Osc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 2: Línia 2:


El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del [[llatí]], tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques.
El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del [[llatí]], tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques.
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}



{{Commonscat}}
{{ORDENA:Osca}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Osca}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Llengües itàliques extintes]]
[[Categoria:Llengües itàliques extintes]]

Revisió del 20:26, 12 oct 2015

L'oscà és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del sV aC. S'han trobat inscripcions en un alfabet propi, en el llatí i en el grec, ja que l'idioma era la llengua materna de diverses tribus veïnes i cadascuna l'escrivia amb un sistema diferent, reflectint la influència dels pobles dominants a la regió.

El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del llatí, tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osc