es va mostrar partidari d'un nou capitalisme.[8]

La tercera via dóna suport a l'obtenció d'un major igualatarisme a la societat a través d'acció per augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribució d'ingresos com el mitjà per aconseguir aquest objectiu.[9] A més, Emfasitza un compromís en equilibrar pressupostos, proporcionant l'igualtat d'oportunitats combinada amb una èmfasi en el concepte de responsabilitat personal, descentralització de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de la Col·laboració público-privada, millorar les condicions laborals, la inversió en desenvolupament humà, protecció de capital social, i protecció de l'entorn.[10]

La Tercera Via ha rebut crítiques[11] de sectors conservadors i libertarians que defensen el capitalisme de Laissez faire.[12] També ha estat fortament criticat per molts demòcrates socials, comunistes i socialistes democràtics en considerar estes propostes com una traïció als valors de l'esquerra.[13][14][15]

Referències

  1. ↑ Bobbio, Norberto; Cameron, Allan.Left and right: the significance of a political distinction. University of Chicago Press, 1997. ISBN 0-226-06245-7, ISBN 978-0-226-06245-7. Pp. 8.
  2. ↑ What is the Third way?
  3. ↑ Jane Lewis, Rebecca Surender. Welfare State Change: Towards a Third Way?. Oxford University Press, 2004. Pp. 3-4, 16.
  4. ↑ James L. Richardson. Contending Liberalisms in World Politics: Ideology and Power. Lynne Rienner Publishers, 2001 Pp. 194.
  5. ↑ Adrian Hastings, Alistair Mason, Hugh Pyper. The Oxford Companion to Christian Thought. Oxford University Press, 2000. P677.
  6. ↑ Michael Freeden. Liberal Languages: Ideological Imaginations and Twentieth-Century Progressive Thought. Princeton University Press, 2004. P. 198.
  7. ↑ Anthony Giddens. Beyond Left and Right: The Future of Radical Politics. 1998 edition. Cambridge, England, UK: Polity Press, 1994, 1998. Pp. 71-72.
  8. ↑ http://www.tonyblairoffice.org/speeches/entry/speech-by-tony-blair-at-the-new-world-new-capitalism-conference/
  9. ↑ Jane Lewis, Rebecca Surender. Welfare State Change: Towards a Third Way?. Oxford University Press, 2004. Pp. 4.
  10. ↑ Pauline Vaillancourt Rosenau. The competition paradigm: America's romance with conflict, contest, and commerce. Lanham, Maryland, USA; Oxford, England, UK: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, 2003. Pp. 209.
  11. ↑ A.J. Veal. Leisure, Sport and Tourism, Politics, Policy and Planning, 2010, p. 34–35. 
  12. ↑ «Bashan, P. (5 November 2002). Is the Third Way at a Dead End? Cato Institute.». [Consulta: 7 juliol 2007].
  13. ↑ Black, Bill. Gender Wage Gap is Shrinking - Male Wages are Going Down, The Real News Network, 2013.03.31
  14. ↑ Black, Bill. "Third Way's" "Fresh Thinking": The EU Is Our Model for Austerity, The Huffington Post, 2013.01.10
  15. ↑ Black, Bill. Seriously? New York Times Calls Wall Street Front Group "Center-Left", AlterNet, 2013.03.03

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tercera_via_(política)&oldid=15525339»