Osc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del [[llatí]], tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques. |
El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del [[llatí]], tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques. |
||
⚫ | |||
{{Autoritat}} |
|||
⚫ | |||
{{ORDENA:Osca}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Osca}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
[[Categoria:Llengües itàliques extintes]] |
[[Categoria:Llengües itàliques extintes]] |
Revisió del 20:26, 12 oct 2015
L'oscà és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del sV aC. S'han trobat inscripcions en un alfabet propi, en el llatí i en el grec, ja que l'idioma era la llengua materna de diverses tribus veïnes i cadascuna l'escrivia amb un sistema diferent, reflectint la influència dels pobles dominants a la regió.
El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del llatí, tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osc |