Les cérvoles: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''''Les cérvoles''''' (''Les Biches'') és un quadre de Marie Laurencin dipositat al Museu de l'Orangerie de París.<ref name="ISBN 8476647808">...». |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
==Història== |
==Història== |
||
L'[[opereta]] ''Les Cérvoles'' s'estrenaren a l'Òpera de Montecarlo el [[6 de gener]] del [[1924]]. Es tracta d'una creació dels [[Ballets Russos]] de [[Serguei Diàguilev]], amb tema i música de [[Francis Poulenc]], llibret de [[Jean Cocteau]] i coreografia de [[Bronislava Nijinska]], germana de [[Vàtslav Nijinski]]. Els decorats i els vestits eren de [[Marie Laurencin]]. La representació fou un èxit triomfal i l'estrena a [[París]], el [[26 de maig]] següent al [[Théatre des Champs-Élysées]] i en el marc dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1924]]<ref name="Museu de l'Orangerie"> [http://www.musee-orangerie.fr/en/artwork/does Museu de l'Orangerie] {{fr}} i {{en}}</ref> |
L'[[opereta]] ''Les Cérvoles'' s'estrenaren a l'Òpera de Montecarlo el [[6 de gener]] del [[1924]]. Es tracta d'una creació dels [[Ballets Russos]] de [[Serguei Diàguilev]], amb tema i música de [[Francis Poulenc]], llibret de [[Jean Cocteau]] i coreografia de [[Bronislava Nijinska]], germana de [[Vàtslav Nijinski]]. Els decorats i els vestits eren de [[Marie Laurencin]]. La representació fou un èxit triomfal i l'estrena a [[París]], el [[26 de maig]] següent al [[Théatre des Champs-Élysées]] i en el marc dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1924]],<ref name="Museu de l'Orangerie"> [http://www.musee-orangerie.fr/en/artwork/does Museu de l'Orangerie] {{fr}} i {{en}}</ref> fou esperada amb expectació.<ref name="ISBN 8476647808"></ref> |
||
A mig camí entre la paròdia i la crítica de costums, aquest divertiment coreogràfic dividit en vuit quadres posa en escena la societat elegant i amanerada de principis dels [[anys vint]]. El títol de ''Les Cérvoles'' fou inspirat a [[Francis Poulenc]] pels animals així denominats, però d'identitat zoològica difícil de determinar, que habiten les teles de [[Marie Laurencin]]. El compositor recorda l'argument del ballet<ref name="ISBN 8476647808"></ref> |
A mig camí entre la paròdia i la crítica de costums, aquest divertiment coreogràfic dividit en vuit quadres posa en escena la societat elegant i amanerada de principis dels [[anys vint]]. El títol de ''Les Cérvoles'' fou inspirat a [[Francis Poulenc]] pels animals així denominats, però d'identitat zoològica difícil de determinar, que habiten les teles de [[Marie Laurencin]]. El compositor recorda l'argument del ballet:<ref name="ISBN 8476647808"></ref> |
||
{{cita| |
{{cita| |
||
Revisió del 12:17, 31 des 2015
Les cérvoles (Les Biches) és un quadre de Marie Laurencin dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Història
L'opereta Les Cérvoles s'estrenaren a l'Òpera de Montecarlo el 6 de gener del 1924. Es tracta d'una creació dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev, amb tema i música de Francis Poulenc, llibret de Jean Cocteau i coreografia de Bronislava Nijinska, germana de Vàtslav Nijinski. Els decorats i els vestits eren de Marie Laurencin. La representació fou un èxit triomfal i l'estrena a París, el 26 de maig següent al Théatre des Champs-Élysées i en el marc dels Jocs Olímpics d'estiu de 1924,[2] fou esperada amb expectació.[1]
A mig camí entre la paròdia i la crítica de costums, aquest divertiment coreogràfic dividit en vuit quadres posa en escena la societat elegant i amanerada de principis dels anys vint. El títol de Les Cérvoles fou inspirat a Francis Poulenc pels animals així denominats, però d'identitat zoològica difícil de determinar, que habiten les teles de Marie Laurencin. El compositor recorda l'argument del ballet:[1]
| « |
|
» |
Descripció
Aquest oli sobre tela de 73 x 92 cm és un quadre preparatori del teló de fons de l'escenari. La composició s'organitza a partir d'una figura central, una dona-cérvola, al voltant de la qual graviten alguns animals fantàstics, una guitarra sense cordes i una altra figura estranya, mig dona i mig cérvola, amb un braç acabat en forma de peülla de cèrvid. Darrere de les figures, un motiu en expansió es repeteix en una successió de tons evanescents.[1]
Laurencin es va prendre la seua participació en aquesta opereta com un manifest artístic i va mostrar un especial afecte per aquest quadre fins al punt que el va penjar a la sala d'estar de casa seua durant un temps.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 204-205.
- ↑ 2,0 2,1 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
- ↑ Citat a José Pierre, Marie Laurencin, París, Somogy, 1988, pàg. 104.
Enllaços externs
- Flickr (anglès)